.jpg) |
| Camí que ressegueix la riera de Vallvidrera |
No és fàcil desbrossar camins després de les tempestes. Calen hores, eines, voluntat i feina.
No tothom vol ni sap fer-ho.
Però només després de treure les noses es pot anar més lluny.
dijous, 4 de desembre del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Segurament és una feina tan dolorosa com necessària.
ResponEliminaA mi bé que m'ho sembla, de necessària, molt, i a tots nivells.
Eliminaencara que ens coste és convenient aplanar-nos el camí de tot el que ens faça entropessar
ResponEliminaI tant que sí... sinó caiem una vegada i una altra.
Eliminaoh!
ResponEliminaestic d'acord, no és agradable ni feina d'un dia, i potser cal fer-ho per tenir els camins transitables, el bosc net, malgrat la dificultat i la pena
Cal fer-ho, cal fer-ho, m'agrada veure que tots sembleu estar-hi d'acord.
EliminaPer seguir caminant, sempre queda algun obstacle. La voluntat de tots els que volem seguir endavant, el tombarà.
ResponEliminaSeguirem caminant, seguirem caminant...
EliminaDona, amb l'espasa de làser que duus qualsevol desbrossa el camí, encara que hi hagen troncs gruixuts.
ResponEliminaEts màgic, Jp, has transformat un bastó de caminar de color vermell en un làser... quina sort!
EliminaJa veig que no parlem de les recents tempestes...
ResponEliminaParlo de moltes coses a la vegada... tres nivells, tots importants. M'agrada fer aquesta mena de paral·lelismes amb els poemes
Eliminaestà clar que si volem anar endavant ens hem d'obrir pas, per més costós que sigui, tirar endavant sempre val la pena
ResponEliminaA veure si en sabem...
Eliminas'ha d'anar per feina, voler-ho fer, i saber dir "m'he equivocat", "em sap greu",
ResponEliminasaber fer net és tot això,
i tant que sí
Exactament, això, Jordi, no costa tant. Esborrar els obstacles, els personals s'esborren així. Però com que hi ha gent que creu que no s'equivoca mai, a vegades és complicat. Gràcies per aquesta interpretació, era la que faltava.
EliminaQuina gran veritat! Només després de treure les noses es pot anar més lluny. Què faríem sense les noses, Carme? Lliscar sense temps d'aturar-no a valorar res?
ResponEliminaVols dir que ens fan falta i ens són útils, oi? Encara que a vegades no ho sembli... segur que tens raó, però, amb menys també passaríem... ;)
EliminaSobretot si les tempestes són interiors, es necessita molta força de voluntat per refer els camins...En les exteriors, els camins es desbrossen més fàcilment...
ResponEliminaPetonets.
És necessita una força diferent, però per aquí, després d'una ventada immensa de fa uns anys i una nevada immensa al cap d'un any o dos, ha costat molt i molt que els camins i els boscos estiguessin una mica recuperats. Tot costa, això costa diners i feina de molta gent i les interiors, necessiten voluntat. Cert.
EliminaCal netejar el camí per seguir avançant. Cap tempesta ens pot barrar el pas.
ResponEliminaHem de seguir treballant...
EliminaM'hi he vist molt reflectida, en aquesta entrada!
ResponEliminaMe n'alegro, Helena, ja m'adono que tu sempre vas més lluny, vol dir que has fet tota la feina prèvia.
Elimina