Col·lecció de moments: Relats conjunts

dilluns, 22 de desembre del 2014

Relats conjunts

- Pare, vull ser patinador, mira'ls els veus? sembla que ballin i volin, i riuen i juguen entre ells.

- De patinar no es menja, fill, de caçar, sí.

- Pare, jo no vull ser caçador...

- Doncs què vols ser?

- Patinador o qualsevol altra cosa abans que caçador, potser fins i tot ocell o un cérvol de banyes molt altes...

41 comentaris:

jpmerch22 de desembre del 2014, a les 9:49
Si és ocell, potser tinga que ser caçador també.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)22 de desembre del 2014, a les 10:37
jo també preferiria ser ocell
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals22 de desembre del 2014, a les 11:23
Jo de caçadora res de res!
ResponElimina
Respostes
Sergi22 de desembre del 2014, a les 14:05
Probablement és el primer que s'atreveix a dir-li una cosa així al seu pare. Però segurament no és el primer que ha tingut aquest sentiment abans.
ResponElimina
Respostes
artur22 de desembre del 2014, a les 16:29
Va dir-li una bona resposta !!
Molt bones festes de Nadal, Carme !!
ResponElimina
Respostes
McAbeu22 de desembre del 2014, a les 16:42
M'agradaria pensar que el pare, encara que no li pugui donar, també ho vol que el seu fill pugui ser allò que més li agradi. Quan som petits hem de tenir grans il·lusions, quan et fas gran toques més de peus a terra i t'adones que aquesta "mania" que tenim de menjar cada dia no es pot aconseguir patinant o fent de cérvol...
Un relat molt maco, Carme, que ja veus que a mi, i potser no era la teva intenció, m'ha semblat una mica trist
ResponElimina
Respostes
xavier pujol22 de desembre del 2014, a les 18:28
Vull ser caçadora. De les que abriguen una nit freda, amb el coll aixecat. I amb butxaques als costats per a que hi posin les mans.
ResponElimina
Respostes
Relatus22 de desembre del 2014, a les 18:56
Tant de bo el pare sapiga respectar la seva decisió, no sempre és fàcil
ResponElimina
Respostes
Garbí2422 de desembre del 2014, a les 21:47
en algun moment o altre de la vida hem de ser caçadors, però si pot triar ser patinador molt millor
ResponElimina
Respostes
merike22 de desembre del 2014, a les 22:07
He vist aquesta pintura abans però no sé que és. M'agrada molt. Bon Nadal!
ResponElimina
Respostes
Elfreelang22 de desembre del 2014, a les 22:09
Bravo! en una conversa dius tantes coses!
ResponElimina
Respostes
Assumpta23 de desembre del 2014, a les 18:58
El relat és molt maco... aquest fill és molt sensible... però em temo que el pare no ho entendrà, pobre home :-))
ResponElimina
Respostes
Judit23 de desembre del 2014, a les 19:22
Jo també escolliria ser patinadora!

Bones festes Carme!!!!
ResponElimina
Respostes
Rafel23 de desembre del 2014, a les 20:33
Sembla que els temps canvien, podrien pactar i ser esportista de biatló, ara esquia ara fa tir al blanc esportiu.
ResponElimina
Respostes
montse23 de desembre del 2014, a les 22:01
El pare, veient la tossuderia de la filla, cedirà per fer-la feliç.

ResponElimina
Respostes
Pilar23 de desembre del 2014, a les 22:57
Igual i no ha pensat que pot ser caçador de bolets. :-)
ResponElimina
Respostes
sa lluna24 de desembre del 2014, a les 19:41
Raonaments tant diferents, cadascun té la seva raó ... tot i així, jo tampoc voldria caçar.

Aferradetes, nina!!
ResponElimina
Respostes
M. Roser24 de desembre del 2014, a les 20:35
Un vailet amb molt de sentit comú, segur que quan la neu es glaci, podrà patinar a cor que vols.Per menjar es pot dedicar a qualsevol altre ofici, a la neu, monitor d'esquí...
ResponElimina
Respostes
deomises25 de desembre del 2014, a les 20:24
Doncs sí, això de caçar no barrufa... Ni al vailet ni a un servidor :)

d.
ResponElimina
Respostes
ignasi27 de desembre del 2014, a les 20:58
Això de ser ocell té un punt... volar, refilar, viatjar... però si m'hi convertís deixaria de contemplar la seva bellesa, que aleshores seria meva, i perdria interès el dia... Bones festes!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)