dimecres, 30 d’octubre del 2013

Cubicle

Thomas Schütte

Per als ocells

Artista:Thomas Schütte
Tècnica:
Fusta pintada
Any:
1997
Dimensions:
217 x 137 x 91,5 cm
217 x 201 x 91,5 cm
217 x 95 x 91,5 cm
VEGAP, Barcelona 2013

Cubicle

CARME ROSANAS MARTÍ
Creuen que és art. Això està bé, perquè ens permet que les nostres terminals de control passin desapercebudes.
Se m'ha acabat l'energia i he arribat pels pèls a recarregar-me abans que obrissin l'exposició. Ara no podré sortir en tot el dia d'aquí. Hi ha massa gent.
Aprofitaré per observar-los: "Nius d'ocells comunitaris" diu una veu. Tinc un moment de pànic, ens hauran descobert? Però el pas calmat i les veus que sento no em diuen pas això.
Són bojos aquests éssers, creuen que és art i jo em pregunto, amb el seu art, podrien viatjar, ells, tan lluny com nosaltres amb la nostra ciència? Segueixo observant les altres obres d'art. A veure si arribo a alguna conclusió vàlida.

He participat  a  aquesta  proposta  Art Ficció  de l'obra  social de la   Caixa,  amb  aquest  conte.

30 comentaris:

  1. Vaja, una altra faceta teua, saps fer de tot, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que faci de tot, no vol pas dir que en sàpiga, Noves Flors, a vegades fent de tot es fa tot a mitges... però és igual, ara necessito fer de tot.

      Elimina
  2. Mira que n'ets de bonica!!!.
    M'ha agradat molt el teu relat. I he anat a l'enllaç i he estat tafanejant una mica per allà. I com tú, he fet de les meves.
    Ens hi trobem,mestra?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens hi hem trobat, el teu relat m'ha semblat molt divertit... :)

      Elimina
  3. Caram caram... pensava que eren només els gats els que dominaven el món... ja veig que ara ens haurem de preocupar també pels ocellets... o el que sigui que hi ha dins dels nius...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que sigui... jo no crec pas que siguin ocells, però no se sap mai...

      Elimina
  4. Jo per si de cas t'he votat!! Ja que hi som...
    Es un conte imaginatiu. A veure si com diu en XeXu ara tb els ocells dominaran el món.

    Bona nit Artista!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, lluna. No penso pas que hagi de guanyar res, només que m'agrada participar i escoltar nous estímuls, que els meus propis a vegades els sento gastats.

      Elimina
  5. hmmm.... no tinc jo tan clar si son ocellets o son... no sé, no sé :)
    Un conte que fa pensar, m'agrada!
    i ara soc jo qui va a fer el tafaner ;)
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Jp, a vegades per un estímul creatiu, o per un moment d'un cert i minúscul engrescament d'escriure, de compartir, em puc vendre l'ànima al diable... ja ho veus, després també puc penedir-me'n però ja està fet. ;) Puc fer-te una abraçada?

      Elimina
  7. Una altra abraçada per mi, que també m'agrada molt! Té un punt de misteri molt ciència ficció (o art ficció).

    ResponElimina
  8. No sé com tens temps per a tantes coses... Em declaro MOLT FAN de na Carme Rosanas!! ;-)))

    Jo no tinc temps de res... fa dies que he d'anar a Correus i no trobo el moment... Desastre total!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que em llevo molt d'hora, molt d'hora, molt d'hora i sóc imparable... he, he,ne...

      Elimina
    2. Aaaaaaaaah!! la "tàctica Pep" :-DDD

      Jo em llevo tard, tard, tard... i vaig poc a poc hehehehehe

      Elimina
  9. Els haurem d'explicar que amb l'art podem viatjar molt lluny, també. És un conte inspirador de més 'històries.

    ResponElimina
  10. Si arriba a trobar aquesta conclusió vàlida, ens l'explicaràs no? ;-D

    Penso com la LORETO, aquest conte dóna per moltes històries més. M'agrada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, qui sap, potser la conclusió vàlida t'arribarà abans a tu que a mi... aquestes coses no se saben mai, venint d'extraterrestres petitons com aquests...

      Elimina
  11. Molt ben trobat el to i el tema a partir de la foto de l'expo. M'ha angoixat i tot, espero que amb l'art també es pugui viatjar molt lluny. Bona castanyada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, però són una altra mena de viatges, segurament. Bona castanyada!!! I bon cap de setmana.

      Elimina
  12. Si fos ocell no m'agradaria pas viure en aquesta mena d'apartaments tan atapeits...
    Bona castanyada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, en realitat només és art... o alta tecnologia!!! Ves a saber.

      Bona castanyada, M Roser.

      Elimina
  13. :) Segur que alguna vegada ha passat, això que contes...

    I és que si veiem art en allò que mirem, sens dubte és art. Inclús és possible que l'extraterrestre del teu relat en realitat sigui una obra d'art, encara que ell no ho vulgui reconèixer...

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Els extraterrestres són molt seus i no els agrada gaire reconèixer les veritats... ja se sap.

      M'ha agradat el teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari