 |
| D'una foto del Barbollaire |
que no ens faci morir
fins i tot donant-nos
la vida.
............Barbollaire
Morir ...
a penes
de quotidianitats.
De rutines que perden sentit.
Morir de silencis i de llunyania.
Morir d'absències,
d'enyorances...
Qui no ha mort mil vegades d'amor?
I si ens deixem morir
....
és només
per poder viure...
D'un sol mot
D'una sorpresa
D'un somriure
O d'unes lletres
amb significat ocult.
Dibuixem
i vivim
tota la vida.
Tota la que hi ha
en cada amor.
Hi cabrà tot, quan s'obri la finestra.
ResponEliminaHi cabrà tot... segur.
EliminaDos poemes molt inspirats, el de Barbollaire i el teu. M'agrada: "Morir de silencis i de llunyania."
ResponEliminaTrobo que el dibuix és suggestiu, com si algú hagués volgut fer un gran marc per embellir encara més un trosset de paisatge.
La finestra i la foto del Barbollaire, són molt boniques... el meu dibuix, fa el que pot...
EliminaA vegades ens deixem morir massa... i no caldria...
Morim de moltes coses i, de tant en tant, obrim la finestra per donar-nos a la vida.
ResponEliminaL'hauríem d'obrir cada dia, doncs...
EliminaDe moltes paraules.
ResponEliminaD'una certesa
D'un somriure
O d'unes lletres
que m'endevinen.
De poesia
Eliminade música
de regals
de preguntes
de respostes
de quotidianitats boniques
vivim i dibuixem fins que el cor ens digui prou, això ens portarà a tenir allò que busquem.
ResponEliminaVivim i dibuixem, doncs, tens raó, fins que el cor ens digui prou.
EliminaUn poema molt filosòfic...Es pot morir de tantes coses!
ResponEliminaPetonets.
Morir o pensar que morim...
EliminaPetonets.
M'has honorat doblement aquest cop.
ResponEliminaEscollint una foto meva i unes paraules que neixen, crec, d'aquesta part andalusa i tràgica que forma part de mi.
Quasi em fas sentir important! XD
Com tu molt bé dius, morim massa. De vegades, fins i tot, morim per coses que son prou irrellevants. Llàstima que no sabem veure fins que el temps ens ho posa a lloc.
No filosofaré. Això li deixarem als grans. Com Kieerkegard.
Jo sols sóc un gamberru.
moltes, moltes, moltes gràcies, nineta estimada, per fixar-te en mi.
Un petó dolç, dolç dolç.
Una abraçada enorme.
:)*********
No sé si la part andalusa hi té molt a veure, jo no la tinc pas i en canvi em vaig identificar amb aquests versos. Jo dec ser més tossuda que tu, però mai aconsegueixo que em semblin irrellevants aquestes coses que ens fan morir (o em fan morir). Va, et faré cas i jo també ho deixaré a Kierkegaard, que éscsavi i que és aquell que deia: "Hi ha dues maneres d'enganyar-se. La primera consisteix en creure allò que no és veritat; la segona en negar-se a creure allò que és veritat." ;)
EliminaGràcies a tu, poeta i caçador d'imatges boniques, per inspirar-me... Una abraçada immensa.
un dibuix, un mot, un record..., un amor !!!
ResponEliminabellíssim poema. gràcies carme !!!
Moltes gràcies actu, Mercè!
Eliminano li falta detall a la finestres. M'agrada . El poema...hi ha un tros que faig meu "morir d'absències/d'enyorançes..."
ResponEliminaHo entenc, bruixeta, el compartim, doncs...
Eliminaidealitzada finestra al mar
ResponEliminaIdealitzada, preciosa, finestra...
Elimina"la felicitat i el dolor d'estimar", deia Maurois.
ResponEliminaTot a la vegada...
EliminaM'agrada el poema i el dibuix, aqtes rajoles amb dibuixos de fruites hem recorden la cuina dels pares, quan era petita
ResponEliminaQue bonica, doncs, la cuina dels teus pares... :)
EliminaHo diu Raimon en una canço: A cops, vivim la vida; a cops, morim la vida. I crec que és ben bé així...
ResponEliminaUna abraçada!
Ben bé així, Montse...
EliminaUna abraçada ben forta.
Tota la que hi ha en cada amor, si.
ResponEliminaAixí hauriem de fer-ho.
Preciosa aquarel·la!!!!
Una abraçada, col·leccionista.
Moltíssimes gràcies.... Una abraçada, bonica!!!
EliminaMorir, per renéixer. Una finestra és sempre un símbol de llum i vida.
ResponEliminaPotser sí que és morir per renéixer... al menys ho trobo ben bonic.
EliminaCada instant pot ser un morir o un néixer.. Anton.
ResponEliminaSí, o una cosa després de l'altra...
EliminaOooooooooooooh!! M'agrada moltíssim!!
ResponEliminaAra no sé si anar a veure la foto d'en Barbollaire... perquè amb la teva versió he quedat encisada :-))
Va... vaig a mirar... ;-.))
I tant que hi has d'anar, encisa encara més... sinó perquè et penses que la vaig pintar?
EliminaCarme, els "Amics de les Arts" tenen una cançó que diu "... els valents sucumbeixen a la mort un cop només i els covars, senyir, moren constantment..." Jo, que sóc d'orella fina sentia "amor" per comptes de "mort" i caram! no ho entenia perquè els valents en l'amor són els que ho proven, no? segons el teu poema.
ResponEliminaNo esmentaré l'art avui. Ja ho he fet a la primera línia.
En aquest cas no sé si estic molt d'acord amb ells... jo crec que morim moltes vegades d'amor, en general, valents i covards... però clar, cadascú ho veu a la seva manera. Els valents en amor són els que ho proven, sí que ho penso, encara que s'hagin de morir un cop més, mentrestant han viscut.
EliminaUna abraçada, Teresa.
Una preciosa finestra al mar, Carme. I si l'obro, el veurè? mira, vaig a provar-ho, que no se sap mai :-)
ResponEliminaEfectivament... No se sap mai... ;)
Elimina