Proposta de http://relatsconjunts.blogspot.com/
Ho tenia tot:
Un palau a la seva disposició.
Un pare ric que cedia a tots els seus desitjos.
Criats i lacais que la servien en tot moment.
Les millors robes, les millors pells.
Un cotxe i un xofer per a ella sola.
Tots els capricis i les joies.
I fins i tot
uns quants pretendents
que la voltaven per interès.
I ningú,
ni ella mateixa,
no podia saber
si tenia aquella mirada freda
perquè no trobava l'amor
o no trobava l'amor
pel glaç que escampava amb la seva mirada.
Moltes vegades les coses més pressumptuoses lleven sentit, mentre que les més insignificants li donen una importància extraordinaria a tot el que ens envolta.
ResponEliminaBona la pregunta final, i molt bé pel relat. Estic llegint un munt d'històries interessants!
ResponEliminaM'ha agradat, molt bo!
ResponEliminanomés li cal temps... al glaç, sempre li arriba el moment de desfer-se...
ResponEliminabon relat :)
Ei, entre tots el relats, amb un bon montatge en podriem fer un de sol i força llarg i interessant, no troves?
ResponEliminaGran pregunta la final. Quin serà el seu cas, o es un peix que es mossega la cua. Bon relat
ResponEliminaUn gran relat, m'agrada molt Carme, de veritat. No puc dir gran cosa més, és com si haguessis dit això al pintor com a directriu perquè pintés el quadre, i ell hagués sabut plasmar-ho a la perfecció. Felicitats, has llegit el quadre molt bé.
ResponEliminaCarme... per què m'he d'assabentar d'aquest lloc a través de la pàgina de Relats Conjunts, m'he perdut alguna cosa? Et demano disculpes si no he estat prou al cas.
Pirene, doncs si hi ha alguna cosa insignificant en aquesta dona que trobo que és prou important per a definir-la.
ResponEliminaPd40, tens raó jo he llegit també un munt d'històries interessants.
Gràcies Rita
Clarissa, a veure, potser sí... potser si algú li dona una mica de caliu, oi? ella es desfarà.
Menta fresca, idea ineressant, t'hi atreviries a dur-la a terme. És una mica difícil, no. Però tens raó, són com peces d'un trencaclosques que cal anar confegint.
Mireia, precisament la pregunta volia suggerir aquest peix que es mossega la cua, tal com tu dius.
Xexu, no necessites demanar disculpes de res. Sóc jo que m'he desorganitzat una mica compartint dos blogs.
Està clar que, la felicitat, no arriba pas per els materialismes! Molt bon relat, curt i clar, i tant real com la mateixa vida...
ResponEliminapotser una mica de totes dues coses... bon relat Carme, m'ha agradat.
ResponEliminamolt ben escrit, i el dubte del final, és realment impossible de resoldre. L'únic que queda clar és que com tu dius aquesta mirada tan freda no és la d'algú que hagi trobat amor.
ResponEliminaDona, atrevir-me poder sí però és que jo no en sé de fer aquestes coses...
ResponEliminaUn relat molt ben plantejat per pensar... no troba l'amor per ser freda o ho és per no trobar l'amor?? M'ha agradat aquesta reflexió.
ResponEliminaHome cara de ser enamorada no tenía i cara per enamorar-se d'ella tampoc. Però aixó es una opinió personal.
ResponEliminaPetons
Si que és dificil esbrinar si és una cosa o una altre. I està clar que les coses materials no fan la felicitat. M'ha encantat Carme, curt, intens, revelador...
ResponEliminaFelicitats!
És un altre blog??? Ara m'he fet un "lio"....
ResponEliminaDe fet mai sabem el perquè de les mirades buides i fredes. Això sí ...ens inquieten!
ResponEliminaBon relat!
Molt maco! Breu, prò carregat d'informació! És com si haguessis sabut aprofitar allò que et deia cada pinzellada del quadre.
ResponEliminaI el final... quin greu, no?
L'amor sempre acaba fonent el glaç!
ResponEliminaMolt ben trobat. Salut!!!
Buf, nina!....
ResponEliminaEt llegeixo abans i no penjo res...
És, és... gran! Genial
Petoents dolços :¬)**