diumenge, 24 de novembre de 2013

Vilopriu - Post Visual



















Homenatge sense  paraules... 

37 comentaris:

  1. Un reportatge preciós, una petita història feta amb imatges. Em quedo a mirar per la finestra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvinguda a la meva finestra, Consol... la compartirem. Gràcies, guapa!!!

      Elimina
  2. Quina quantitat d'imatges!!! JO tb em quedo una estona mirant per aquí i per allà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvunguda també, badarem en grup, doncs per un poble boñic.

      Elimina
  3. Quina preciositat de post! Una imatge moltes vegades diu més que totes les paraules, en aquest cas crec que es compleix a la perfecció :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... moltes gràcies... i pensar que a mi sempre m'acaben agradant més les paraules... :)

      Elimina
  4. Des de alguna d'aquestes finestrs ara es veuen cendres, però el poble té prou força com per tornar a ser el que era.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu poses les paraules que jo no sabia com dir...

      Elimina
  5. Ja veig que el grocs continuen dotorejant.

    ResponElimina
  6. Fantàstiques imatges i excel·lent homenatge, Carme! Seria difícil triar la que m'agrada més; algunes te les compraria ara mateix si estiguessin en venda... Esperem que l'Empordà no hagi de tornar a patir la plaga del foc mai més...!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, tu no necessites comprar-ne cap... a part que no estan a la venda, et dec un dibuix des de fa molt temps... despistada que sóc... vas guanyar un dibuix per haver fet el comentari número... no sé quin número era, però era rodó!!! Quan te n'agradi un m'ho dius...

      Elimina
  7. M'encanten les teues aquarel·les, Carme, però deixa'm dir-te que la 5ª i la 7ª són molt i molt boniques, una meravella... la 7ª... uf, eixa és una preciositat, enhorabona :)

    2besets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La 7ª és també la meva preferida, no sempre sé trobar colors potents, a vegades em queden "bullits" com dic jo... m'alegro que coincidim en la tria. Gràcies!!!

      Elimina
    2. I la quarta? És fantàstica!! :-))

      Elimina
  8. Un post molt bonic, per passejar-s'hi una bona estona...Jo em que do amb les dues últimes, si està d'allò mes bé en aquest balcó! Mira , ara passa la Pepeta i allà baix veig el Tonet amb el seu gos...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els Paints? quina ilu que t'agradin els paints!!! petonassos Maria Roser.

      Elimina
  9. En jan es queda, de tots, el primer. En guim diu que l'últim "fuà, brutal!!!". Jo em quedo amb la sensació que m' ha produit mirar cada un d'ells i imaginar les estones que passes en aquest entorn, i imaginar-te en cada moment d'aquest i imaginar-te pintant. Jo em quedo amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que macos són els teus nens... i que maca que és la seva mare... :) gràcies, preciosa!!!

      Elimina
  10. Quines postals més maques! Trobo a faltar els versos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també els trobo a faltar, però no han arribat...

      Elimina
  11. Fantàstiques les teves aquarel·les. Fa gairebé vint anys vam estar de camping a l'Alt Empordà, vam visitar Vilopriu anant cap a Verges, ens va encantar, encara ho tinc al cap i les teves pintures són precioses. M'encanta la teva sensibilitat pintant.
    Bona setmana, una abraçada, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! quina il·lusió que em fa que coneguis Vilopriu!!! És un poblet tranquil, no s'hi veu mai gaire ningú pel carrer, però els raconets són agradables i bonics.

      Bona setmana i una abraçada de tornada, Gabriel.

      Elimina
  12. Nenaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa això és una exposició amb totes les de la LLEI!!!

    QUINA PRECIOSITAT!!... Vaig a mirar-les totes una altre vegada, perquè és per recrear-s'hi una bona estona!! :-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, guapa... He buscat tots els que recordava tenir de Vilopriu, els tinc en carpetes, però possiblement en tingui més, agrupats per altres conceptes. A vegades hi ha dibuixos que dubto si posar-lo aquí o allà.

      Elimina
  13. No conec aquest poblet, ara si des dels teus ulls colorístics.
    Carme, em passaires el teu mail.. el meu és viatgeplural@gmail.com... ja veuràs el per què.

    ResponElimina
  14. Precioses totes, totes, crec que les paraules van i vénen d'unes a altres.
    Em costa triar, però la 6ª és la meva preferida.

    Bon començament de setmana!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona setmana, preciosa... A vegades no surten les paraules... Vols dir que ara les tens tu? :D

      I que tornaran? També podem compartir-les, oi?

      Elimina
  15. Un bon resum de vivències a Vilopriu, però gairebé sembla un comiat, espero que no sigui així!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depèn de com t'ho miris pot ser un comiat al Vilopriu bonic d'abans de l'incendi... O també i sobretot un "VILOPRIU, FOREVER" per confiar i donar força..

      Elimina
  16. Un reportatge fotogràfic no hauria pogut aconseguir el que si aconsegueix aquest repàs pictòric, tot un homenatge a Vilopriu i als sentiments. Molt maques totes, felicitats!! :-)

    ResponElimina
  17. Un homenatge que m'encanta! En especial les imatges de les "flors-llum" Que sobresurten de la reixa. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rebels de llum, sobrepassen els límits...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari