dimarts, 19 de novembre de 2013

Plaça de Colomers


Vine, ara que el sol de tarda  allargassa  les  ombres,
i la claror dibuixa branques  i fulles  sobre la  terra.
Vine, ara que l'hora  és  plàcida i embolcalla les  passes.
T'ensenyaré el camí,  que  mai no t'he  explicat.
Ens  reconeixerem de nou en un altre  àmbit
i desbrossarem dreceres  amagades, 
perquè  hi puguin passar de nou els riures.
T'esperaré sota  les  porxades,  si  encara fa sol
T'esperaré  sota  els  estels,  si  es  fa de nit.


29 comentaris:

  1. M'agrada veure el canvi de l'esbós a la pintura. El cotxe vermell sembla que hagi pres vida!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) No està gaire ben dibuixat... he, he, he...

      Elimina
  2. Un poema preciosíssim. D'aguna manera m'ha fet pensar en el "Dóna'm la mà", de Salvat.Papasseit.

    ResponElimina
  3. Es podria jugar al joc de les diferències entre les dues imatges. Per exemple, a la de baix no hi ha l'arbre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em vaig descuidar de dibuixar-lo, i quan ja estava pinzells en mà... "ei, però si falta l'arbre!!!!"""

      Elimina
  4. Cada dia passo davant el poble......demà miraré si t'has deixat alguna cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D mira-ho, mira-ho... jo gairebé tinc por de passar-hi, encara no he vist el paisatge cremat... he dibuixat aquests pobles, aquests dies... no em preguntis perquè...

      Elimina
  5. Amb els ulls tancats, vindria, al teu costat, Carme.
    Però m'aproparé a tu amb els ulls oberts, per no perdre cap de tots aquests detalls que m'expliques.
    I mentre arribo començaré a gaudir de saber-te aprop.
    Si arribo i fa sol, et portaré aigua fresca.
    Si ja és de nit, vindré amb la lluna.

    Són preciosos aquests poemes en que convidés a acompanyar-te a descobrir quelcom meravellós que de la teva mà és més meravellós encara. Com una fada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu si que ets una fada bona, dient sempre aquestes paraules tant i tant positives... gràcies...

      Elimina
  6. Qui és pot resistir, davant d'una invitació així, a venir al teu costat?

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) M'has fet somriure, Glòria... gràcies!

      Elimina
  7. Aquí es veu clarament la alegria i la vida que aporten els colors!!...En el dibuix de nit tot està reposat, invita al descans...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat això del dibuix de nit... era una idea que ni m'havia passat pel cap...

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  8. M’ha agradat veure com ha pres vida el teu dibuix. Els colors donen llum,alegria, vida.. Preciós Carme
    Petonets bonica

    ResponElimina
  9. Els dos versos finals, com sol passar, són els més bells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si esperar, (el concepte esperar vull dir) és bell... la paraula sí. Ho pensarem...

      Elimina
  10. M'agradaria tenir el cotxe aparcat en aquest dibuix. Al costat dels versos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs haurem de fer-li lloc, al teu cotxe... :)

      Elimina
  11. M'agrada l'esboç, la casa i el poema...Jo hi vindria a fer turisme rural, per pendre l sol a la tarda i mirar els estels a la nit...El Jordi que em faci lloc que jo també vull aparcar, he, he...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  12. Façanes, taulades que em porten records.
    Si em moro sense haver pogut veure la casa arreglada,
    segur, segur, que al Cel n'hi haurà una d'igual per a mi...

    Però segur que quan plogui també marxarà el llum!! Però no passarà res, la cerimònia d'encendre espelmes serà tan divertida com quan ets petit...

    Plourà al Cel?

    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que no plourà al cel... I també em sembla que les ànimes no és mullen...

      Però en canvi els hi encanten les espelmes...

      :)

      Elimina
  13. Siiiiiiiiiií, segur que els encanten les espelmes... i en deuen tenir amb moltíssims aromes i formes... hehehe deu estar molt bé!! :-DD

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari