divendres, 29 de novembre de 2013

Finestra marró

D'una foto de la Consol d'Hora  Blava

No tanquis  els  finestrons.
L'heura  ha envermellit,
i encara la pots veure
abans que  caiguin les  fulles.
Les  branques  de la palmera
et  diran el vent
i les  finestres que espien
et  diran el món.

I ara  ja ho saps,
el món torna a ser meu.
M'acosto a nous coneixements
per viure i per compartir-los.
Mai no estic  sola.

30 comentaris:

  1. Aquest "torna a ser meu" és tan important!! M'encanta l'heura que s'entreveu a través de la finestra. Bona nit, amb els finestrons ben oberts, encara que faci efecte de fred ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és important... molt! Gràcies, Silvia!!!

      Elimina
  2. A la meva casa, a la que vaig viure de petita, teniem finestrons de fusta com aquests, al menjador i a l'habitació de la meva germana i meva. No eren marrons, eren d'un color gris clar. La teva quarel.la, me'ls ha portat a la memòria.
    A vegades tenim tantes coses davant els ulls, que ens dirien evidències, i les ignorem.Llavors la vida s'escapa per un forat, desaprofitada.
    I altres vegades, tenim la sort de trobar algú que ens ensenya a mirar-les i a veure-les i així aprenem i la vida torna a colocar-nos en el lloc meravellós que ens té reservat.
    Impossible sentir-se sola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no cal sentir-nos sols, perquè el món és ple de gent amb qui podem trobar-nos.

      Una abraçada de bona nit!

      Elimina
  3. El festejador és per compartir amb altres i amb el món. Una pintura amb encant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La teva foto té molt d'encant... alguna cosa n'havia de quedar... gràcies.

      Elimina
  4. Estàs fent una gran feina amb les fotos de la Consol, quines dos artistes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest monogràfic Consol, tot just acaba de començar... :). Gràcies

      Elimina
  5. Els finestrons no, però les fulles taca-les, que fa un fred que pela.

    ResponElimina
  6. els més important és el fet de no estar sol i poder compartir instants màgics

    ResponElimina
  7. No tenim palmeres
    les fulles de color vermell fa molt de temps s'han anat
    Les nostres finestres són 4 vegades
    i el balcó un cop més
    a l'estiu la terrassa 40 graus
    Avui tenim 4 graus allà i 2 fora
    on els cignes neden
    i els núvols blancs neden al cel blau.
    He sentit dir que Catalunya és fred, també.
    Però tots els cors estan calents.
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els cors sempre ben calents, Merike... Ja he vist al teu bloc que t'estàs posant en forma!

      Elimina
  8. Ui ui ui que bonic el que he tornat a trobar per aquí. Quin dibuix i quines paraules. Quina forma tan bonica de veure, dibuixar i escriure el món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, porquet! Com va tot?
      Benvingut de nou i una abraçada

      Elimina
  9. Carme, celebro aquest teu pensament: El món torna a ser meu. Jo crec que sempre ho ha estat, només que de vegades has estat massa enfeinada per pensar-hi... I té raó l'Helena, no es pot estar sola tenint blocs!
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni amb blogs ni sense, mai no estic sola, això és una realitat. :) Gràcies per apropar-te i celebrar amb mi, aquesta nova sensació... el món torna a ser meu.

      Elimina
  10. Un canvi d'actitud esperat, m'alegre. Obrim la finestra, doncs.

    ResponElimina
  11. les finestres sempre ben obertes al mon.

    ResponElimina
  12. M'agraden les finestres de fusta, com aquesta i sempre obertes, per mirar com es mou l'heura amb el vent i per veure passar la vida...
    Petonets , Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar i veure, també es viure, a vegades ben intensament.

      Bon diumenge, M Roser.

      Elimina
  13. "i les finestres que espien
    et diran el món"
    Literalment o metafòricament, em sembla magnífic aquest poema, però especialment aquestos dos versos.
    Les finestres sempre obertes, hem de sentir i viure tot el que hi ha fora.
    Bon cap de setmana. Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Gabriel, m'agrada molt que les metàfores ouguin tenir també una lectura literal... I m'encanta que vulguis llegir-les.

      Bona setmana,

      Elimina
  14. sempre m'han agradat molt els dibuixos, les fotos , les pintures de finestres i de portes ...i el teu poema és deliciós ....les finestres mai estan soles!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari