dilluns, 9 de desembre de 2013

Finestra d'una simetria asimètrica

Una foto de la Letícia Garcia  trobada  a Enfilant  finestres

Si jo sóc  groc  i tu ets  vermell,  podrem conviure?

Podrem estar-nos  de costat  paret  per  paret?
Si tens tres ulls i jo en tinc  dos,  ens podrem veure?

Si  duc  les  celles  ben poblades  i tu et  depiles,
m'entens,  encara,  l'expressió de la mirada?

Hi ha el mateix  cel  i el mateix  sostre.
I  un mar(c) ben blau  que  ens  agermana.

Dóna'm  la  mà,  del teu color  i el meu, naixerà  el nou.

32 comentaris:

  1. Poder, el que es diu poder, es podrian veure. Però el dels tres ulls una mica de por a l'altre, li farà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'hi haurà d'acostumar... el té ben bé al costat!!! ;)

      Elimina
  2. Si sóc capaç d'entendre el teu color sense entrar en el color concret que et pinta.
    Si sóc capaç de veure't sense pensar amb quins ulls et miro.
    Si sóc capaç d'arribar als teus ulls sense entretindre'm en el camí que m'hi porta.
    Si sóc capaç de tot això i tu també n'ets capaç, segur que ens trobem en el color, en el punt exacte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades sembla tan fàcil trobar-nos els uns als altres i a vegades tant complicat... s'han de ser dos per voler-se trobar i que tots dos vulguin.

      Elimina
  3. De dos colors diferents en surt un de nou igual que de dues persones que tenen poc en comú, en pot sortir un amor, o una bona amistat...
    Petonets.

    ResponElimina
  4. Els colors mai poden fer ombra a les ganes, segur.

    ResponElimina
  5. Gairebé per jugar al joc de les diferències, però en aquest cas, serien unes diferències que agermanen les dues parts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Em va agradar aquesta simetria que és tan asimètrica... podria ser el joc de les diferències. Bona nit, XeXu!

      Elimina
  6. Trobo que el vermell i el groc s'avenen molt bé, sobretot quan onegen dels balcons.

    ResponElimina
  7. Fins i tot en els colors més aparentment dispars és possible trobar harmonia o bellesa o fugida de la monotonia o...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Possible sí que és, tens tota la raó!

      Elimina
  8. Per diferents que siguem sempre podem conviure,costa poc. I si estem paret amb paret vol dir que som veïns i més val estar ben avinguts, oi? Però això si, es cosa de dos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre és cosa de dos... Bruixeta no puc deixar-te el comentari a teu blog perque em surten les lletres de comprovació pero l'IPad no me les deixa escriure... Es queda mut per més que teclegi... Després des de l'ordinador, potser...

      Elimina
    2. No és obligat dir res, que jo soc de les que passa de puntetes moltes vegades :)

      Elimina
    3. :D :) tens raó... no és obligat, però m'agrada deixar comentaris... petonassos...

      Elimina
  9. obrir finestres
    de tant en tant, si més no

    ResponElimina
  10. La simetria és l'estètica dels tontos!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades també és bonica, tot i que és molt rígida i no suporta desviacions, per això m'agrada aquesta simetria asimètrica... flexible, bonica, suggeridora...

      Elimina
  11. A mi m'agrada la simetria. Sóc tonta? Podria ser. Ara, que també m'agrada la asimetria. Aquesta que has pintat tu, per exemple, m'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada cosa al seu lloc... una cara molt, molt asimètrica no la trobaríem bella... les asimetries també m'agraden... gràcies, nina.

      Elimina
  12. Jo crec que fan una parella imperfectament perfecta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs aquesta és la més gran perfecció a la que podem aspirar imperfectament perfecta... estem d'uns oxímorons en aquest post... :)

      Elimina
  13. Si obrim el camp de visió ja no veurem tanta simetria. No crec que l'entesa o no amb els atres estigui directament relacionat amb les semblances o diferències.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades ho sembla... però segurament que no...

      Elimina
  14. Només hi ha un camí, voler, i han de voler tots dos.
    Crec que té més importància que si són o no iguals.

    Del grog i el vermell surt el taronja, un nou color ben maco. ;)
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Han de voler tots dos! si senyora!

      Preciós el taronja... Aferradetes!!!

      Elimina
  15. Supose que per "deformació" profesional, m'he llançat de cap a veure i llegir el teu post només mirar el títol tan suggestiu. Tot i que algunes simetries valen la pena, només algunes, jo reivindique les formes no simètriques, al món hi ha, afortunadament, moltes més asimetries que simetries; donem-li el sentint que vulguem, la imperfecció, a més de bella és necessària. Ajuntar dues assimetries sol tenir resultats fantàstics, el que surt, com bé exemplifica Sa Lluna, sol ser meravellós.
    El text m'ha agradat moltíssim, podem trobar infinitat de metàfores, totes vàlides i inspiradores.
    Veus com no puc deixar de passar-m'ho "pipa" amb els teus posts?, quins comentaris vols que et faci?
    Molt bona setmana i unes quantes "aferradetes".

    ResponElimina
  16. El primer que vaig veure jo en la foto que vaig copiar era "simetria", però en realitat no era una simetria... ja que hi ha coses diferents... el títol va sortir sol i m'alegro que t'hagi "cridat"

    I m'alegro encara més que t'ho passis pipa... ets molt benvingut, sempre tu i els teus magnífics comentaris. he, he, he... aferradetes... :) (aquesta lluneta, ens ha aferrat a tots... ) ;)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari