divendres, 5 de juliol de 2013

Aferradeta -1

Sa  lluna  ens  proposa  un joc  d'estiu:   Aferradetes!!!

M'amoïnes  una mica,  sé que  no acabes d'estar  bé.  M'agradaria  acompanyar-te  molt més  i  molt millor.  Les  paraules  que  ens acompanyaven  sempre,  ja no embolcallen  com abans. En canvi,  et  retrobo en  l'abraçada.  L'amistat  i l'amor,  s'hi  uneixen  de la millor  manera. Una  aferradeta  tendra que  fa  sentir  que tot  és  al seu lloc,  encara que  a vegades no ens ho sembli.



48 comentaris:

  1. Bon dia.
    Quantes coses. Primer de tot l'animació. Fa molta gràcia.
    El contingut, em sona saps Carme?
    No el dic jo, me'l diuen. I voldria que les meves paraules servissin com abans servien. Però ja no es així. Però suposo que no depèn del tot de qui les diu sinó de qui les escolta.
    Tot es mou. Tot canvia. Segurament allò que queda més resguardat del canvi és el sentiment en la seva essència. Abraçar és transmetre el sentiment des de l'essència.
    Potser res es en el lloc en el que era abans, és en un altre lloc, nou, però que ja és el seu.

    M'ha agradat llegir-te quan feia 17 minuts que acabaves de passar. 17 minuts. Gairebé t'agafo.

    Bon dia Carme bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia que m'agafis, (ai! per 17 minuts!) l'abraçada ja la tens assegurada.

      Tot canvia, tot i nosaltres no podem fer més que adaptar-nos.

      Bon cap de setmana, preciosa!

      Elimina
  2. Sembla com si m'ho diguessis a mi directament. Així ho sento!
    Les paraules, de vegades, no expressen tot el que volem dir, com saps depèn de dos, de qui les pronuncia i de qui les rep. Però una abraçada és com una mirada, on res s'amaga.

    Saps? A mi em costa una mica dir que estim, em costa perquè no ho puc dir quan no és així. Però encara que sembli estrany perquè no es coneixem personalment, t'estim Carme.

    Aferradetes molt, i molt fortes! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Podria dir-t'ho a tu directament, i tant que sí!!! M'encanta i em fa feliç quan us apropieu de les meves paraules.

      Una abraçada, simplement com aquesta de l'animació, amistosa, però intensa i refregadeta, és una meravella. :)

      Jo tampoc no puc dir t'estimo si no és cert, però quan ho és, no em costa massa dir-ho. En les relacions virtuals a vegades es fa estrany. Però jo sempre dic que les relacions seran virtuals, però els sentiments són ben reals. Bonica lluneta, jo també t'estimo. :)

      Aferradetes!!!

      Elimina
  3. Fa temps que no participo en cap proposta blogaire, no em sento gens inspirada.

    Envio des d’aquí una aferradeta tendre com la que descrius, sempre important, sempre necessària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre necessària, Carme, i jo te la torno ben forta!!!

      Elimina
  4. Una tendra abraçada d'amics, però no per això poc important sinó ben al contrari. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt i molt important, Mc! I tant que sí... Una per a tu!

      Elimina
  5. Maco, maco. I molt tendre. Una declaració d'amor amistós, o com li vulguis dir, que l'altre sàpiga que hi som, pel que calgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, XeXu, l'amistat també és una mena d'amor, no? Ser-hi, sovint és allò que més importa.

      Elimina
  6. Rere uns bits hem après a trobar algunes aferrades realment importants. Me'n prenc la part que em toca. Gràcies guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, ben fet, Clí, una ben forta per a tu!!!

      Elimina
  7. Abraçar a qui estimes és una cosa especial, reps i dónes, t'omples d'energia.

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra per a tu, Pere. No hauríem d'oblidar mai les abraçades.

      Elimina
  8. Donar i rebre abraçades ens aferra les ganes de viure.

    ResponElimina
  9. Com m'he sentit d'identificat amb aquestes "aferradetes" teves, com supose que moltíssima més gent. Estan escrites amb una dolçor ...
    M'ha recordat instants on les he trobat a faltar moltíssim. Una delícia llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!!! Una per a tu també!!!

      Elimina
  10. Saps Carme que per sobreviure es necessiten un mínim de 4 abraçades al dia? Doncs, aquí, la teva, va sumant, gràcies!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sabia, noieta, que això estigués quantificat. Sabia que sense contacte físic: abraçades o carícietes una porsona pot arribar a morir, això sí!

      Una ben forta per a tu!

      Elimina
  11. Jo hi somnio, amb una abraçada! M'agrada molt la darrera frase.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!!! Somiar abraçades és un somni ben bonic!

      Elimina
  12. Les abraçades arriben o no arriben les paraules, molt bonic, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé, així!!! Encara que també t'he de dir que algun cop, les paraules, també, arriben on no poden arribar les abraçades.

      Elimina
  13. els sentiments , l'amor, les paraules....millor ben aferradetes !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot, junt ben barrejades... que bé: sentiments, amor, paraules, abraçades... mmmmmm

      Elimina
  14. Bonic, tendre, necessari, dolç... Una abraçada ben gran!

    ResponElimina
  15. Tot el que jo voldria dir, ja ho has dit tu. Esplèndida aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de ben esplèndida per a tu, bonica!

      Elimina
  16. Respostes
    1. :) Una altra per a tu igualment esplèndida!!!

      Elimina
  17. el que fan les neurones mirall ......sense adonar-me m'he copiat de novesflors....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les neurones mirall són molt amigues meves... les comprenc molt bé!!! ;DDD

      Elimina
  18. És molt tendra aquesta imatge que has ecollit per a textejar, i crec que les teves paraules han sabut fer-li un contrapunt perfecte. Molt, molt bonic!
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse, te'n guardo una d'aquestes per tu també!!!

      Elimina
  19. Ho has fet molt dolç i tendra, Carmeta...M'agrada molt aquesta aferradeta tan amigable, qui no en necessita una , de tan en tan!!!
    Petonets, i aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre en necessitem, més de les que podem arribar a tenir, segur...

      Petonets i aferradetes, M Roser

      Elimina
  20. I el que s'enyoren quan no les tens...
    M'ha agradat molt, ho has fet molt dolç i sentit.

    Aferradetes i petons.

    ResponElimina
  21. Molt tendres les teves paraules. I molt sinceres.
    Una càlida abraçada ho fa tot més fàcil!

    ResponElimina
  22. Molt i molt bonic, que arriba ben endins. Tot és a lloc mentre hi hagi aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O si més no... hauria de ser així, oi?

      Elimina
  23. A voltes, les abraçades es desfan, però no l'espai on es van produir, que resta a l'espera de més abraçades.
    T'abraço molt fort, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo a tu, Pilar, una abraçada ben forta!!

      Elimina
  24. Tens totes les paraules pel dibuixet, és preciós. Per cert, tinc un encert per tu, però la població no és que caldria dir, que de fet, amb el primer nom n'hi ha prou. M'explico? Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'expliques molt bé... jo he estat a l'illa que tu aniràs aquest estiu i recordo a la part nord un lloc d'aquest tipus... si vaig posar la població, que ja pensava que no seria, va ser per la teva pista...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari