 |
| Una fotografia de la Montse
Gegant daurat,
aties infinits
grocs i vermells
|
Un cop més, Montse, gràcies pels moments de sensacions de bellesa que puc viure intensament.
dimarts, 2 de desembre del 2014
Faig monumental
Un cop més, Montse, gràcies pels moments de sensacions de bellesa que puc viure intensament.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Faig gegantí
ResponEliminano arribo a l'infinit.
Et "faig" costat.
En una sola branca
EliminaVeig l'arbre sencer.
Infinits a mida.
Generós i valent,
ResponEliminaabraça l'aire infinitament.
Encara que sigui impossible.
Ei! No és un poema; era un comentari i prou.
EliminaComentari poètic, doncs... Gràcies, Jordi!
EliminaM'agrada el comentari poètic del Jordi!
EliminaPessic de l'ànima.
ResponEliminaPel pa d'or del brancatge
s'esvara el sol.
Que preciós, aquest haikú!!!
EliminaGrocs i vermells
ResponEliminadormen sota el verd.
El fred els desvetlla.
Quina idea més bonica, aquesta...
Eliminaaixopluc tardorenc
ResponEliminade majúsculs braços
i de fullam rogenc
quina foto més bonica, monumental i immensa !!
Amb aquests braços que té, ens pot aixoplugar molt bé...
EliminaConvida a passar una estona sota la seva copa, reflexionant i barrinant.
ResponEliminaO badant, mirant la claror que s'escola, sempre màgica, entre les fulles d'un faig...
EliminaUn faig preciós, ideal per enfilar-si des de la primera branca ( gairebé és com una escala) i contemplar des de dalt, tot aquest mar de colors tardorals...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Des de dalt, és molt amunt, eh? Potser el vertigen seria molt més gran, encara...
EliminaPetonets, M Roser
una bona ombra on pensar en el que hem fet fins ara i el que podrem fer en el futur més immediat.
ResponEliminaUna ombra de llum... Preciosa! Que bonic que és. No em canso de mirar-lo.
EliminaEspectacular. Quanta magnificiència!
ResponEliminaÉs realment espectacular...
EliminaArbre preciós: en abraçar-lo ens comunica energia. Quan l'abracem, li comuniquem energia.
ResponEliminaEn un primer moment havia llegit :atles de colors (en comptes d'aties). També se'ns pot figurar un gran atles de colors que assenyala molts camins de la terra i del cel.
Atles de colors, sí, tens raó, em sembla molt adequat per squest arbre... Gràcies.
EliminaQuina il·lusió en fa, veure el que dona de sí una imatge meva.!!
ResponEliminaNo saps cóm m'agrada aquesta complicitat!!
Moltes gràcies, també a tu, perquè, com sempre et dic, en fas veure molt més enllà, del que he vist i fotografiat, amb aquestes paraules fetes poesia, que em regales.
Imaginat la meva sensació al trobar-me davant d'aquest "Gegant Daurat" i enmig del bosc en aquell dia tan maco que ens va fer!!...Llàstima que a la imatge, no hi pugui afegir aquella olor i sensació d'humitat que sentia per les zones ombrívoles i aquell solet que acaronava quan passaves per les clarianes i el piu, piu d'algun moixonet que ens saludava...
I també aprofito per donar les gràcies a tots i a totes per aquestes noves aportacions, totes maques, al que es veu en la meva imatge.
Una abraçada molt, molt forta.
Crec que sempre compartim la il·lusió d'aquesta complicitat. Per això se'm fa fàcil d'imaginar.
EliminaUn plaer i un privilegi, Montse. Espero que diri, enllà del temps.
Els infinits grocs i vermells d'un arbre clàssic, esponerós.
ResponEliminaUna meravella d'arbre...
Eliminaes impressionant i vestit dels colors de la tardo es d'una bellesa infinita
ResponEliminaSí que ho és d'impressionant!!!
EliminaQuina preciositat... sí, sí... la paraula INFINIT li quadra perfectament, gegant, immens... i preciós :-))
ResponElimina:) una meravella... ;)
Elimina