dijous, 14 de novembre de 2013

Els petits prínceps

D'una foto del Barbollaire a les  Itineràncies

El dia que el Petit príncep va tornar, ja no va anar a parar al desert. El dia que el Petit Príncep va tornar, va tastar l'herba sota dels peus i les flors grogues amb els dits de les mans. I com que no tenia pressa, va anar poc a poc, a seure sota l'ombra dels arbres i a beure l'aigua de la font.

Tots  tenim  algun petit príncep a prop,  escoltem-los.  Són  savis.

46 comentaris:

  1. Cada dia hauriem de posar en pràctica alguna petitesa que ens ompli i ens doni força per l'endemà. Tots podem ser petits prínceps si ens ho proposem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades no resulta fàcil mirar les coses sense partits presos ni prejudicis... però podem ser-ho si ens ho proposem...

      Elimina
  2. Estan lliures de prejudicis i preocupacions, observa-los és adonar-los de totes les coses que fem malament des que vam perdre la innocència.

    ResponElimina
  3. Els petits prínceps són la més gran meravella del món.

    ResponElimina
  4. Un quadre preciós Carme...Precisament ara l' estic rellegint el Petit Princep...En aquest prat hi podria pasturar el be!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? segur que s'hi trobaria de gust i si no trobés cap guineu es faria amic dels conills o dels ocells. Bona nit, M Roser

      Elimina
  5. Al costat dels nostres Petits Prínceps, segur que no deixariem de veure cap de les meravelles, i petits detalls, que ens ofereix, aquest bonic prat, en plena Natura!!..A part de tot el que ens aporten, només estant amb la seva companyia....
    M'ha agradat molt el dibuix que has fet per recordar-nos els nostres Petits Prínceps!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La foto del Barbollaire ja em va fer pensar en el Petit Princep. No ens n'hauríem de deixar perdre ni una del què diuen, del què pregunten... A vegades hi passem massa de llarg, jo la primera amb les meves coses i els meus tràfecs...

      Una abraçada

      Elimina
  6. Preciós dibuix, i ntentem ser petits prínceps!
    Bon dia de divendres, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon dia Gemma, és bonic ser-hi a prop i intentar-ho per nosaltres mateixos també

      Elimina
  7. Vivim d'una manera que ens impedeix escoltar a aquests Petits Prínceps. Potser sí que hauríem d'aturar-nos un moment (o dos) i fer-los una mica de cas. Segur que hi sortiríem guanyant.

    ResponElimina
  8. No tinc cap petit príncep a la vora ara mateix, però m'han agafat ganes de rellegir aquest Gran llibre. Gràcies, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No s'acaba mai de rellegir del tot... pots tornar-hi i segur que tornes a gaudir...

      Elimina
  9. Jo tinc una petita princeseta ( la meva nebodeta) i a vegades la seva innocència en fa adonar del molt que he canviat.., i no sempre m'agrada aquest canvi. No deuríem perdre mai part d'aquesta essència de peti pincep o princesa...
    El llibre, uf, l’he llegit mil vegades i mil més que ho faré

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs beu-te la seva innocència a mans plenes... Ens fa tanta falta!

      Elimina
  10. El misteriós encant de la innocència, del pas del temps sense presses, del gaudi de les petites coses que no tenen preu ... encara segueix en nosaltres, només l'hem de buscar.

    Una aquarel·la preciosa, Carme. :)
    Bessets dolcets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El buscarem... Si el trobem mai no estarem perduts

      Elimina
  11. Prínceps, ben savis, tot l'espai per a ells. Escoltar-los.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades penso que junt amb la innocència perdem la saviesa...

      Elimina
  12. Sí... explicat així, sembla fàcil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, noiet, no és fàcil... però anem fent com si ho fos, a veure si al final ens ho acabem creient.

      Elimina
  13. M'agrada molt la imatge... un petit príncep a l'aire lliure, al camp, en el que sembla un dia de tardor d'aquells que no fa ni massa fred, ni massa calor... No sé, és reconfortant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et reconforta, Magenta, ja ha complert el seu objectiu... reconfortar-nos una mica tots...

      Elimina
  14. És cert. Si tornem, sempre és millor buscar un lloc nou. I millor. Que ens aporti més coses. I saber arribar-hi i saber estar-hi sense presses. Tan de bo sapíguem aprendre dels petits prínceps que tenim a la vora. Tan de bo, sapíguem cada un de nosaltres ser una mica petits prínceps.
    (havia escrit, "si tornem, sempre és millor tornar a un lloc nou", però no es pot tornar a un lloc nou, oi Carme?, si hi tornes, es que ja hi has estat, i ja no és nou).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que tenen moltes coses per ensenyar-nos, Mònica, a vegades penso que els hauríem de gravar constantment tot el que diuen... per escoltar-los en calma i trobar les joies que ens regalen entre mig de les seves converses més intranscendents.

      Si hi tornes ja no és nou... ara mateix ets com un Petit Príncep que ens regala una joia per admirar i reflexionar.

      Elimina
  15. Si sabés escriure, saps que m'agradaria?
    Que en Pedrolo em perdoni pel quasi-plagi, però escriuria "Els altres petits prínceps", vull dir els que d'alguna manera han recuperat la innocència però que saben segur que ja no tornaran enlloc...
    Entendreixen exactament igual peró mai podran descobrir que la seva rosa només és una rosa, els vanitosos els hi semblaran i malgrat puguin posar els peus sobre l'herba ja no abastaran les flors gogues.

    Tinc el dia derrotat, em penso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que no sabem mai exactament que poden descobrir aquests altres Petits Prínceps que han recuperat la innocència. Potser descobreixen petites coses bàsiques i fonamentals.

      Jo n'he conegut uns quants... una d'elles va descobrir que més enllà del patiment pels éssers més estimats, que havia patit i expressat tota la vida, hi havia una mena d'afecte més directe, menys possessiu, més superficial, si vols, que a ella li servia molt. L'afecte de les persones que la cuidaven, la feia somriure molt més i la feia sentir-se cuidada i estimada i no patia gens per elles, havia arribat el seu torn de deixar-se estimar, per qui hi hagués al seu costat, no importava qui fos.

      Potser abasten les flors grogues, jo rai, mai no podrem saber-ho del cert... malgrat la meva bona voluntat de veure les coses en positiu, jo també tinc molts dies derrotats... ves què hi farem. I sempre penso com tu: Jo rai! que encara no em puc queixar... i així, apa, endavant les atxes!!!

      Una abraçada, jo rai.

      Elimina
  16. És preciós aquest retorn del Petit Príncep, se'l veu avançant decidit, trepitjant fort. I els colors m'encanten!

    ResponElimina
  17. D'aquest Petit Príncep m'agrada tot ;-) Fins i tot les ratlles de colors d'aquest jersei que porta sobre els texans. És ben bé com veure un infant caminant... Has captat el moviment: Jo veig un "nen que camina"... sobre aquesta gespa verda i suau, mentre observa les flors grogues...

    Què preciós seria un conte il·lustrat per tu, Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que sense fotos on copiar, jo estic perduda... Em costa molt d'il.lustrar imaginant. Molt, se'm fa gairebé impossible.

      Elimina
    2. Tot arribarà ;-))
      I sinó buscarem models que posin, els farem la foto i tu la copiaràs donant-li el teu aire i els teus colors hehe

      Elimina
    3. He, he, he... quins muntatges... i pensar que hi ha il·lustradors de veritat que ho tenen tot dins del cap!!!

      Elimina
  18. Quan de petita vaig llegir el llibre no va marcar-me especialment. L'he hagut de llegir de gran per descobrir la seva màgia. M'ha agradat aquest post, una mica més i se m'escapa :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el vaig llegir als 10 anys i recordo que ja em va agradar. De gran, però n'hi he pogut treure molt més suc... Gràcies!

      Elimina
    2. No sé si és pel cel rosat, per la insinuació del pas ferm cap endavant del petit príncep, per la bellesa dels verd en els arbres o pels colors vius del jersei, però veig en aquesta il·lustració un missatge d'esperança, d'aquells que ens diuen: ja n'hi ha prou, aixeca't, mira el teu entorn i avança endavant! Ideal per als dies derrotats, trobo. Gràcies per tanta bellesa!
      Una forta abraçada!

      Elimina
    3. Doncs, em sembla fantàstic, ideal pels dirs derrotats... :D

      Una forta abraçada

      Elimina
  19. Escoltem-los precisament per fer crèixer l'herba i les flors al desert.

    ResponElimina
  20. Jo no fa molt que el vaig llegir per primera vegada... té màgia, això està clar, però m'haguera agradat llegir-lo de menut.

    La il·lustració és una meravella Carme, m'ha agradat molt, és molt alegre i molt viva, en fi, una preciositat :) I a més a més amb eixes paraules... genial :)

    ResponElimina
  21. Mai no és tard per llegir-lo...

    Moltes gràcies, Ximo!

    ResponElimina
  22. El Petit Príncep és un dels llibres que més m'han colpit quan de jove el vaig llegir. Quan el rellegeixo retrobo el mateix sentiment.
    Tens raó, Carme, tots tenim aprop petits prínceps savis dels que podem aprendre.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari