Ens avisen que avui ha arribat la tardor. No hem vist encara els seus efectes habituals, perquè encara no ha tingut temps de fer la seva feina. I he agafat el paint (el photoshop va moooolt millor i els seus colors són infinits, però ara no el tinc) i m'he posa t a fer-li un homenatge a la tardor.
Un paisatge inventat i un copiat de la Zel Ara mateix, perquè l'ermita dels Oms és un lloc que recordo molt bé i que em va agradar molt.
Com que aquí encara no es nota que sigui tardor, a l'altre dibuix, la trobareu.
L'esperem, i ja que ens avisem podem estar preparats.
Podreu collir:
cabassos plens de bolets
cistells plens de colors
braçades plenes d'olors
butxaques a vessar de cruixits de fulles
motxilles plenes de boires matineres
i cireretes d'arboç a bosses plenes.
I no t'oblidis les castanyes, que tinc unes ganes de que arribin ja...
ResponEliminaÉs el segon blog consecutiu que miro que parla de la Zel, avui s'engreixarà cinc quilos!
Tens raó, a mi també m'encanten les castanyes...
ResponEliminaEl que més m'atrau són aquestes boires matineres. Suposo que aquí Barcelona en tenim poquetes, fora de la contaminació, és car, per això em sorprenc quan he vist el port tan emboirat que no distingia ni la torreta del telesfèric m'ha fet molta il·lusió. Una altra experiència boirosa va ser a la talaia del Tibidabo. Aquesta va ser molt impressionant, erem a dalt de tot de la talaia i no veiem res de res, tot al voltant era gris de boira, ni per dalt, ni pels costats... ni tan sols veiem el terra, semblava com si haguéssim estat xuclats a una altra dimensió.
ResponEliminaSalut!
ResponEliminaVaja, podem fer un club de fans de les castanyes. El Xexu és casteller i castanyer! A mi la sensació de fred no m'agrada, però els colors de la tardor em tenen enamorada.
ResponEliminaEts collonuda! Quina monada de dona, encara que no lligui,,,,Repetonassos!
ResponEliminaAh, Xexu, i no cal ser avui, rei, tot m'engreixa, fins l'aire, però jo suo la cansalada...Saps què? Fa il.lusió que alguns dels amics que visistes molt sovint et recordi, ami me'n fa... Guapos tots, sou una de les meves felicitats petites...
ResponEliminaLes castanyes una felicitat petita, pujar a l'atalaya i no veure el món una felicitat trasbalsadora, els castells i els colors de la tardor emocionants i els amics dels blogs genials tots. Una abraçada.
ResponElimina