Ets poesia de cada dia
ets el somriure de cada nit.
Vull que les roses blanques t'acompanyin
i perfumin mots ben pronunciats,
tacte de pètals a cada mà.
Immens desig de felicitat.
Et porto unes roses blanques
que no siguin de paper.
De pètals de seda
de pètals de neu.
D'olor de dolcesa.
D'una olor tan suau
que els dits que les toquin
roses semblaran.
És el seu aniversari? Doncs moltes felicitats per ella!
ResponEliminaSí, ho és!!! :)
EliminaGràcies, XeXu!
EliminaEstupendo el retrat, Carme!! I la poesia que amaren aquestes roses blanques.
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!!
EliminaUnes roses precioses, li portes, les teues paraules dolces, però la de paper, la rosa de paper del poema d'Estellés, l'hem de portar tots molt endins, com a poble. Sempre m'ha semblat preciosa la metàfora d'aquell poema de la rosa de paper.
ResponEliminaI tant que sí, Noves Flors, i tant que sí... si dic que no és de paper, és precisament perquè havia llegit l'Estellés i em semblava tant difícil fer un poema sobre les roses... i només marcar la diferència. :) Gràcies!
Eliminaens deixes el llistó molt alt per poder felicitar-la
ResponEliminaEstic segura que un relat 69 dels teus també li agradaria! ;)
Elimina;D
EliminaCarmeta , com es nota que ets un artista, jo he posat una foto i tu l'has dibuixada i t'ha quedat super bé. Jo amb el "cortar i pegar", vaig fent. També m'agraden les roses blanques i els dos poemes tan adients.
ResponEliminaAh, i em la música em van ajudar...
Petonets, guapetona.
Perdó volia dir "amb" la música...
EliminaVeus? a mi em falta la música!!! :)
EliminaDues artistes és el que sou i bones amigues!
EliminaA mi també m'agrada molt el retrat. I el poema, com sempre. No en seria capaç. Les roses blanques de l'amistat!
ResponEliminaGràcies, Helena... M'alegro que t'agradi i espero que ella pugui reconèixer-s'hi una mica. :)
EliminaCaram...quin regal més bonic!
ResponElimina:)
:) Gràcies fanalet... els 70 bé que s'ho valen!
EliminaEeeeeei, quin detall tan "teu" ;-))) Maquíssim!! Vaig a felicitar-la al seu blog!!
ResponEliminaGràcies, Assumpta!
EliminaGràcies, poesia.
ResponElimina:D
EliminaJo, ocell de nit, fins ara no me'n assabento de tantes coses boniques que m'estan passant!
ResponEliminaQuin dibuix nena, una preciositat! I un honor que m'hagis dedicat un post. Gràcies.
La poesia també és molt maca i molt ben trobada!
Sóc feliç d'haver trobat en aquest mon virtual tants i tants amics SINCERS i ben REALS.
Gràcies!
MOLTES GRACIES a tots!
M'alegro que t'agradi que t'hagi convertit en dibuix de còmic!!! :)
EliminaAquest d'aquí, davant la pantalla és un refugi d'amics, jo també ho sento així. Que ens trobem quan podem i aquí, cada dia... m'acompanyeu molt.
Gràcies a tu!!!
Que guapa!!!! Deu estar ben contenta...per la foto i per les flors!!!
EliminaAra vaig a felicitar-la!!!
La bellesa de l'amistat porta això, poemes, dibuixos, música, flors, carícies per una noia que s'estima.
ResponEliminaFelicitats a totes dues!!
Bessets.
Carícies de l'ànima, o al menys això intentem cada dia... i tu n'ets una experta...
EliminaGràcies i abraçades immenses, lluneta.