diumenge, 14 de setembre de 2008

Converses de gossos.

Des del porxo, tranquil·litat als camps, al poble.
Silenci efímer.
Un gos borda, molt a prop. Un gos veí.

No sembla enfadat, no sembla espantat. Tampoc té un to de defensar la casa ni el territori. Borda amb una certa parsimònia. Sembla com si demanés humilment alguna cosa, com si reclamés una mica d'atenció.

Un altre més llunyà li respon. Sembla que li segueixi el to, ja que tampoc no borda esverat. Un tercer, més llunyà encara s'hi afegeix.

Els escolto amb atenció, realment sembla que parlin. Recordo una pel·lícula de dibuixos on els gossos es comuniquen de lluny, ara no sé si era "101 dàlmates" o potser la "Dama y el vagabundo".

El veí calla i calla gairebé immediatament el segon. El tercer no vol donar la conversa per acabada i fa uns quants intents de continuar-la. Lents, espaiats, sense insistència.

Finalment es dóna per vençut i tots tornen a callar.



8 comentaris:

  1. Estic convençuda de que parlen, i que també ho fan amb nosaltres.
    Almenys jo parle amb ells!!
    I de vegades em sorpren el seny amb el que ho fan!! ´
    Petons, maca

    ResponElimina
  2. La necessitat de comunicar-se per no sentir-se aïllats, sols, sembla que també pot fer-se extensiva als gossos.

    ResponElimina
  3. segur que es comuniquen. És curiós que el meu gos, enten alguna de les paraules que li dic, i jo sóc incapaç d'entendre res del que ell diu, quan borda i prou, sense cap to, sense cap senyal no verbal.

    És un fet curiós que em crida l'atenció alguns dies, que em deixa molt sorpresa.

    ResponElimina
  4. Igual com a un dels gossos li ha costat de callar, totes les bestioles sigui la que sigui, i tant com et parla i s'entenen les seves paraules, falta baixar a la seva altura, que els lladrucs no diuen res?
    Crec que saben parlar més que nosaltres - no poso que vosaltres, Déu me'n enreguard d'ofendre a ningú.
    I ells s'entenen meravellosament.
    Quan arriben les orenetes a casa em saluden per que els he guardat el niu i quan marxen... No faig un post. M'agradat, Carme, i si tens un gos et parla. L'aviAnton.

    ResponElimina
  5. jo estava despistat, oi nina?

    que fins ara no he trobat el teu piset nou...

    i sort de bordaven els gossos i els he sentit que explicaven que t'havien vist per aquí...

    Que si no... ens mengem el raïm i jo en Bàbia...

    una bosseta de petonets dolços
    :¬)***************

    ResponElimina
  6. Albanta, segur que ho deuen fer, però jo no conec gaire els gossos. No n'he tingut mai.

    Josep manel, els hi devem haver encomanat nosaltres.

    Roba d'estiu, se'm fa estrany això i és ben cert ells ens entenen i nosaltre s no.

    No tinc gos avi Anton. Benvingut al meu blog i gràcie s per la visita.

    Barbollaire, No és que estiguis despistat, és que encara no m'he traslladat. El vaig amoblant i omplint una mica, però encara sóc al vell. Li queden pocs dies ... És emocionant 98% d'espai ocupat! Ja deixaré un avís, que tothom pugui venir si vol i en té ganes i sàpigueu on trobar-me.

    ResponElimina
  7. Ui, però si la ja coneixia aquesta també... :-))

    ResponElimina
  8. Sí, Rita, fa dies que anava preparant-lo i fent proves, ara ja m'hi quedo.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari