diumenge, 10 de novembre de 2013

Martigues 2



Hi ha una barca avarada
en un port recòndit del teu mar,
(un port perdut i esquerp
amagat en amples somriures)
sense capità, ni timoner.

I jo  en sóc massa lluny
i ja no puc pas menar-la.

Ormejaré barques noves.
O submarins, 
o potser estels voladors,
oh! aquelles grues de brillants colors.

35 comentaris:

  1. I per què ets massa lluny? Potser encara la podries treure a passejar una estona.

    ResponElimina
  2. trobaràs el que et calgui per poder moure't i anar on el cor et demani, segur.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, anem trobant cada dia, dia a dia el que ens cal...

      Elimina
  3. Penso que es millor que la deixem on és. Ja no vol navegar. Com podria fer-ho sense la seva tripulació? I no en vol una altra. De tots els ports va triar aquell que necessitava, aquell que li permet existir i que no li demana preguntes ni explicacions i on no arriben les mirades. Respectem-li. Jo penso que és millor així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ormejarem barquetes ben diferents... o submarins o estels de colors...

      Elimina
  4. Sembla un port acollidor, quina disbauxa de colors !

    ResponElimina
  5. Fas uns dibuixos preciosos. Aquest port no és esquerp de cap manera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta que t'agradin, M Antònia!!! Gràcies!

      Elimina
  6. Grata és la fantasia creada per la pintura i les lletres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com un trencaclosques, combinant peces... vingudes de diferents llocs. Gràcies, Pilar.

      Elimina
  7. És el que cal fer, ormejar barques noves quan les antigues no es poden moure de lloc.

    ResponElimina
  8. A vegades és cert que els somriures amaguen sentiments molt diferents del de somriure.
    M'encanta com fas servir el color en els dibuixos, el traç despreocupat i precís, el no acolorir tota la superficie ni cenyir-te al dibuix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deric, ami m'agrada com m'ho dius, perquè m'animes a seguir dibuixant amb més il·lusió! Gràcies.

      Elimina
  9. avui en quedo amb aquest versos
    (un port perdut i esquerp
    amagat en amples somriures)
    Estic amb en Deric els somriures amagant sentiments que no fan somriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades i només a vegades... però quan es produeixen fan mal.

      Una abraçada curadora, bruixeta.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Amb el gust de la llibertat... com m'agrada aquesta frase, aquesta idea... te la manllevo per les meves itineràncies. :DDD

      Elimina
  11. Segur que amb aquest colors i el desig d´emmarar-te arribaràs a aquest port, tard o d´hora.

    Bonic tot, imatge i paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, no se sap mai... Gràcies, bonica!!!

      Elimina
  12. :) bonica imatge, un xic trist però

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) la veritat e´s que intenta no ser-ho, però en té el fons ja ho sé... una abraçadeta, nina...

      Elimina
  13. Preciosa aquarel·la i una delicadesa de poema... gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies a tu, Carles. Una abraçada.

      Elimina
  14. Que bé que siguis "tastaolletes" en això de les tècniques pictòriques, Carme, i has deseguir amb eixa varietat, però... deixa'm dir-te-ho: la teua especialitat és l'aquarel·la (o almenys una de les teues millors especialitats)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D gràcies de nou, per les teves paraules, ximo...

      Elimina
  15. M'encanten els colors de les teves Martigues!!! Són tan vius!!! I no pateixis, alguna cosa trobaràs per menar :)

    Bona nit Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni que sigui un estel de paper de colors, oi? Martigues té uns colors preciosos, impossible no encomanar-se d'ells i no intentar-los.

      Bona nit, lluna

      Elimina
  16. Uy, se m'oblidava: esta aquarel·la m'agrada molt!

    ResponElimina
  17. La pintura és meravellosa i el poema preciós és difícil d'entendre :D

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari