.jpg) |
| D'una foto del Miquel de Fotofília Aprendrem a ballar, com la roba estesa, amb moviments lleugers i riallers. Com un vol sense perdre arrels ni el nostre lloc quan ens bufi aquella tramuntaneta, que, a vegades, ens trasbalsa l'ànima. |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Què bonic, poema i pintura. La trobo molt alegre. On estic jo n'hi diuent llevantada. Ja que la tramuntana no arriba, el vent bufa i fa pujar la sorra tapant l'asfalt.M'agradat molt aqueta entrada, el dibuix anterior de laporta també m'agrada.
ResponEliminaMoltes gràcies, M ª Antònia... em va passar això amb la foto, la vaig trobar alegre i me'n vaig voler endur aquesta alegria o xopar-me'n.
EliminaLa roba estesa està molt contenta amb tramuntaneta perquè la deixa al punt de seca, si és massa forta la deixa com cartró o se l' enduu... A mi també m'agrada, no em trasbalsa gens l'ànima, ho neteja tot i ho fa resplendent.
ResponEliminaQuin dia avui Carme, calma txitxa i solet!
Avui un dia molt bonic d'hivern... M'agrada llegir l'opinió dels experts... ;) una abraçada
EliminaSí, però que bufe amb seny, que l'altre dia el vent se'm va endur una funda nòrdica que tenia estesa!!!
ResponEliminaAmb seny, amb seny, per això li he respectat el diminutiu del post original.
EliminaEm podrien estendre amb agulles d'estendre a aquests fils. I ballaríem un rock and roll o un valset.
ResponEliminaHe, he, he... ballem?
EliminaAmb compte amb la tramuntaneta, perquè es pot tornar tramuntana...
ResponEliminaNo sé si podem fer-hi gran cosa, més que amagar-nos...
EliminaLa roba està contenta perquè la tramuntaneta la fa ballar jo, quan fa vent, més aviat estic de mal humor, m'atabala una mica i em fa malbé el petit jardí del terrat...
ResponEliminaPetonets, Carme.
A mi em sembla que està contenta... tampoc ho sé segur.
EliminaBona nit, M Roser.
I el pensament ha vingut volant.
ResponEliminaI si el deixem que segueixi volant?
EliminaSí, més d'un, més de dos.
EliminaLa força.
Greus problemes per donar per bo l'haiku. difícil decidir-se
ResponEliminaLa roba estesa
balla una bella dansa
Fa tramuntana
La roba estesa
balla una vella dansa
Fa tramuntana
M'agrada el teu poema i en el teu dibuix trobo que la roba balla més contenta :-)
A mi m'agrada l'haikú, en qualsevol dels dos casos... Farem una cosa. El diré en veu alta i serà un haikú oral i aleshores cadascú que s'espavili. Et sembla?
Elimina(No ho diguis a ningú, però jo, quan el dic en veu alta, sento el segon. Serà que sense saber-ho conscientment, el prefereixo? Potser sí, més arrelat, més profund)
La vaig acolorir un xic més, la roba... Trampetes que faig, a vegades. Gràcies, Miquel!!!
Molt bona al·legoria.
ResponEliminaGracies, Helena.
EliminaSi és tramuntaneta encara... però si és tramuntana ja cal que la roba estigui ben agafada a l'estenedor. M'agrada com ballen les peces del teu dibuix.
ResponEliminaCom que s'eixugarà en un moment les podrem treure de seguida.
EliminaCompte! darrere d'aquesta tramuntaneta, s'hi pot amagar un gran vendaval, i això ens faria molt mal.
ResponEliminaSí, hem de tenir molt de compte...
Eliminasaber seguir el ritme és la base, tant sigui de la vida com de la tramontana
ResponEliminaAdaptar-nos, Joan, sempre és el millor...
Eliminaperò que es quedi petitona, que quant creix es torna tramuntanota ;)
ResponEliminaPetitona, petitona, que no ens tombi...
Elimina