Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'encanta sempre tan inspirada!
ResponEliminauna abraçada utùpicament real!
El felicitat "anònim" està que se sale!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Carme.
Per tot!
:)*************
jo sempre estic fent volar els somnis...
ResponEliminano em passa de extraordinari!
per cert, no vas veure el misatge que et vaig deixar respecte al tema de poemes a sants?
mil besets!
Carme! No sé si ho has fet ja o no però t'hauries de presentar a concursos de poesia i més ara qe portes un ritme de no aturar! ;)
ResponEliminaGràcies, Aina! Una abraçada ja m'agrada que sigui utòpicament real i aprofito per a dir-te que el nom del teu blog m'encanta, sempre he pensat que les utopie s són molt necessàries per a construir realitats.
ResponEliminaDoncs felicitats, anònim i moltíssimes de res.
Mercè... I jo també, faig volar somnis, des de sempre: de petita de mitjana i de gran. I pots penjar el poemes que vulguis. No sabria com posar-me a triar-los ara.
Caterina, ho he fet algun cop, no gaires i sempre em fa molta mandra. Suposo que per aconseguir alguna cosa s'ha d'insistir molt i no ho faig. No sé dir-te en els últims 20 anys 3-4 vegades i o no he guanyat o ha guanyat un poema dins d'un recull col·lectiu. No val mass la pena. Prefereixo penjar-los a les parets com els de Sants o al blog i ja està! Em costa molt seleccionar. Mai en trobo cap de prou bo.
Fer volar els somnis, que bonic!!.
ResponEliminaJo con senpre estic per el nuvuls.
un petonàs
trobar l'equilibri entre les certeses i els somnis ens pot donar la felicitat
ResponEliminaUna lectura relaxant despres de la feina a mes de bonica.
ResponEliminaPerfecte. Del joc al somni. Del somni a la certesa. De la certesa a la felicitat. Ets tu mateixa. Preciós.
ResponEliminaAi, en això de fer volar somnis veig que tots t'entenem prou bé... i que duri! Que maco, petonets que volen com estels cap a tu.
ResponEliminaCarme, ets una artistassa com una catedral! Escrius el poema i l'il·lustres però que molt bonic! Avui dos! I felicitats, tens raó, els qui celebrin avui el seu nom!
ResponEliminaPer cert, curiosament avui a classe també hem dibuixat estels... i si no ho tinc entès malament, encara ara està prohibit a Catalunya(ningú ha derogat aquesta llei) fer volar estels des del decret de nova planta!
Rosa, Ah! aleshores clar que ens hi trobem tant sovint! Si hi som sempre...
ResponEliminaSegur que la dóna, Jesús, al emnys a mi.
Striper, pots vena relaxar-te quan vulguis.
Gràcies Noves flors! És un bon camí.
Laura, et dec encara un sospir, una paraula... ja trobaré la manera, de moment el somni queda reservat.
Cèlia, no sabia això de la prohibició... I és que ens han prohibit cada cosa! Mare meva! I si féssim amb totes els coses com amb això, no cal ni que les deroguin les prohibicions. Nosaltres ni cas!
Jejeje, em fas una gràcia, és que no ho puc evitar, et veig dibuixant, potser traient un punt la llengua, alguna vegada maleint el ratolí... que maca que ets!!!!
ResponEliminaAcaronem el cel amb els nostres somnis.
ResponEliminaAcaronem el cel amb els nostres somnis i el mar amb els nostres sons.
ResponElimina