dimecres, 13 de novembre de 2013

No vola cap estel, en el cel

Un racó d'un carrer  de  Rubí

No vola  cap estel,  en el cel,
i tothom camina ran de terra, cap-cot.

Construeixo,  cada  dia, un estel  que no s'estripa,
dels colors  més  vius  i que volarà molt  alt.
Volarà  sol,  si ningú  no l'acompanya,
aixecarem el cap quan el veurem passar.

31 comentaris:

  1. Diuen que els estels no volen, que som nosaltres els que volem, però jo no m'ho crec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres volem només quan podem... ja m'agradaria volar, però no volo.

      Elimina
  2. Inclús la gent que sempre mira cap avall, té moments en què s'obliden de la importància de mirar sempre cap avall i es queden bocabadats, mirant no saben què, alguna cosa que li's ha sorprès agradablement...

    Carme, moltes gràcies pel comentari que vas deixar ahir en La rialla... Em dóna forces per continuar dibuixant i pintant els meus estels :)

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és bo aixecar el cap!!! Ximo em va encantar la teva vinyeta d'ahir... pinta, pinta els teus estels que també aixequem el cap amb un somriure quan els veiem volar...

      Abraçades.

      Elimina
  3. Diuen que al Plats s'hi menja bé... però jo no hi he anat mai! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi he anat em sembla 3 o 4 cops, però mai no hi havia arribat de front, com l'altre dia i no m'havia fixat que la casa era bonica... ja veig que l'has reconegut. Sí, s'hi menja força bé, la veritat.

      Elimina
    2. El nom del restaurant és ben conegut pels que vivim per allà, però sense el rètol que has pintat, crec que no ho hauria reconegut. Em passa com a tu, quan puges per aquell carrer, com que és tan estret, no et pots fixar massa en com són els edificis. En canvi si vens de la bodega Rosàs del trobes de cara! Hi hauré d'anar algun dia, doncs! ;)

      Elimina
  4. Això mateix, a construir un estel ben ferm, que faci goig de mirar, i que ens serveixi de referència a tots els que el veiem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D a vegades dic algunes ximpleries... vaig fent l'estel, però tot serà que s'estripi a la primera...

      Elimina
  5. i quan el veurem volar direm Oh!!! per l'emoció i l'il·lusió que ens durà.

    Bon dia Carmeta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, maca, molt bon dia, carmeta...

      Elimina
  6. de vegades nomes cal una petita excusa per aixecar cap..
    petons i abraçades, bonica

    ResponElimina
  7. Sempre hem d’aixecar el cap, si no ens perdérem moltes coses, entre elles els estels. Com diu la cançó :
    "Alçarem les mans enlaire,
    i agafarem un estel,
    que al costat de quatre barres
    ens farà forts per lluitar. "

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alçarem els ulls, les mans, els cants...

      Elimina
  8. Amb les teves pintures, en fas volar cada dia! M'agrada molt aquest raconet de Rubí, sempre trobes llocs xulos per pintar.

    ResponElimina
  9. No sé perquè pero avui mirant el teu dibuix m'ha semblat que tenia moviment. La senyora, la Maria, amb aquest gest a punt d'entrar a casa, me la imagino ja a dins en una següent imatge que dibuixo en el meu cap. I de la porta del Plats, a la propera imatge, en surt la Yaiza, que s'ha decidit finalment a provar què tal s'hi menja.
    Jo sóc a dalt. M'he enfilat en el teu estel, perquè no voli sol, però sobretot, per no volar sola.

    Preciós el que fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al meu estel li agrada molt portar passatgers... :) Gràcies per pujar-hi.

      Elimina
  10. D'estels sempre n'hi ha, només cal mirar darrere els núvols.

    ResponElimina
  11. Me'n vaig a mirar-ho ara mateix... darrere els núvols, dius... ;)

    ResponElimina
  12. Ens falten persones com tu, Carme, capaces de construir estels i de fer-los volar ben alt. Amb els teus moments col·leccionats, en construeixes dia a dia.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si sóc capaç de construir-los i fer-los volar ben alt, però la bona intenció és d'intentar-ho i intentar-ho... fins que me'n surti. :)

      Abraçades, Montse!

      Elimina
  13. Respostes
    1. Estels nocturns que no paren de donar voltes cada nit al nostre voltant,mostrant-nos el passat.

      Bonica aquarel·la !

      Elimina
    2. Gràcies, Joan... jo d'aquests no en sé pas fer... ;)

      Elimina
  14. Però podem volar amb la imaginació...Només ens cal aclucar els ulls i visualitzar un cel nocturn, on nosaltres som un més dels estels que passem a tocar dels altres, tan a prop, que ens podem donar les mans...

    Vaig posar un comentari del Martí Pol i aquest si que ha volat, em sap greu perquè és un dels meus poetes preferits.

    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  15. Només el fet de buscar-los els estels ja dona perspectives diferents... Si els trobes, uau!!!

    Petonets Bonica!

    ResponElimina
  16. Diuen que mirar el terra és ser un mort vivent, jo ho faig, i crec que no estic pas morta.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari