diumenge, 20 d’octubre del 2013

Relats conjunts - Nens menjant raïm i meló de B.E. Murillo

Bartolomé Esteban Murillo,
Nens menjant raïm i meló, 1650
- Tenim gana,  però  gana de veritat!!!
- Com més  us  bellugueu  més  trigaré  a acabar  el quadre.
- Ens  has  enganyat!  El raïm que ens has  donat  per fer-nos  venir  fins aquí,  sí que era  bo,  però  no n'hi havia ni per  començar.
- No,  no us  enganyo,  jo us  he dit que us  donaria  raïm i meló  de veritat  i us  el donaré,  quan acabi el quadre.  Si aquestes fruites no fossin de cera, ja fa estona que  us els hauríeu cruspit  i adéu quadre!!!
- I em fa mal la llengua de fer  veure  que tinc  alguna cosa a la boca...
- Coi de vailets,  no paren de protestar!!!  Així no es  pot  pintar, home!!! Encara  haurien d'estar  agraïts,  els immortalitzaré  en aquest  quadre...
- Mira, mira,  jo que  faria  si fos de veritat  el raïm...
- Així,  així,  no et  moguis!  Nooooo!  Quiets,  ja d'una vegada...


27 comentaris:

  1. M'encanten els dibuixos de Murillo...Fa unes carones tan dolces!
    Uns nenes encantadors per fer de models, ideals per fer perdre la paciència al més Sant...I és que no paren de moure's i, fins i tot, sembla que es volen cruspir el raïm de cera, devien tenir més gana que son...
    Ara dirien que són iper-actius!
    Petonets de bona nit, Carme.

    ResponElimina
  2. I és que la "intrahistoria" dels quadres és de vegades molt sucosa... :)

    Besets Carme.

    ResponElimina
  3. Pobre, Murillo! Mèrit doble. I santa paciència!

    ResponElimina
  4. A aquesta edat, costa que s'estiguin quiets. :-))

    Un diàleg ben divertit, Carme. Molt bon relat!!

    ResponElimina
  5. Un relat irònic ple de realisme i ficció.

    ResponElimina
  6. Observar el detall en una pintura és un diàleg amb la ment de l'autor. Però el meló que té el nen a la boca no és pas de cera... Sort que el pintor va llest i acabarà el quadre abans que el nano es cruspeixi el meló.

    ResponElimina
  7. Hem anat pel camí del diàleg tots dos i amb semblant resultat. M'agrada el teu diàleg!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que s'assemblen una mica, una bona casualitat ... gràcies!!!

      Elimina
  8. Una mica vanitós aquest pintor si pensa que els nens li estaran agraïts perquè els immortalitzarà. Com a mínim els hauria de pagar un bon dinar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la última frase que diu el nen del raïm. Bon diàleg

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Loreto. M'encanta escriure diàlegs... :)

      Elimina
  9. Quan la fam apreta, la paciència s'acaba ... pobres nins!
    Molt bo!!

    Bessets, nina :)

    ResponElimina
  10. Osti! Sort que t'he llegit abans, m'ha vingut al cap el mateix pensament! jajajaja

    ResponElimina
  11. És dur mantenir-los quiets amb fruita de mentida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Impossible, no entenc com li va sortir tant bé el quadre... ;)

      Elimina
  12. Ai, pobrets! La veritat és que em poso al seu lloc i els entenc, eh? Quan hi ha gana...

    Va, xiquets, una mica més, quiets i ja estarà i us donarà fruita de la bona (mmmm se'm fa la boca aigua a mi hehehe)

    ResponElimina
  13. Pobre mainada! no m'estranyaria que es cruspissin la fruita de cera...
    Quan ja gana!
    Bon relat, Carme:

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari