Ja pots estar contenta, aquest és el millor regal que et podien haver fet. El necessites com L'aire que respires. Estareu tu i l'infant calentons com un turró. Tallar-te aquest tronc immens caigut de la darrera ventada ha estat un encert. Teniu foc per dos hiverns.
Ha de ser molt gros aquest tronc si ha de durar dos hiverns. ;-D
ResponEliminaPer cert, ja et vaig dir que l'havies encertat amb la recomanació de "Desig de xocolata", que em dius d'aquest "Aire que respires"?
Ostres, Mc, era immens... aquesta ventada va fer estralls... ;)
ResponEliminaL'aire que respires, és una novel·la històrica, situada a Barcelona, que està molt i molt bé, també. Està, ben documentada, ben escrita (molt ben escrita) i enganxa que no la pots deixar. Plenament recomanable també.
L'any que ve, buscaré Habitacions tancades...
En faré un post, que prou que s'ho val...
EliminaCalor i color. I claror.
ResponElimina:)
EliminaEl tronc que tallares amb aquell bastó màgic que es convertia en una espasa làser.
ResponEliminaAquell, aquell, o al menys d'aquella mida...
EliminaQuè agradable seure a la vora del foc... gairebé m'hi trobo! :-))
ResponEliminaÉs reciós, el foc.
EliminaOstres, m'hi he de posar, quin desastre que sóc! Encara que hauria de pensar alguna cosa per substituir la primera idea que vaig tenir... o no...
ResponEliminaPer què vols canviar d'idea?
EliminaUn bon tall blogaire.
ResponEliminaI un bon foc per celebrar-ho..
EliminaUn bon tronc per fer un bon caliu...Per cert, no he pogut entrar a la pàgina" Calendari d'Advent"...
ResponEliminaPetonets.
He tornat a refer l enllaç... A veure si ara va bé...
EliminaPetonets.
Si que és un bon regal i si ets tant fredolica com jo, un regal fantàstic!!
ResponEliminaBona nit, nina!!
Ens trobem a la vora del foc?
EliminaQuin tronc! Gairebé es nota l'escalfor.
ResponEliminaJo tampoc no he pogut obrir l'enllaç que ens poses per accedir al Calendari d'Advent.
Gràcies per l'avís, a veure si ara funciona l'enllaç.
EliminaFeia temps que no sentia "calent com un turró". D'on deu venir aquesta expressió?
ResponEliminaNo tonc ni idea d'on deu venir, però per a mi és molt habitual..
EliminaMolt ben lligat! fa escalforeta i tot!!
ResponEliminaHe, he, he. Farem tertúlia al seu voltant... O potser ja la fem.
EliminaEl teu microconte també és un encert, amb imatge i tot!
ResponEliminaGràcies, Sílvia!!!
EliminaTinc el llibre que anomenes a mig llegir... una mica abandonadot, no perquè no m'agradi, que m'està agradant molt, sinó per que altres han passat per davant.
ResponEliminaJo vull un tronc com el del teu conte que aquí fa molt fred ;)
Doncs... Aparca'l fins que t'hi puguis dedicar, que val la pena gaudir-lo i deixar-s’hi enganxar...
EliminaNo hi ha mal que per bé no vingui. El tronc monstruós que et va espantar, et serveix per escalfar-te, no sé si dos hiverns, però sí dues setmanes, segur, i a més fa un caliu entre els bloguers... un caliu joliu.
ResponEliminaAra m'has recordat aquella cançó dels escoltes "Foc, foc, foc, joliu, crema, crema amb gran delit"
EliminaUna abraçada, Teresa.