dijous, 5 de desembre de 2013

Aigua

D'una foto de la Consol d'Hora Blava
L'aigua tancada i quieta, d'un color intens...
L'aigua blava que m'inunda endins.
l'aigua dels  intercanvis.
Té la quietud i té la força continguda.
I un silenci que pesa, com una espera.
Mullaré les mans dins l'aigua:
trencaré la quietud, trencaré el silenci, trencaré  el pes que ens  afeixuga, trencaré  totes  les  esperes.

18 comentaris:

  1. He trobat tot d'estimuls en aquest post teu: l'aigua, aquest element origen de tot i de nosaltres mateixos i el blau preciós dels teus colors.
    I les teves paraules: mullaré les mans dins l'aigua. Perquè des del mateix origen, tot comenci, tot s'engegui, sense més retards ni aturades.
    Gràcies una vegada més per tot el que ens ofereixes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina bona lectora que estàs feta!
      Gràcies a tu, també un cop més

      Elimina
  2. No ens oblidem que nosaltres mateixos som molta part d'aigua i d'això no ens podem rentar les mans ni amb aigua

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta part... Diuen un 70 % o més. Per això ens deu agradar tant submergin-nos-hi de tant en tant.

      Elimina
  3. Fa una estona... bé, potser ja faci un parell d'hores no recordo què estava buscant per Google (qualsevol cosa que segur que no té res a veure amb el que vaig a dir hehehe) quan m'han sortit unes fotos d'una dona tota somrient davant de dos quadres penjats en una paret de pedra (paret sense encalar, vull dir) Al comentari posava que era la exposició de la pintora "Tal" (no recordo el nom)... Se la veia tan contenta!

    Jo, clar, he pensat en la exposició que he de preparar dels teus quadres!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D. Em fas somriure cada cop que dius això. :D. Gràcies, guapa, pels ànims.

      Elimina
  4. M'encanten els teus dibuixos i aquest en especial perquè amb molt poc saps crear una atmosfera.
    El teu poema m'ha fet pensar en un llibre que estic llegint, Estimat Miquel de Lluís Llach, on en Miquel parla de la seva necessitat de viure el seu jo interior.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibre que té coses molt especials. Em va agradar molt. Aquest intercanvi tan enriquidor entre ells dos! La necessitat de viure el jo interior pot ser ben potent, a vegades.

      Elimina
  5. No té massa a veure, la veritat, xò les teves paraules m'hi porten. Ahir vaig baixar a la platja a fer ganxet. Feia sol i el mar era en calma. Una calma immensa. Venien unes ganes de banyar-s'hi!! això si, el fred et feia enrere.... l'aigua en calma ens dóna moltíssima pau. És clar que la que jo vaig veure ahir, no estava tancada i potser per això em va agradar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sí, que alguna cosa hi té a veure... El blau, la calma i l'interior de cadascú que viu el moment. Una abraçada, rits.

      Elimina
  6. Com amb els versos que trenquen el silenci també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per exemple, els versos... O altra mena de llenguatges... O gestos... O...

      Elimina
  7. A mi m'agrada l'aigua que corre, que no s'estanca, que sempre mira endavant.

    ResponElimina
  8. m'agrada l'aigua, de mar, de riu, de pluja... tota l'aigua. Però en especial la del mar... deu ser per allò de que jo vaig neixe al mediterràni :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Especialment la del mar per a tu, especialment la dels rierols per a mi.. Tothom té les seves preferències.

      Elimina
  9. Què bonica la il·lustració, i també els versos... :)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari