divendres, 20 de desembre de 2013

Solsona








I quan va  tenir  els  dos peus  a fora,  es va adonar que,  malgrat  que les  coses  continuaven  funcionant igual de malament  i a ella  no li agradaven gens,  feia  sol.  Un dia  fred  i assolellat  d'hivern  que  tenia  un color  especial.   També va recordar que continuava estant sola,  però  la  gent  del carrer  anaven i venien, com una  esperança de retrobament  i aleshores va  veure que  també  hi havia  aquella  font  d'on rajava sempre  aigua  que  li feia  passar la set.   I  tenia por,  una por  desconeguda,  però  els  arbres  que  veia es mantenien verds  encara que fos  l'hivern.  I  mirant  a terra,  va  trobar  que  feia  un estampat  bonic  de pedres  i fulles.  I  en aquest  moment  va somriure,  per  primer  cop durant  molt  temps,  només  perquè feia  sol,  hi havia  fonts  i arbres  i  les  fulles  de terra  eren boniques. No sabia  pas  si mai  podria  tornar  a ser  feliç,  però  la  desesperança  havia  marxat.  Era  fora,  i encara  li quedaven  moltes  passes  per  fer.
La  primera  era  aquest  somriure  que  va passejar  amb  una  energia  renovada,  per  tots  els  carrers.

24 comentaris:

  1. Un bonic reportatge fotogràfic de Solsona...I com m'agrada la plaça de Sant Joan, amb el poema d'en Segarra a la paret de la font:

    RECORD DE SOLSONA
    Fa una lluna clara i una nit serena.
    Jo m'estic a la Plaça de Sant Joan;
    damunt les finestres cau la lluna plena,
    cau damunt la pica que la fa brillant.
    Aquesta plaça és tota recollida,
    tan aquietadora i tan suau,
    que sembla un replanet d'una altra vida
    on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.
    Jo so sé pas per què jo aquí voldria
    estar-hi llarga estona quietament,
    amb una noia sols per companyia
    sens besar-la ni dir-li cap lament.
    Veure el tresor que d'aquí estant s'obira
    sense esflorar-li el seu cabell gentil,
    sols sentir-la a la vora com respira ...
    I respirar aquest aire tan tranquil.

    L'escriptor hi passava temporades...
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha unes fonts molt maques a Solsona!!!

      Petonassos, guapa!

      Elimina
  2. Tot segueix funcionant igual de malament... però tenim el dret de deixar-nos portar pel paisatge, i més si és així de bonic. Bona nit, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què podem fer si no? quedar-nos dins del pou? ;) Bon cap de setmana, Loreto.

      Elimina
  3. Deu ser que de vegades en tenim prou amb un pensament perquè el dia torni a brillar, però no em sembla una cosa fàcil, és una sort quan ho aconseguim, no sé si ho podem triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo penso que mai no en tenim prou amb un pensament, el pensament és com allò dels passos, un darrere l'altre. Només sembla eficaç l'últim, però tot el trajecte és necessari, trajecte físic i mental.

      Jo crec que sí que ho podem triar... però sobretot he de tenir constància i seguir-ho triant cada dia. També podem esperar que passi, aleshores és menys feina, però també es pot eternitzar. De fet a algunes persones se'ls eternitza..

      Elimina
    2. Suposo que tenim al cap situacions diferents, em sembla que parles d'un procés de llarg recorregut, aquell darrer pensament que ens fa estar bé finalment, i jo pensava en una cosa molt més superficial, com és aquell mal dia que tenim els núvols negres instal·lats dins del cap, i de sobre, un pensament et genera una clariana, i el sol comença a brillar. Llavors probablement els dos tinguem raó, però fins i tot en el cas que dic jo hem tingut tota una sèrie de pensaments, potser negatius, fins que surt el bo, cert.

      Sobre l'altra part de la teva resposta... en podríem escriure una tesi doctoral. La manera que té cadascú de gestionar els seus problemes, de sortir-se'n... massa complicat. Jo sempre dic que sé la solució però no la sé aplicar, i no sé si això serveix de gaire. També tinc la sensació que al llarg de la vida alguns processos se m'han eternitzat. Veurem si n'he après.

      Elimina
  4. Encara que tot segueix igual de malament, o poder pitjor, em de mirar endavant i fer totes aquestes coses que ens queden per fer, a veure si així podem canviar quelcom per xic que sigui :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc i mica en mica... anem avançant... individualment i col·lectivament.

      Elimina
  5. "Però la característica de Solsona és una tranquil·litat i una pau encantadores, deslligades de l'època que vivim. És una ciutat levítica; la mitra hi fa un gran paper. Com a totes les ciutats d'aquesta classe, la tranquil·litat hi és profunda, la pau hi és suau, els silencis líquids." JOSEP PLA.
    Buscant el nom de la font que ens has dibuixat (és l'antiga Font de l'Església) he trobat aquest text de Pla que trobo molt encertat.

    Bona tarda i bon Nadal Carme. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quines paraules més encertades, aquestes de Josep Pla! Tens tota la raó. Ho sento ben bé així en aquesta meva última visita.

      Bon Nadal, Pere, una abraçada gegant.

      Elimina
  6. A vegades pensem que cal que ens arribin grans coses per sentir-nos plens i mentre les esperem oblidem de parar atenció a petites coses que tenim a l'abast i que poden omplir-nos i dibuixa'ns un somriure en l'anima.
    Hi ha tantes coses boniques al nostre voltant, si les volem veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si les volem veure i si les podem veure... a vegades no podem per més esforços que fem... però finalment sí, si persistim, un dia o altre les veurem...

      Elimina

  7. La font de la vida que la set apaivaga... la mirada -mirar- és una font d'inspiració!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  8. No sabia que fos tan maco, Solsona! Jo també em poso de bon humor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que n'és!!! Molt i molt. Solsona i els voltants...

      Elimina
  9. La desesperança havia marxat. És preciós. Me'l faig molt proper.
    Decididament, he d'anar a Solsona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Doncs podria ser una bona idea... comences pel pou de glaç i vas fent... ;)

      Elimina
  10. Reconec la plaça de Sant Joan, Sagarra li va dedicar un poema.Veig que la M. Roser ja l'ha compartit.
    Una plaça acollidora, un bon lloc per començar de zero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les places de Solsona fan baixada... :) no sé si totes, però moltes sí, em va fer molta gràcia. Un bon lloc, efectivament.

      Elimina
  11. M'encantaria trobar-me el somriure a qualsevol camí.

    Les fotografies mostren paisatges idíl·lics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agradaria trobar-lo i que te'l trobessis... una abraçada, Pilar!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari