dilluns, 22 de setembre de 2008

Colors de tardor

Ens avisen que avui ha arribat la tardor. No hem vist encara els seus efectes habituals, perquè encara no ha tingut temps de fer la seva feina.

I he agafat el paint (el photoshop va moooolt millor i els seus colors són infinits, però ara no el tinc) i m'he posa t a fer-li un homenatge a la tardor.

Un paisatge inventat i un copiat de la Zel Ara mateix, perquè l'ermita dels Oms és un lloc que recordo molt bé i que em va agradar molt.

Com que aquí encara no es nota que sigui tardor, a l'altre dibuix, la trobareu.


L'esperem, i ja que ens avisem podem estar preparats.


Podreu collir:


cabassos plens de bolets

cistells plens de colors

braçades plenes d'olors

butxaques a vessar de cruixits de fulles

motxilles plenes de boires matineres

i cireretes d'arboç a bosses plenes.

8 comentaris:

  1. I no t'oblidis les castanyes, que tinc unes ganes de que arribin ja...

    És el segon blog consecutiu que miro que parla de la Zel, avui s'engreixarà cinc quilos!

    ResponElimina
  2. Tens raó, a mi també m'encanten les castanyes...

    ResponElimina
  3. El que més m'atrau són aquestes boires matineres. Suposo que aquí Barcelona en tenim poquetes, fora de la contaminació, és car, per això em sorprenc quan he vist el port tan emboirat que no distingia ni la torreta del telesfèric m'ha fet molta il·lusió. Una altra experiència boirosa va ser a la talaia del Tibidabo. Aquesta va ser molt impressionant, erem a dalt de tot de la talaia i no veiem res de res, tot al voltant era gris de boira, ni per dalt, ni pels costats... ni tan sols veiem el terra, semblava com si haguéssim estat xuclats a una altra dimensió.

    ResponElimina
  4. Vaja, podem fer un club de fans de les castanyes. El Xexu és casteller i castanyer! A mi la sensació de fred no m'agrada, però els colors de la tardor em tenen enamorada.

    ResponElimina
  5. Ets collonuda! Quina monada de dona, encara que no lligui,,,,Repetonassos!

    ResponElimina
  6. Ah, Xexu, i no cal ser avui, rei, tot m'engreixa, fins l'aire, però jo suo la cansalada...Saps què? Fa il.lusió que alguns dels amics que visistes molt sovint et recordi, ami me'n fa... Guapos tots, sou una de les meves felicitats petites...

    ResponElimina
  7. Les castanyes una felicitat petita, pujar a l'atalaya i no veure el món una felicitat trasbalsadora, els castells i els colors de la tardor emocionants i els amics dels blogs genials tots. Una abraçada.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari