dilluns, 16 de desembre de 2013

Olius - església i cripta







Acompanya'm i camina al meu costat.
Caçarem imatges  per  poder-les dibuixar.
Fa  molt de fred i molt  de sol
i badoquem a poc a poc.

Una pedra,  una porta, una tomba, una volta
uns  testos  i  també una font,  
un  balcó,  les brugueroles  i un xiprer.
Una  àbsida  i una cripta 
i un color com d'un  gran sol: 
groc  i groc sobre taronja, 
imatge  plena  de llum.
I jo m'hi quedo,  a  jugar. 


36 comentaris:

  1. Em sembla que no hi he estat mai a Olius, m´agrada molt la cripta i les creus dels post anterior. Haurem de programar una sortideta...

    Gràcies Carme per deixar aquestes engrunetes tan interessants per a què podem espiocar i fer país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sí que hi havia estat feia molts anys, però em va sorprendre com si fos el primer cop...

      Gràcies, A, per acompanyar-me.

      Elimina
  2. M'agrada molt aquesta espècie de solet ben arrapat a la porta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que a mi també em va agradar molt.

      Elimina
  3. Amb tu i els teus dibuixos, fotografies i escrits estic coneixen indrets que desconeixia i que son verdaderament bonics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradin, bruixeta! Per conèixer-los a poc a poc...

      Elimina
  4. Ara mateix hauré de buscar on para Olius......em sona i no sé de què. Veig que has jugat molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la voreta de Solsona, Joan! ;) Gràcies, maco!

      Elimina
  5. Si una cosa no et manca mai a tu són coses per dibuixar! Te'n fas un tip, no se t'escapa cap detall.

    ResponElimina
  6. prego que segueixis aquest bell joc de fotografiar i caçar imatges ....preciosos dibuixos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai no faig fotos i em va agafar com una fal.lera.. :D

      Elimina
  7. Un altre racó pendent de visitar. Gràcies Carme. M'emportaré el poema.

    ResponElimina
  8. Els teus dibuixos saben captar l'ànima de les coses. Preciosos com sempre.

    ResponElimina
  9. Avui i altres dies veient-te i llegint-te en sembla endevinar un procès reservat només a la genialitat de persones com tú: fotografies, dibuixes, llegeixes els dibuixos i d'aquesta lectura en fas una composició poètica preciosa.
    Avui he sentit això en llegir-te, com si després d'haver pintat el que veus, llegissis en veu alta la teva aquarel.la.
    És genial Carme, les teves aquarel.les es poden mirar i de la teva mà es poden llegir.
    Bona nit bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegir en veu alta una aquarel.la... Quina manera tan bonica de dir les coses... Fas que semblin importants.

      Bona nit, preciosa!

      Elimina
  10. Ui, veig que em vaig avançar...Unes fotos precioses i els dibuixos no es queden pas enrere...El detall de la carlina , a la porta, és molt bonic, sembla un petit sol.
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un petit sol...això és el que em va semblar a mi....

      Petons de bona nit

      Elimina
    2. Fa molts anys que no hi estat.
      La meva germana ha publicat els vostres poemes a http://joanaraspall.blogspot.com.es/2013/12/blog-itinerancies-poetiques.html

      Bonica carlina!

      Elimina
    3. M Antònia, ja els hem vist, ella també hi ha participat finalment. Gràcies, ens ha fet molta il·lusió!!!

      Elimina
  11. La carlina fa una flor tan bella com el vitrall d'un absis: el sol que porta llum, com les teves paraules i dibuixos.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga, una abraçada, bonica, quines paraules més belles que em dius...

      Elimina
  12. Respostes
    1. Ben bé, com un solet que ens fa goig de sentir...

      Elimina
  13. Les imatges i les paraules m'inciten a recrear-me mirant, rellegint... Aquest blog transmet serenitat.


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un gran compliment que em fas, Vicent... m'afalaga que ho sentis així. Gràcies!

      Elimina
  14. Ens ensenyes detalls del país que a molts de nosaltres ens passarien per alt. Tens una mirada peculiar, Carme. D'artista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps? abans que comences a dibuixar, tot just fa 4 o 5 anyets... també em passaven per alt molts detalls. Em fixava en els que em suggerien paraules, però en els altres no... la dèria de dibuixar m'ha canviat la mirada. Gràcies, Loreto.

      Elimina
  15. El conjunt monumental que descrius Olius impacta quan el descobreixes. Amb el teu treball el redescobreixes. Gràcies Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja el coneixia, però realment el vaig redescobrir, els temps ens difumina o fins i tot esborra tants records! Gràcies a tu, Ramon.

      Elimina
  16. Els teus colors em porten positivisme. Atenció! No ho dic pas en broma, de veritat... Miro les teves combinacions cromàtiques i sento que el meu ànim millora! :-))
    M'encanten!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si el teu ànim millora, ja te els pots mirar tant com vulguis, que no es gasten!!!

      Elimina
    2. Massa ràpid... volia dir-te que moltes gràcies pels teus mots i també una abraçada...

      Elimina
    3. Doble resposta... SÍ a les dues :-DDDDD

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari