Damunt d'un cactus
beu, l'espiadimonis
suc de rosada.
Aportacions afegides espontàniament als comentaris, d'alguns dels poetes dels blogs:
Mentre el primer raig de sol
li escampa, entre cançons,
totes les irisacions de la matinada.
Barbollaire
El cactus de matinada
espera amb ansia
les petjades de la
seva estimada d'ales plegades.
Núria (Fènix)
La simplicitat augmenta,
la intensitat també.
Síntesi, haiku...
La grandesa de les petites coses.
Joan Grau
I els dimonis, avergonyis,
es van amagar.
Una criatura tan fràgil
els veia fer mal
i no perdia bellesa.
Laura
Apa, haiku i dibuixet per il·lustrar-lo, què més es pot demanar?
ResponEliminaVaig a canviar el nom de l'enllaç i posar això de 'nova'. Però penso jo, per què canviar-li el nom, si amb Col·lecció de moments ja quedaria la mar de bé?
mentre el primer raig de sol
ResponEliminali escampa, entre cançons,
totes les irisacions de la matinada
petonet dolç, nina
:¬)***************
PS. per cert.... has dibuixat una libèl·lula i no un espiadimonis. Tinc una... Espera, espera...
Aquest dibuix és el que m'imagino que és?????
Les dues fulles... la bèstia... els colors...
I jo ara que dic?
gràcies? (que pobre, no?)
(ja! ara no ho serà i quedaré com un cregut...)
Qué cuco!!!
ResponEliminaM'agraden aquets moments que vas col·lecionant.
Un petó
M'agrada la nova col·lecció de moments. Benvinguda al bloguer!
ResponEliminaPetonets.
Ai, Xexu, tens raó, però no sé perquè no es diesin igual els dos blogs...
ResponEliminaBarbollaire, i quina diferència hi ha entre una libél·lula i un espiadimoinis? Jo és que els insectes... potser no filo gaire prim, però jo creia que era el mateix.
No cal que diguis res, poeta, ja veuràs que m'he empescat una petita sèrie, que durarà 4,5 o 6 dies, ja veurem, que li he posat per etiqueta PAT, (poesia amb traç) quina xorrada oi? Petonet dolç.
Gràcies, Albanta. Petonet .
Una abraçada, Anna.
I jo que pensava que PAT era Poesia Amb Tendresa!!!
ResponEliminaClar que també podia haver significat:
Pa Amb Tomaquet...
Platja A Tamariu...
Plat A Taula...
Parlant Amb Telefònica...
Passejo Amb Tricicle...
Plàtan Amb Taronja...
...
Potser massa PAT's per un dia? X¬DDDDDDDDDDDDD
Perdona, nina, ja saps que si no em prenc la medicació em surt el gamberru i ja ho emboliquem tot...
X¬DDDDDDDD!
Ara la nota pedant. Segons Viki(pèdia):
"Les libèl·lules són un xic més grans que els espiadimonis i es poden diferenciar quan descansen, ja que les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere."
Aquest tema, discussions a sang i foc amb en Pd40 i elur... X¬DDDDDDDD!!
Ei, nina, TUBD (Tingues Un Bon Dia)
Petonet dolç
:¬)****************
El cactus de matinada
ResponEliminaespera amb ansia
les petjades de la
seva estimada d'ales plegades.
És el primer vers que faig de la meva vida. uffff. cal un xic de comprensio de part vostra .Gracies .
hola!!!
ResponEliminauns coneguts han començat a enganxar poemes pels carrers de sants i jo deseguida he pensat en tu!
t'animes a enviar-me un teu, o em done permís a mi per escollir i se'l pasem????
mil besets!!!
mira aquí: http://www.fotolog.com/psico2012/48447497
La simplicitat augmenta,
ResponEliminala intensitat també.
Síntesi, haiku...
La grandesa de les petites coses.
Què és un espiadimonis? No ho havia sentit dir mai.
ResponEliminaEls haikus se't donen molt bé :)
No sé, Barbollaire, no em molesten gens cap dels PAT que proposes, per més que n'hi hagin, no fan cap nosa. Imaginació desbordant la teva. Gràcies per la teva informació insectívora. Sempre va bé aprendre coses.
ResponEliminaNúria, molt bé el teu poema, ai! si t'entra el cuquet... t'afegirem al club.
Mercè, tens tot el permís que vulguis per enganxar un poema meu a les parets de Sants, em fa il.lusió i tot. Em recorda J.V. Foix que tenia una frase preciosa sobre enganxar poemes a les parets o llençar-los des dels terrats. Endavant!
Joan, molt bé les teves aportacions poètiques! En faré un post de totes.
Noves Flors, és com una mena de libèl·lula, però si llegeixes el vomentri del Barbollaire ho sabràs amb més precisió.
I els dimonis, avergonyis,
ResponEliminaes van amagar.
Una criatura tan fràgil
els veia fer mal
i no perdia bellesa.
Petonets, Carme.
Un poema més a la meva llista. Gràcies Laura, Petonets.
ResponElimina