divendres, 27 de desembre de 2013

Aquesta vegada ho deixo estar...


Sí,  com la Marta,  aquesta  vegada  ho deixo estar.

Ho deixo estar
vull oblidar  les  coses
que són com són.

Vull inventar-me
somnis i mans esteses.
Complicitats.

Ho deixo estar,
perquè cal començar-ho
tot, com de nou.

Ho deixo estar.
Que els esclaus siguin lliures.
Pensem l'amor.

La meva  participació  als  Relats  Conjunts  de  desembre

30 comentaris:

  1. "Deixant-ho estar" també surten coses interessants! M'agrada això de deixar-ho estar i així alliberar els esclaus, almenys literàriament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix: que els esclaus siguin lliures!!! :DDD

      Elimina
  2. De fet és el millor, deixar estar el que no ens agrada i començar de bell nou amb el que si desitgem.
    Un poema molt maco, CARME, es mereix que no el deixem estar. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prou que provo de fer-ho, Mc! Tot i que no sempre me'n surto. Començar de bell nou amb el que desitgem... hem de fer-ho...

      Elimina
  3. Ben fet! els esclaus ni l'esclavitud no han d'existir!

    ResponElimina
  4. Doncs ho has deixat estar d'una manera prou explicita...

    Tan de bo puguessim deixar-ho estar i aconseguir que les coses milloresin, però no xuta, de totes maneres t'ha quedat genial!!

    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho deixéssim estar tots... canviarien les coses, no? :D o potser m'enganxes en un instant optimista...

      Petonassos, guapa...

      Elimina
  5. Que bé!!! Ja tornés a estar aquí.
    He clicat sobre Marta. L'he llegit. Genial la capacitat d'ella de compartir el que li ha generat la seva experiència matinal.
    Torno a tu. Et llegeixo. Sempre genial.
    Jo no ho deixo estar, em quedo, segueixo aquí. Segueixo creient en tú i en moltes més coses i miro de conèixer i espero poder fer alguna cosa. Anar canviant l'escrit per algun dia no haver de tancar el diari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi sóc, hi sóc!!! Segueix aquí, doncs, que m'agrada molt que hi siguis... :)

      Elimina
  6. Deixar-ho està i partir de cero, tornar a començar moltes vegades és el millor. I ara més que mai hi ha que tornar a començar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ho féssim tot de nou... i més ben fet, oi?

      Elimina
  7. Doncs deixem-ho estar, i el mes que ve serà un altre dia!

    ResponElimina
  8. Comencem-ho tot, com de nou.

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb il·lusió i molta cura de fer-ho bé.

      Aferradetes!!!

      Elimina
  9. bonic, bonic... encara que de vegades no és senzill deixar-ho estar, sovint ens entossudim i ens amarguem quan no podem assolir-ho. Deixar-ho estar, tranquil·lament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és senzill no... tranquil·lament, màgica paraula!!!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Diu que els desitjos han de quedar molt clars perquè es puguin complir... els confosos no funcionen mai! :DDD

      Elimina
  11. M'agrada la teva idea reflectida amb aquest reguitzell de haikus...
    I tant que sí, tothom lliure i una mica feliç...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  12. Darrerament jo en deixo estar molts... Ja no sé què és millor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins que t'hi tornis a enganxar... també pots provar de portar la contrària, com jo, de deixar-ho estar sense deixar-ho estar... :D

      Ni millor ni pitjor, fes el que et vingui de gust, noieta!!! Que per això som aquí!

      Elimina
  13. Més que deixar-ho estar, has posat el dit a la nafra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) doncs potser sí... Rafel. Una abraçada de bon any!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari