dimecres, 4 de desembre de 2013

Camps

D'una  foto de la Consol d'Hora  Blava

I floriran cirerers i pruneres,  com cada primavera,  quan sigui el temps.  
Si fos  abans,  es  podrien malmetre  flors  i fruits.  No tinguem  pressa.

Mentrestant,  passejarem  la  mà  dins la  mà  i aquest  lleu  contacte
ens  arrelarà a la  terra  i al món,  com si fos  una  àncora  de seguretat,
per  no perdre'ns  en la mar  agitada  de la vida.

30 comentaris:

  1. I tant que si, cada cosa al seu temps, que hi ha un temps per tot... I ben agafats segur que no ens perdrem

    Bon vespre Carme!!

    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon vespre, Lluna. Un petó per a tu també.

      Elimina
  2. Què hi ha que faci passar més el fred que la calidesa que ens genera una fa agafada a la nostra?

    ResponElimina
  3. Que impactant la combinació de colors d'aquests camps! M'ha agrada molt la imatge de "la mar agitada de la vida". Bona nit, artista!!

    ResponElimina
  4. Per poder tornar a veure els camps tal i com els dibuixes, val la pena no tenir pressa i esperar el cicle natural de les coses! I quina sort, tenir una mà a què agafar-se mentre dura l'espera...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí una sort immensa...

      Una abraçada, Montse!

      Elimina
  5. No pensem en remenar les cireres quan encara no és hora, no? Cada cosa al seu temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les cireres hauran d'esperar... O nosaltres a elles...

      Elimina
  6. Aquests camps són un preludi de bones collites, sempre que el Molina es porti bé, és clar...De moment ens passejarem pels camins com dius tu i si és de la mà d'algú, fantàstic...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  7. Quant de suc que estàs traient a les fotos de la Consol, genial

    ResponElimina
  8. Sóc un impacient de la primavera, m'agrada l'estiu i la primera tardor; després a l'hivern... també té la seua gràcia el recolliment, però l'hivern és sobretot promesa. I és sobretot a l'hivern que s'agraeix aquest contacte que t'arrela a la terra.
    M'agrada especialment avui la teua interpretació literària i l'aquarel·la

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em quedo amb el teu hivern-promesa... Està molt bé, la idea.

      Gràcies, Miquel!

      Elimina
  9. Passegem doncs, em dones la mà?

    Aferradetes i bon dia! ☼

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te la dono, solet! Aferradestes de bona nit... I no sé pas com posar-te una lluna! Quina crack!,,

      Elimina
  10. Ara en vinc, del blog de l'hora blava, amb una mà de fotografies!

    ResponElimina
  11. Un cop vaig llegir que veient un arbre sense fruit, no som conscients dels seus germens amagats. Això em va animar molt quan jo mateixa era eixorca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps de cada cosa, el de repòs o letargia també és important.

      Elimina
  12. Ai, els ametllers, tan primerencs! A vegades paguen car no esperar la primavera per florir...

    ResponElimina
  13. un temps per cada cosa i cada cosa al seu temps... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim un temps breu, breu, breu..
      I uncami molt llarg, llarg, llarg...

      Elimina
  14. Colors, poema, comentaris... M'agradaria que demà mateix fos primavera, havent passat l'hivern.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari