11 de setembre.
Diada Nacional de Catalunya
Manllevo el post de Joan Grau AMB L'ESTELADA AL COR
del blog El cop d’ull
I ja posats a menllevar manllevo més coses.
He trobat una citació del meu admirat Pedrolo
*
Citació completa: Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.
D'això se'n diu reciclatge de continguts 2.0.
ResponEliminaL'estelada al cor arriba a tot arreu, sens dubte!
Bona Diada Nacional!
Per cert, Carme.
ResponEliminaEscriuria més sovint al Col·lecció de moments 1, que he anat seguint el teu quadern d'estiu, amb aquests dibuixos FAO (fets amb ordinador), però des del Firefox no m'admet els comentaris.
Algun cop te'ls he enviat per correu, quan tenia alguna cosa a dir. Però que no digui res no vol dir que no et llegeixi.
56 anys? No m'ho crec!!! Ens enredes. :-P
Ei Carme, vegila amb el Víctor, el gran mestre! jeje
ResponEliminaBona diada a tú també!
No més incerta de tan vehement
ResponEliminala sorpresa amb què aculls la llum que esclata
rera el mirall opac i els cortinatges
angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
És així com la vida expressa el seu
misteri i en referma la bellesa.
L'entreteixit del temps no mostra cap
fissura, flueix sempre, ineluctable.
Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
Hola Carme
ResponEliminaEl teu post m'ha servit per fer memòria i penjar l'estalada. Bona diada!
Reciclatge de debó. Compartim sovint enllaços.
ResponEliminaUna abraçada Víctor.
M Mercè, El gran mestre que en sap un niu, però tant com vigilar... a mi em sembla inofensiu.
ResponEliminaBona diada. Una abraçada.
Té la mà... Martí Pol? Em sembla que sí. Oi?
ResponEliminaGràcies pel teu regalet, m'encanta que de tant en tant em regalis un poema.
Bona diada, Teresa.
ResponEliminaBona diada, Teresa.
ResponEliminaEm permeto contestar aquí, ja que ha de ser la teva nova casa. No estic del tot d'acord amb Pedrolo, ja que crec que és una cita que es diu més des del cor que des del cap. Potser peco de racional, però no tots els òrgans són iguals d'importants per mantenir la vida. Els òrgans vitals per un país són la llengua, la cultura i els seus fets diferencials. Si perdem això, si ens ho deixem perdre, ja poden haver tots els independentistes que vulguis.
ResponEliminaNo obstant, avui tots a una, amb el nostre país, a defensar Catalunya, de la manera que es cregui més convenient. Però sempre amb les quatre barres al cor. Visca Catalunya! Bona diada.
Xexu, jo interpreto que mentre hi hagi independentistes, aquest conservaran tot això que dius: llengua, cultura, fets diferencials. Però no deixa de ser una interpretació meva. Però quina mena d'independentista podria deixar perdre tot això a favor d'altres llengües, d'altres cultures? Crec que lògicament hauria d'anar tot junt, clar que la lògica i les persones humanes a vegades no va massa junt i menys en política.
ResponEliminaGràcies per donar la teva opinió, ja saps que m'agrada rumiar les coses i pensar-hi una mica.
La citació completa penso que és prou aclaridora. Qualsevol organisme necessita un cor que bategi (el pols del cos) i Pedrolo adjudica aquest paper als independentistes, per la seva brega.
ResponEliminaAixò està bé, però també calen líders ferms i honestos que puguin moure sensibilitats i voluntats.
Bona Diada Carme.
ResponEliminaEstà molt bé això de manllevar.
Els colors , al cor! Sempre els hi hem de portar ...no només avui!
Si em permeteu, des de Mallorca, m’afegesc a aquesta celebració, i podeu sumar un cor més que batega com el de la il·lustració.
ResponEliminaDemà és la Diada de Mallorca, però malauradament no veurem totes les mostres d’aquest sentiment tan arrelat, de “voler ser”, que he pogut veure avui arreu de Catalunya, per TV3. I sense aquest "voler ser" no som, ni serem, res. :(
Una abraçada!
Carme, tinc un embolic de blogs, on és casa teva de veritat? tots, ja ho sé...
ResponElimina