dimarts, 2 de desembre de 2014

Faig monumental

Una fotografia de la Montse


Gegant daurat,
aties infinits
grocs i vermells
Em va sortir la paraula "infinits", perquè en veure'l, en aixoplugar-m'hi encara que fos virtualment, em va venir com una mena de vertigen agradable. Un d'aquells vertigens que voldríem que duressin prou per a poder-los concretar, en emocions, en paraules. Em vaig afanyar a esgarrapar-ne unes quantes, abans que se m'escapessin.

Un cop més, Montse, gràcies pels moments de sensacions de bellesa que puc viure intensament.

30 comentaris:

  1. Faig gegantí
    no arribo a l'infinit.
    Et "faig" costat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En una sola branca
      Veig l'arbre sencer.
      Infinits a mida.

      Elimina
  2. Generós i valent,
    abraça l'aire infinitament.
    Encara que sigui impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! No és un poema; era un comentari i prou.

      Elimina
    2. Comentari poètic, doncs... Gràcies, Jordi!

      Elimina
    3. M'agrada el comentari poètic del Jordi!

      Elimina
  3. Pessic de l'ànima.
    Pel pa d'or del brancatge
    s'esvara el sol.

    ResponElimina
  4. Grocs i vermells
    dormen sota el verd.
    El fred els desvetlla.

    ResponElimina
  5. aixopluc tardorenc
    de majúsculs braços
    i de fullam rogenc

    quina foto més bonica, monumental i immensa !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquests braços que té, ens pot aixoplugar molt bé...

      Elimina
  6. Convida a passar una estona sota la seva copa, reflexionant i barrinant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O badant, mirant la claror que s'escola, sempre màgica, entre les fulles d'un faig...

      Elimina
  7. Un faig preciós, ideal per enfilar-si des de la primera branca ( gairebé és com una escala) i contemplar des de dalt, tot aquest mar de colors tardorals...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de dalt, és molt amunt, eh? Potser el vertigen seria molt més gran, encara...

      Petonets, M Roser

      Elimina
  8. una bona ombra on pensar en el que hem fet fins ara i el que podrem fer en el futur més immediat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una ombra de llum... Preciosa! Que bonic que és. No em canso de mirar-lo.

      Elimina
  9. Espectacular. Quanta magnificiència!

    ResponElimina
  10. Arbre preciós: en abraçar-lo ens comunica energia. Quan l'abracem, li comuniquem energia.
    En un primer moment havia llegit :atles de colors (en comptes d'aties). També se'ns pot figurar un gran atles de colors que assenyala molts camins de la terra i del cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atles de colors, sí, tens raó, em sembla molt adequat per squest arbre... Gràcies.

      Elimina
  11. Quina il·lusió en fa, veure el que dona de sí una imatge meva.!!
    No saps cóm m'agrada aquesta complicitat!!
    Moltes gràcies, també a tu, perquè, com sempre et dic, en fas veure molt més enllà, del que he vist i fotografiat, amb aquestes paraules fetes poesia, que em regales.
    Imaginat la meva sensació al trobar-me davant d'aquest "Gegant Daurat" i enmig del bosc en aquell dia tan maco que ens va fer!!...Llàstima que a la imatge, no hi pugui afegir aquella olor i sensació d'humitat que sentia per les zones ombrívoles i aquell solet que acaronava quan passaves per les clarianes i el piu, piu d'algun moixonet que ens saludava...
    I també aprofito per donar les gràcies a tots i a totes per aquestes noves aportacions, totes maques, al que es veu en la meva imatge.
    Una abraçada molt, molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sempre compartim la il·lusió d'aquesta complicitat. Per això se'm fa fàcil d'imaginar.
      Un plaer i un privilegi, Montse. Espero que diri, enllà del temps.

      Elimina
  12. Els infinits grocs i vermells d'un arbre clàssic, esponerós.

    ResponElimina
  13. es impressionant i vestit dels colors de la tardo es d'una bellesa infinita

    ResponElimina
  14. Quina preciositat... sí, sí... la paraula INFINIT li quadra perfectament, gegant, immens... i preciós :-))

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari