M'amoïnes una mica, sé que no acabes d'estar bé. M'agradaria acompanyar-te molt més i molt millor. Les paraules que ens acompanyaven sempre, ja no embolcallen com abans. En canvi, et retrobo en l'abraçada. L'amistat i l'amor, s'hi uneixen de la millor manera. Una aferradeta tendra que fa sentir que tot és al seu lloc, encara que a vegades no ens ho sembli.
Bon dia.
ResponEliminaQuantes coses. Primer de tot l'animació. Fa molta gràcia.
El contingut, em sona saps Carme?
No el dic jo, me'l diuen. I voldria que les meves paraules servissin com abans servien. Però ja no es així. Però suposo que no depèn del tot de qui les diu sinó de qui les escolta.
Tot es mou. Tot canvia. Segurament allò que queda més resguardat del canvi és el sentiment en la seva essència. Abraçar és transmetre el sentiment des de l'essència.
Potser res es en el lloc en el que era abans, és en un altre lloc, nou, però que ja és el seu.
M'ha agradat llegir-te quan feia 17 minuts que acabaves de passar. 17 minuts. Gairebé t'agafo.
Bon dia Carme bonica
El dia que m'agafis, (ai! per 17 minuts!) l'abraçada ja la tens assegurada.
EliminaTot canvia, tot i nosaltres no podem fer més que adaptar-nos.
Bon cap de setmana, preciosa!
Sembla com si m'ho diguessis a mi directament. Així ho sento!
ResponEliminaLes paraules, de vegades, no expressen tot el que volem dir, com saps depèn de dos, de qui les pronuncia i de qui les rep. Però una abraçada és com una mirada, on res s'amaga.
Saps? A mi em costa una mica dir que estim, em costa perquè no ho puc dir quan no és així. Però encara que sembli estrany perquè no es coneixem personalment, t'estim Carme.
Aferradetes molt, i molt fortes! :)
Podria dir-t'ho a tu directament, i tant que sí!!! M'encanta i em fa feliç quan us apropieu de les meves paraules.
EliminaUna abraçada, simplement com aquesta de l'animació, amistosa, però intensa i refregadeta, és una meravella. :)
Jo tampoc no puc dir t'estimo si no és cert, però quan ho és, no em costa massa dir-ho. En les relacions virtuals a vegades es fa estrany. Però jo sempre dic que les relacions seran virtuals, però els sentiments són ben reals. Bonica lluneta, jo també t'estimo. :)
Aferradetes!!!
Fa temps que no participo en cap proposta blogaire, no em sento gens inspirada.
ResponEliminaEnvio des d’aquí una aferradeta tendre com la que descrius, sempre important, sempre necessària.
Sempre necessària, Carme, i jo te la torno ben forta!!!
EliminaUna tendra abraçada d'amics, però no per això poc important sinó ben al contrari. :-)
ResponEliminaÉs molt i molt important, Mc! I tant que sí... Una per a tu!
EliminaMaco, maco. I molt tendre. Una declaració d'amor amistós, o com li vulguis dir, que l'altre sàpiga que hi som, pel que calgui.
ResponEliminaGràcies, XeXu, l'amistat també és una mena d'amor, no? Ser-hi, sovint és allò que més importa.
EliminaRere uns bits hem après a trobar algunes aferrades realment importants. Me'n prenc la part que em toca. Gràcies guapa.
ResponEliminaDoncs, ben fet, Clí, una ben forta per a tu!!!
EliminaAbraçar a qui estimes és una cosa especial, reps i dónes, t'omples d'energia.
ResponEliminaBon dia Carme.
Una altra per a tu, Pere. No hauríem d'oblidar mai les abraçades.
EliminaDonar i rebre abraçades ens aferra les ganes de viure.
ResponEliminaEns revitalitzen per dins...
EliminaCom m'he sentit d'identificat amb aquestes "aferradetes" teves, com supose que moltíssima més gent. Estan escrites amb una dolçor ...
ResponEliminaM'ha recordat instants on les he trobat a faltar moltíssim. Una delícia llegir-te.
Moltes gràcies!!! Una per a tu també!!!
EliminaSaps Carme que per sobreviure es necessiten un mínim de 4 abraçades al dia? Doncs, aquí, la teva, va sumant, gràcies!!!!
ResponEliminaNo ho sabia, noieta, que això estigués quantificat. Sabia que sense contacte físic: abraçades o carícietes una porsona pot arribar a morir, això sí!
EliminaUna ben forta per a tu!
Jo hi somnio, amb una abraçada! M'agrada molt la darrera frase.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!!! Somiar abraçades és un somni ben bonic!
EliminaLes abraçades arriben o no arriben les paraules, molt bonic, Carme!
ResponEliminaBen bé, així!!! Encara que també t'he de dir que algun cop, les paraules, també, arriben on no poden arribar les abraçades.
Eliminaels sentiments , l'amor, les paraules....millor ben aferradetes !!
ResponEliminaTot, junt ben barrejades... que bé: sentiments, amor, paraules, abraçades... mmmmmm
EliminaBonic, tendre, necessari, dolç... Una abraçada ben gran!
ResponEliminaUna abraçada immensa!!!
EliminaTot el que jo voldria dir, ja ho has dit tu. Esplèndida aferradeta.
ResponEliminaUna de ben esplèndida per a tu, bonica!
Eliminaesplèndida aferradeta Carme!
ResponElimina:) Una altra per a tu igualment esplèndida!!!
Eliminael que fan les neurones mirall ......sense adonar-me m'he copiat de novesflors....
ResponEliminaLes neurones mirall són molt amigues meves... les comprenc molt bé!!! ;DDD
EliminaÉs molt tendra aquesta imatge que has ecollit per a textejar, i crec que les teves paraules han sabut fer-li un contrapunt perfecte. Molt, molt bonic!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies, Montse, te'n guardo una d'aquestes per tu també!!!
EliminaHo has fet molt dolç i tendra, Carmeta...M'agrada molt aquesta aferradeta tan amigable, qui no en necessita una , de tan en tan!!!
ResponEliminaPetonets, i aferradetes.
Sempre en necessitem, més de les que podem arribar a tenir, segur...
EliminaPetonets i aferradetes, M Roser
I el que s'enyoren quan no les tens...
ResponEliminaM'ha agradat molt, ho has fet molt dolç i sentit.
Aferradetes i petons.
Gràcies, lluna, una per a tu també!
EliminaMolt tendres les teves paraules. I molt sinceres.
ResponEliminaUna càlida abraçada ho fa tot més fàcil!
Una ben dolceta per a tu, Glòria!!!
EliminaMolt i molt bonic, que arriba ben endins. Tot és a lloc mentre hi hagi aferradetes.
ResponEliminaO si més no... hauria de ser així, oi?
EliminaA voltes, les abraçades es desfan, però no l'espai on es van produir, que resta a l'espera de més abraçades.
ResponEliminaT'abraço molt fort, preciosa!
I jo a tu, Pilar, una abraçada ben forta!!
EliminaTens totes les paraules pel dibuixet, és preciós. Per cert, tinc un encert per tu, però la població no és que caldria dir, que de fet, amb el primer nom n'hi ha prou. M'explico? Petons!
ResponEliminaT'expliques molt bé... jo he estat a l'illa que tu aniràs aquest estiu i recordo a la part nord un lloc d'aquest tipus... si vaig posar la població, que ja pensava que no seria, va ser per la teva pista...
Elimina