dimecres, 6 de novembre de 2013

Martigues


Des de la riba  inquieta
busca  un pont  per  travessar  la  mar.

A l'altre  costat potser  hi ha un desert, però no ho saps.

36 comentaris:

  1. Fins a Mallorca.

    La veritat és que tal i com ho has pintat, fan ganes de quedar-s'hi.

    ResponElimina
  2. Potser que ho sigui, potser sigui un paradís, el pont guarda el secret ... anem-hi!!
    M'encanten aquests colors! :)

    Bessets dolcets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anem-hi, per por que sigui un desert, ens podem perdre un paradís... el pont guarda el secret...

      Gràcies lluneta... una abraçada.

      Elimina
  3. Per saber què hi ha a l'altre cantó s'ha de creuar el pont, no hi ha més. Almenys és un pont bonic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt bonic aquest pont, és cert... provem-ho!

      Elimina
  4. Aquest paper té una textura que queda genial en les teves pintures... una autèntica PRECIOSITAT ;-)) Colors súper líquids, encertadíssims :-))

    El que no entenc és el poema... Queda tallat? Ho has fet a posta? Vols que l'acabem nosaltres?...

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ho explico de seguida...

      Havia fet un post amb un poema, després l'he retocat un parell de cops i em dec haver equivocat, perquè m'ha desaparegut el post. Aleshores, he vist que hi havia un esborrany i m'he pensat que era el post acabat i l'he penjat i era aquest poema a mitges.

      Ja no recordo ben bé com anava, perquè l'he perdut, però més o menys era així com l'he deixat ara. Em sembla que tenia un vers més, però no me'n recordo.

      Elimina
    2. Aaaah! Tot té una explicació en aquesta vida :-DD

      Doncs jo crec que no hi ha cap desert... i, en cas que n'hi hagués, segur que té el seu oasis ;-))

      Elimina
  5. I fins i tot, sabent-ho, potser tindrem la necessitat de creuar-lo
    Un poema inacabat, segons com, pot resultar força estimulant

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu comentari, Gregori, perquè tens raó, fins i tot sabent-ho potser ens caldrà creuar-lo... me l'apunto! Gràcies. una abraçada.

      Elimina
  6. A l'altre costa del pont hi veig l'alegria infantil d'uns entranyables cavallets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és cert... també podríem pujar-hi encara que siguem grans...

      Elimina
  7. Creuar el pont en busca del desconegut, o potser a retrobar lo conegut. Records d’infantesa amb aquests cavallets.
    Uns color vius, alegres, m’agrada el blau de l’aigua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bruixeta, creuar el pont sense saber què trobarem.

      Elimina
  8. Que bonic! Té molt encant aquest pont, jo el vull travessar.

    ResponElimina
  9. Jo també el vull travessar! Segur que hi ha premi ni que sigui de consolació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El premi és el que hem après de nou... segur que n'hi ha.

      Elimina
  10. Si no el creuem no ho sabrem pas. El pont és bonic i els colors conviden a passejar-hi. Ho provem a veure que passa...

    ResponElimina
  11. Els ponts són belles metàfores. Aquest desert que ens espera sense saber-ho pot ser un espai molt fèrtil pel nostre interior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'has clavat com a interpretació, Consol. M'encanta!!! Gràcies, guapa!

      Elimina
  12. (3er intent de deixar-te un comentari)

    Els ponts mai no porten a deserts sinó a llocs que si es cuiden bé poden esdevenir frondosos i, en cas contrari, es queden en terres de secà però mai deserts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé pas perquè passa això dels comentaris... em sap greu, bonica.

      La teva afirmació és reconfortant... gràcies!!!

      Elimina
  13. La curiositat i la inquietud ens porta a descobrir coses, no totes bones, però si no es prova no es sap. Travessem i sigui el que sigui

    ResponElimina
  14. Sort que sempre tenim algun pont que ens facilita el pas...A l'altra banda, resoldrem el misteri. Sembla que hi ha atraccions, potser el tren de la bruixa, a més dels cavallets...
    Un poblet molt bonic i acolorit.
    Petonets, de colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui en dia anem sobrats de ponts... sempre n'hi ha per canviar de riba.

      Petons de bona nit.

      Elimina
  15. Quin pont més bonic! No crec que hi hagi un desert, però val la pena creuar per descobrir-ho

    ResponElimina
  16. Sí, sempre hi ha risc, de vegades el fet mateix de construir el pont ja té molt risc... Però també pot passar que si mirem enrere el desert creix i creix... així que no tenim altre remei: s'ha de construir el pont!! :)

    M'encanta la varietat de tècniques que estàs utilitzant, esta aquarel·la m'encanta, està plena de llum i de colors que de desèrtics no tenen res. I en el post més recent has pintat amb rotus!! :)

    Un abraç Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyor tens tota la raó... si quan mirem enrere el desert creix i creix, doncs a passar el pont!

      :) Sóc així una mica tastaolletes, en això dels dibuixos... :)

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari