.jpg)
només
un pensament,
tancat
a la caseta
de les eines.
La claror
de l'ànima
omple tots
els espais buits.
He d'adobar parets,
sostres,
teulades i finestres,
encara que només sigui
per protegir
les eines de l'interior.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
ojalà tots, fosim un pensament capaç de il•luminar...
ResponEliminaLa que il·lumina, crec jo, és més l'ànima que no pas el pensament... no sé si s'entén massa la meva precisió...
EliminaJo crec que tu ens enganyes. Aquests escenaris no poden ser reals, transmeten tanta calma que només poden existir en el teu pensament.
ResponEliminaGairebé sempre em copio els dibuixos de les fotos que he fet... No tinc prou imaginació com per inventar escenaris, ja estaria bé, ja, no et pensis que no m'agradaria saber inventar més i millor.
EliminaA més a més, jo no us enganyaria mai, Jp... ;)
"les eines de l'interior" em suggereix la tècnica d'un poema, envoltada de "La claror/ de l'ànima" que "omple/ tots els espais buits" de la pàgina, com ho fa la poesia.
EliminaAquests paral·lelismes m'agraden. Jo gairebé sempre ho penso des del punt de vista de les persones, com més psicològic i el teu punt de vista poètic ho acaba imho complementa.
Eliminadonen ganes de seure al costat d'aquesta porta
ResponEliminaSeu una estona, dona!!!
EliminaVinc caminant des de lluny
ResponEliminai he trobat,
com un got d'aigua fresca,
la porta oberta.
"Es pot passar?"
Passa, passa i seu... Apartarem una mica les eines... ;)
Elimina
ResponEliminaSuggereix, com l'aquarel·la, una obertura el teu poema.
Des de El Far, una abraçada.
L'obertura que vull, la que busco, la que trobo...
EliminaDes de la porta oberta, una abraçada.
Adobar les eines és una fita constant.
ResponEliminaAdobar-les perquè elles ens puguin adobar a nosaltres.
Indefinidament.
Vetllar cap a endins.
Impossible explicar-ho millor, Jordi... Ben bé així!!!
EliminaMés pensaments com aquest necessitem :)
ResponElimina:) moltes gràcies, bruixeta..
EliminaUna obra digna de Una Sortida Digna.
ResponEliminaDigna i bonica era aquesta sortida...
EliminaSí, haurem d'agafar forces i posar-nos a adobar tot el que calga.
ResponEliminaUn cabasset ben ple de forces, doncs...
EliminaPotser cal obrir la porta i deixar sortir aquest pensament que malda per sortir...Agafarà una mica de claror i adobarà el què calgui del seu jo-caseta...
ResponEliminaPetonets.
Potser sí...
EliminaAquesta porta em retorna a l'estiu, a la calor de les tardes, amb ventet que senta molt bé!
ResponEliminaRecorda l'estiu, perquè feia un bon sol...
Eliminaguardar bé les eines sempre serà un bon pla de futur
ResponEliminaLes eines sempre tornen a servir més endavant, cal cuidar-les bé.
EliminaQuina porta tan bonica... però ara ja és de nit i toca tancar-la, que no entri el fred a dins...
ResponEliminaDemà serà un altre dia i ja la tornarem a obrir :-)
A veure si, ni que sigui per unes horetes, els pensaments poden descansar una mica, que avui estan molt fatigats.
Deixem reposar els pensaments ... I que l'ànima voli. Tanquem la porta i els ulls i arrecerem-nos en la calma de la nit.
EliminaCàlida i acollidora. Un plaer venir per aquí.
ResponElimina;)
Un plaer que vinguis... ;)
EliminaMolt bonic Carme !
ResponEliminaBon Nadal!! ;-)
Gràcies, Joan!!! Bon Nadal!!!
Eliminam'agrada la porta i ser un pensament a la caseta de les eines ......per si de cas Bon nadal!!!!!
ResponEliminaSí, Bon Nadal, Elfree... I bones vacancetes si en fas...
Elimina