diumenge, 1 de desembre de 2013

Roba de tots colors

D'una foto de la Consol d'Hora blava

Ens vestirem  amb les robes  de colors
que han tenyit  els  millors  tenyidors.

I  començarem  aquest  nou  camí
que  té  infinits  punts  de partida.

Quantes  vides ens  calen per  aprendre  a viure?
Quantes  per  buscar  el repòs?
Quantes  per  viatjar  en el temps?

En la confluència  de  tots  els  camins  recorreguts
ens  trobarem,  amb  els nostres  mots,
també amb els  seus  orígens i amb els seus sentits.

I n'escriurem de nous,
com qui desnua  un fil
que ha estat mal cabdellat,
des de sempre.

28 comentaris:

  1. De vida, només en tenim una !...però de camins , podem fer-ne una bona tria !!....cal triar bé i aprendre dels dolents o difícils.
    Una molt bona imatge !! Enhorabona ; ))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltísimes gràcies Artur... Una abraçada

      Elimina
  2. I si cal tornar a tenyir ho farem, la qüestió és que estem a gust amb el color que ens ha d'acompanyar. Bona i curta setmana, s'acosta el via crucis de festes......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aix... Encara no m'he mentalitzat de les festes... Bona setmana, Joan.

      Elimina

  3. Em sembla que per vides que visquéssim , no n'aprendríem mai encara que ens vestíssim de colors diferents...Però com que només en tenim una si ens equivoquem, intentem redreçar-nos...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens redrecem, sempre d'una manera o altra... O al menys persistim en l'intent

      Elimina
  4. En el meu cas, almenys, sí, la confluència sempre està en les paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enel meu també... Amb les paraules s'aprèn i amb elles s'ensenya, també i es comparteix...

      Elimina
  5. Genial el reflex de l'aigua! Per mi els mots són el reflex de la vida, espero que no s'acabin mai. Molt bona nit, petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no se'ns acabin mai, Sílvia!
      Bona nit, bonica!

      Elimina
  6. Tant de bo poguéssim canviar de color tant fàcilment...

    ResponElimina
  7. Si els colors s'esvaeixen o ens semblen ensopits es pot intentar canviar el color, la mirada, la perspectiva perquè ens semblin nous, més atractius.
    I el contrapunt del reflex del aigua...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Filigranes... Això que dius...
      Bona nit, Glòria!

      Elimina
  8. Només tenim una vida i cal viure-la al màxim omplint-la d’aquells colors que més ens agradin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, bruixeta... d'omplir-la del que més ens agradi.

      Elimina
  9. És blanc l'origen, i tant! I prové dels mots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mots són com un camí que ens porta... des de l'origen fins a l'objectiu final...

      Elimina
  10. Em va impressionar molt aquesta foto quan la vaig veure a ca na Consol i
    he tornat a sentir el mateix ara amb la teva aquarel·la.
    Començar el camí amb nous colors, sense oblidar els que ens han portat fins aquí.

    Aferradetes i molt bona tarda! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aferradetes, nina, m'alegro que t'agradi. A mi em va donar plaer fer-la. Amb altres aquarel.les m'hi barallo, amb aquesta ens vam estendre de seguida... No parlo del resultat, sinó del procés.

      Elimina
  11. Colors de la terra, una manera simbòlica de tornar als orígens. Un poema bellíssim, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari