dilluns, 22 de desembre de 2014

Relats conjunts

- Pare, vull ser patinador, mira'ls els veus? sembla que  ballin i volin, i riuen i juguen entre ells.

- De patinar no es menja, fill, de caçar, sí.

- Pare, jo no vull ser caçador... 

- Doncs què vols ser?

- Patinador o qualsevol altra cosa abans que caçador, potser fins i tot ocell o un cérvol de banyes molt altes... 

41 comentaris:

  1. Si és ocell, potser tinga que ser caçador també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí... se n'haurà de pensa runa altra...

      Elimina
  2. Probablement és el primer que s'atreveix a dir-li una cosa així al seu pare. Però segurament no és el primer que ha tingut aquest sentiment abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades és difícil conformar-te amb el que et toca viure... al menys s'ha d'intentar canviar.

      Elimina
  3. Va dir-li una bona resposta !!
    Molt bones festes de Nadal, Carme !!

    ResponElimina
  4. M'agradaria pensar que el pare, encara que no li pugui donar, també ho vol que el seu fill pugui ser allò que més li agradi. Quan som petits hem de tenir grans il·lusions, quan et fas gran toques més de peus a terra i t'adones que aquesta "mania" que tenim de menjar cada dia no es pot aconseguir patinant o fent de cérvol...
    Un relat molt maco, Carme, que ja veus que a mi, i potser no era la teva intenció, m'ha semblat una mica trist

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, és una mica trist... perquè és això la baixada de peus a terra i potser el reciclatge d'unes certes il·lusions... però ha sortit així. Podria ser que jo encara no hagués aconseguit tocar de peus a terra i encara tingui recança d'algunes il·lusions o utopies...

      Elimina
  5. Vull ser caçadora. De les que abriguen una nit freda, amb el coll aixecat. I amb butxaques als costats per a que hi posin les mans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquest fred que fa pels Relats conjunts... ens anirà la mar de bé... ;)

      Elimina
  6. Tant de bo el pare sapiga respectar la seva decisió, no sempre és fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre és fàcil i no ho és per ningú, ni pel pare ni pel fill, el fill és petit i no té alternatives vàlides... però si li deixen una mica de temps, potser les trobarà.

      Elimina
  7. en algun moment o altre de la vida hem de ser caçadors, però si pot triar ser patinador molt millor

    ResponElimina
  8. He vist aquesta pintura abans però no sé que és. M'agrada molt. Bon Nadal!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon Nadal, Merike!!!

      La pintura és: Pieter Brueghel, 1565, Caçadors a la neu.

      Elimina
  9. Bravo! en una conversa dius tantes coses!

    ResponElimina
  10. El relat és molt maco... aquest fill és molt sensible... però em temo que el pare no ho entendrà, pobre home :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú té les seves raons... A vegades és difícil entendre l'altre.

      Elimina
  11. Jo també escolliria ser patinadora!

    Bones festes Carme!!!!

    ResponElimina
  12. Sembla que els temps canvien, podrien pactar i ser esportista de biatló, ara esquia ara fa tir al blanc esportiu.

    ResponElimina
  13. El pare, veient la tossuderia de la filla, cedirà per fer-la feliç.

    ResponElimina
  14. Igual i no ha pensat que pot ser caçador de bolets. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra mena de caçador ben diferent, eh? Jo no hi havia pensat, potser ell tampoc...

      Elimina
  15. Raonaments tant diferents, cadascun té la seva raó ... tot i així, jo tampoc voldria caçar.

    Aferradetes, nina!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradetes, bonica, jo tampoc voldria caçar...

      Elimina
  16. Un vailet amb molt de sentit comú, segur que quan la neu es glaci, podrà patinar a cor que vols.Per menjar es pot dedicar a qualsevol altre ofici, a la neu, monitor d'esquí...

    ResponElimina
  17. Doncs sí, això de caçar no barrufa... Ni al vailet ni a un servidor :)


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li podriesexplicar al seu pare... A veure si l'ajudes... :)

      Elimina
  18. Això de ser ocell té un punt... volar, refilar, viatjar... però si m'hi convertís deixaria de contemplar la seva bellesa, que aleshores seria meva, i perdria interès el dia... Bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a tu t agraden tant els ocells... bones festes, Ignasi!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari