dilluns, 15 de desembre de 2014

Les dones de la principal de Lluís Llach


"La Maria tenia els ulls brillants.
- Increïble. Saps, quan sento aquestes històries semblaria com si abans les persones fossin... Diferents? ..., estranyes?... Vistes avui, quasi diria exòtiques. És com si,  de la gent que conec, no te'n pogués descriure cap amb una tal riquesa de... Particularitats? ... Com l'Úrsula.
- No, Maria, el que passa és que no els sabem mirar. O més ben dit, no ens sabem mirar. Vivim la complexitat dels humans amb la visió d'un present atabalat i sols si tens la sort de viure anys i pots penetrar. Aquesta complexitat del passat, arribes a descobrir perfils insospitats de les persones. Perfils que elles no amagaven, però que no sabíem veure. M'empatollo."
...............................................................................Lluís Llach




La Maria és  un personatge de la novel·la, la darrera de les tres generacions seguides  de Maries de la casa.

Llegeixo la història i trobo que els personatges  tenen molt de pes. Són consistents. Interessants. Fascinants. Tots i cadascun d'ells. Són molt i molt particulars. Amb una riquesa i una contundència que fa que t'agradin.

I el seu pare,  ja molt vell li contesta aquestes paraules carregades de sentit, però  jo encara afegiria, una cosa més pel que fa als personatges i a les persones. Té raó, potser no es mirem prou, però a més a més crec que sí, que hi ha molta gent que s'amaga de com és. Una llàstima.

He gaudit molt llegint aquesta novel·la, sobretot pels personatges, també per la història que sap enganxar.

30 comentaris:

  1. El Lluís Llach segur que ho fa molt bé escrivint novel·les, i és que s'és artista fins la mort, encara que hagi deixat els escenaris.

    ResponElimina
  2. no sé si amagar-se seria la paraula més precisa.. potser les percepcions són les que mouen els fils, segur que hi ha qui creu que s'expressa, i ho fa, però no és percebut de la manera en què es creu expressar..

    qui sap escoltar i mirar intueix o percep allò no tan evident, i si no té en compte la possibilitat del que hi ha darrera de cada persona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està clar que les percepcions de cadascú són molt importants. Hi ha qui creu que s'expressa i no és percebut en la manera que voldria, o creu que s'hauria de percebre... I també crec, com tu, que saber escoltar és molt important.

      Malgrat això, crec que saber expressar també ho és, i que no hi ha mai una sola oportunitat, sempre podem seguir comunicant i expressant. No tot ha de recaure en la interpretació o en el que escolta.

      I penso, tornant a la novel·la, que si els personatges són tant fascinants, és perquè estan molt ben explicats. Si els haguéssim d'endevinar gaire, gaire, constaria més que ens seduïssin, em sembla. Vull dir que a la vida real, com millor ens expliquem més possibilitats tenim que ens coneguin i ens entenguin. Hi ha persones que s'amaguen, sí, inconscientment o no, però s'amaguen. No dic pas que ho faci tothom. Com també hi ha persones que no llegeixen bé, mai res de l'altre, perquè estan massa contaminats dels ses propis pensaments. N'hi ha per tots dos costats.

      Elimina
  3. Estic molt d'acord amb el que diu la Lolita.
    Espero no tardar gaire en llegir-la.

    Bon dia Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, jo també, ja ho veus a dalt, però amb unes certes precisions.

      Ja ens explicaràs, A!

      Bon dia, bonica!

      Elimina
  4. "Tinc un llibre per a tu"
    Em va agradar el "Memòria d'uns ulls
    pintats " i diuen que aquest és millor.
    Gràcies per fer-ne publicitat Carme.
    Li clavaré una pallissa al Tió, i si el Tió no el caga encara em quedarà la carta als reis.
    Sóc un incondicional del mestre Llach.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em va agradar molt "Memòria d'uns ulls pintats" i no sabria dir-te si aquesta és millor o ho era l'altra. Aquella història era molt més intensa, més emocionant. Aquesta està explicada d'una manera diferent. També és intensa, però els personatges són més continguts en les emocions, tot i que com he dit, són uns personatges genials.

      Ja sigui per pallissa o per carta... espero que t'arribi aquest llibre.

      Jo també són incondicional del mestre Llach.

      Elimina
  5. La tinc des de que va sortir, però encara no l'hi arribat el torn de ser llegida. La primera "Memòria d'uns ulls pintat"
    em va agradar moltíssim i veig que aquesta no em decebra

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et decebrà gens, bruixeta... N'estic segura.

      Elimina
  6. A mi també em va agradar moltíssim, Les dones de la Principal. Crec que l'autor ha sabut donar tanta vida pròpia als seus personatges que els podem percebre gairebé com a reals. Una novel·la que t'atrapa i no es pot deixar, i que et sap greu quan s'acaba.
    Em va saber greu sentir alguens veus d'escriptors reconeguts criticant el fet que Lluís Llach els fes la competència, intentant menystenir-lo. Possiblement és millor escriptor que alguns dels qui l'han posat en qüestió...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Signo ara mateix la teva frase: t'atrapa, no es pot deixar i et sap greu quan s'acaba. Ben bé així.

      I els escriptors... Enveges, de saber que vendrà més llibres que no pas segons qui d'ells... No vaig sentir qui eren aquests escriptors reconeguts, que dius, però m'és ben igual. Prejudicis i enveges, seguríssim. És un bon escriptor i ho ha fet molt bé. M'alegro que estiguem d'acord.

      Una abraçada

      Elimina
  7. Quan ressenyes un llibre dels molts que llegeixes és senyal que t'ha agradat molt, però si mai he tingut massa predilecció per Llach quan canta, tampoc no m'atreuen ara les seves lletres. Em sembla que no serà per mi aquest.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, cadascú tria el que vol llegir, XeXu, i tantque sí!

      Elimina
  8. No he llegit la novel·la del Llach però vull comentar una cosa que li dius a Lolita: "...a la vida real, com millor ens expliquem més possibilitats tenim que ens coneguin i ens entenguin". Sí però no és tan senzill, cada persona és com és i hi ha grans diferèn cies d'unes persones a d'altres. Vull dir que hi ha persones molt tímides o que són més introvertides i explicar-se molt o donar-se a copnéixer molt ve prou costera amunt. És qüestió de caràcter i les diferències de caràcter també són elements que s'han de comprendre i tenir en compte. Jo, almenys, ho veig així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no vull pas dir que tothom sigui igual, ni que tothom s'hagi d'explicar igual, només volia "repartir" la responsabilitat d'una comunicaciò per igual entre les dues parts. No podem culpar només al que escolta dient que no escolta prou. Sovint pot ser així, però no sempre, si hi posem una mica de cada costat tot és més fàcil. Hi ha una empatia, que és molt important i que estslvia moltes explicacions. I si aquesta és mútua molt millor.

      Elimina
  9. Tampoc l'he llegida..És normal que la María vegi diferents les persones d'abans i m'agraden les sabies paraules de l'avi, que em la seva experiència, sap que moltes vegades no veiem a les persones tal com són...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També hi ha una altra factor. Les coses imles persones en passat s'entenen millor perquè veiem tota la història. El present ens limira una mica la visió, a vegades. Veiem fragments.

      Bona nit, M Roser

      Elimina
  10. Jo la veritat és que no me'l acabo d'imaginar a com a escriptor, però potser estic molt equivocat. Potser algun dia li tiro la canya, però hi ha tants altres que esperen els meus ulls

    ResponElimina
  11. tenia previst llegir-lo però ara amb més ganes, gracietes

    ResponElimina
  12. Tardaré una miqueta encara, però l'acabaré llegint que en tinc moltes ganes. Els ulls pintats em va agradar força, 100% Llach, i suposo que aquest tinda el mateix estil, sensibilitat i força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic molt segura que sigui el mateix estil... Però igualment m'ha agradat molt. Ja ens diràs el que en penses.

      Elimina
  13. Vergonya de mi, que encara tinc a la prestatgeria "Memòria d'uns ulls pintats" i me'l volia llegir abans de comprar-me l'altre. Amb aquesta recomanació, m'espavilo a llegir-lo aquests dies i espero no trigar massa per poder-te dir el què.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero, doncs la teva opinió, tot i que ja la imagino. M'estranyaria molt que nom t'agradés... ;)

      Elimina
  14. M'encanta el Llach, les seves lletres, la sensibilitat que desprèn...i el llibre l'he demanat per Nadal :-) Espero gaudir-ne tant com tu.

    Abraçada!

    ResponElimina
  15. No sé... Quan vaig sentir de què anava em va sonar a "Ramona adéu" de la Montserrat Roig. La trama ja sembla que sigui un tòpic literari -serà perquè aquests dies n'estic llegint d'aquestes trames. Tinc els meus dubtes sobre en Llach que podrien desaparèixer però no tinc més temps. El paràgraf que ens has triat, Carme, bellíssim, però també sona a sermó del Llach dels últims anys; però només és un sermó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què vols dir amb això que no tens més temps. Tens tot el dret a tenir dubtes, però, estaria bé comprovar- los o desmentir-los. Clar que conservar-los és també una opció, que no et criticaré.

      Tampoc sé molt bé què vols dir amb la teva última frase "només és un sermó".

      Si em vaig fixar en aquestes paraules del llibre és per una qüestió molt personal d'actituds davant la gent i la vida. Per pensar-hi, em semblava adonar-me que moltes coses i moltes persones poden tenir molt més de contingut i profunditat si les expliquem. Si s'expliquen. Imaginava les mateixes persones (personatges) de la novel·la d'en Llach, sense explicar gaire i potser serien tòpics, explicats, són interessants i enriquidors. Per a mi, és clar!

      Ara potser sóc jomla que faig un sermó.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari