Prou! ja no beguis més vi... anava pensant en silenci. A cada festa, a cada sortida, a cada àpat, passa igual. No pares de beure fins que ja no ets tu i no saps el que et dius. Em fas vergonya, que no ho veus? Se'l mirava de reüll, tot pensant quina sort havia estat que ell no l'hagués festejada als 15 anys, quan ella ho desitjava. Que trist que fora que m'hagués casat amb un home així!
El cor se'm trenca cada cop que la veig. No vaig saber com acostar-me a ella i ara la veig, casada amb un altre home que la fa feliç. Indiferent. Hauria de parar de beure, però els nervis em traeixen cada cop que la tinc a prop. Mai no hagués pensat que el temps seria el meu enemic... jo era tan tímid... que vaig fer tard. Si m'hagués decidit abans, ara potser seríem feliços, tots dos.
Tots ens deixem alguna cosa per fer per falta de decisió que ens fa penedir-nos-en tota la viida.
ResponEliminaSí, diuen que sempre ens penedim més del que no hem fet que no pas del que hem fet!
EliminaGenial en mostrar els dos punts de vista. El perspectivisme sempre és d'agrair, no només en la vida; en narrativa, també.
ResponEliminaSempre hi ha tants punts de vista! que mostrar-ne dos, encara em sembla poc... :)
EliminaDues persones, dospensaments, a prop però lluny. Saps escriure molt bé. Et vaig seguint al blogger, però avui t'he volgut dir hola ja que tinc un espai.
ResponEliminaMª Antònia, vas atrafegada... oi? benvinguda, gràcies pel comentari!
EliminaQuin relat més real. Com podria ser la vida d´uns i altres si...Però això ja és temps passat!
ResponEliminaM´agrada molt la foto de la capçalera, omple els ulls de llum.
Bona tarda, preciosa!
No hauríem de mirar enrere cap a les coses que ja no tenen solució, però com saber segur si ja no tenen solució ... :) Gràcies sa lluna, abraçadetes!
EliminaQuantes històries hi deu haver així? Dues visions, dues percepcions d'una mateixa realitat. MOlt ben trobat Carme. Gairebé sap greu per ells...
ResponEliminaSí que sap greu... aquests desencontres passen sovint. Ara potser és més fàcil rectificar, però abans... un error durava tota la vida.
EliminaMolt bo Carme!
ResponEliminaVist des de fora fa pena com suceeix la vida... des de dins tot té altres explicacions!
Gràcies, Alba!
EliminaMolt ben trobat, Carme; quantes realitats individuals deuen asemblar-s'hi...! És que les coses, els pensaments, els sentiments, si no els diem quan encara hi som a temps, després tururut violes.
ResponEliminaUna abraçada!
Cada cosa té el seu temps... com deia la cançó... i el temps per estimar també pot passar de llarg!
EliminaI cada cosa té el seu temps........
Un temps per cada cosa.......Sota el firmament
Un temps per néixer, i un temps per morir
Un temps per plantar, i per recollir.............
Un temps per matar, i per penedir
Un temps d'espera, i un altre per passar de llarg
Caram, això de veure per un amor mai abastat, no és pas la solució...L'únic que en treu és que ella , que anys enrere li hagués dit que sí, ara estigui satisfeta de no haver-ho fet...Quines coses té la vida, en l'amor no es pot ser covard, que després passen aquestes coses...
ResponEliminaQuan he obert el teu bloc he tingut un petit ensurt, em pensava que ens havien pres la tardor i l'hivern i ja havia arribat la primavera...
Petonets.
La primavera particular de la Fanal blau, que ella se la sap muntar en un plis, a la seva manera il·luminadora!
EliminaNo es pot ser covard, no!
El vi no porta enlloc però unes paraules a temps encara potser solucionarien alguna cosa...Bona aportació
ResponEliminaEl vi no porta enlloc, però hi ha gent que no ho sap entendre...
EliminaTrist i romàntic alhora, els silencis de vegades allunyen la felicitat.
ResponEliminaPerò la vida és així i ... potser no té importància.
Bona nit Carme.
Un altre dia et parlaré de la formigues de l'herba, allò si que va ser un problema :)
Potser no té importància, tens prou raó. Tot té la importància que li donem. Ni una mica més.
EliminaExactament igual que les formigues de l'herba!
ooh! un gran relat! les dues visions, de dues vides que podien haver estat ben diferents. Som esclaus dels nostres actes, xò? No, els hem d'acceptar i mirar endavant, xò com costa de vegades.
ResponEliminaSempre endavant, rits, però tens raó que costa a vegades no tenir recances d'allò que hem fet o no hem fet.
EliminaDos punts de vista ben diferents, em trenca una mica el cor saber que hi ha històries que es moren pel camí per no dir el que s'havia de dir en el seu moment. Em fa peneta ell, sol i ofegat en l'alcohol. Molt bo, Carme! Petonets
ResponEliminaI tant que n'hi ha! Moltes! I si que fa peneta, sí.. Gràcies, Sílvia! petonassos
EliminaImpressiona la distància que hi ha entre un i l'altra. Són dos camins perpendiculars que parteixen d'un punt i caminen en direccions diferents. Profund!
ResponEliminaA vegades tot depèn d'uns instant d'una circumstància que no arriba, d'una altra que arriba precipitadament... què sé jo... la vida i l'atzar,
EliminaAaaaai, els trens que passen i no tornen... dur, trist i, malauradament, crec que força real! Tantes i tantes històries no han arribat a cap port per la timidesa, per no trobar el moment...
ResponEliminaI d'altres a l'inrevés... precipitades, la vida és així, ben complicada!
EliminaQuina pena aquestes assignatures pendents, aquest "lo que pudo haber sido y no fué", com deia el bolero...
ResponEliminaPerqué podria haver estat un gran amor, ai!
O potser no... Glòria, això no se sap mai si no s'ha provat!
EliminaEncara és a temps d'enviar-li un tuit i desfogar-se.
ResponEliminaMontse, vols dir que ja hi havien tuits en aquella època? :D
EliminaElla el rebutja perquè ell beu i ell beu perquè ella el rebutja. Una paradoxa de la vida que ara ja no té solució però que s'hagués pogut evitar. Un relat trist, en el fons, però que m'ha agradat molt!!
ResponEliminaSí és una mica trist, però no sabrem mai com hagués anat la cosa...
EliminaBeure per oblidar. Trens que han passat per davant nostre i no hi hem pujat! Feliç setmana!!!
ResponEliminaVull pensar que sempre hi ha trens que podem agafar!
EliminaCom hauria estat si...
ResponEliminaPunyent, punyent. I fa mal allà on ha de fer mal.
Sempre penso, Jordi, que m'agradaria que aquesta mena de coses no haguessin de fer mal enlloc... somia truites que sóc...
EliminaCom en Jordi, estella clavada molt endins.
ResponEliminaPetons.
Petons cantireta... haurem de tribar la manera detreure estelles del cor...
EliminaMonet devia ser un visionari. La incomunicacio ha arribat als nostres dies en forma de massa informacio sense que ensenyin com destriar.la
ResponEliminaA mes quan ens comuniquem ho fem rera la fredor d.un teclat,fins i tot amb pseudonim
Per aixo em va agrafar anar a la trobada i posar.nos cara.
Enric mobil
deus tenir raó, Enric, però jo darrere els teclats, poques vegades hi he trobat fredor... tot i així no hi ha res com la proximitat i el posar-nos cara! :)
ResponEliminaOoooooooooh!! És tot tan relatiu... La imatge que ella percep és negativa i, en realitat, ell no és així...
ResponEliminaM'ha agradat molt!!
CARME, ara podries fer que el marit es mor a conseqüència de la picada d'un insecte i ell, per fi, pensa que "ara o mai" i s'atreveix a declarar-li el seu amor... Ella, al principi el rebutja però després s'adona que ha estat veritablement el gran amor de la seva vida, l'accepta i són feliços per sempre :-))
he, he, he... ASSUMPTA, ja no cal que faci res... tu ho has fet tot! Estaria bé aquesta història!
EliminaMolt bo el plantejament des dels dos punts de vista. No els ha sortit bé, i prou que se'n penedeixen. No saps mai si el següent tren serà millor que el que has deixat passar.
ResponEliminaPotser realment hagi estat millor el segon tren... o no, com dius no se sap mai!
ResponEliminaTrist, sobretot pel què deixes entreveure! M'agrda molt que hi hagi les dues versions, ai... La comunicació....
ResponEliminaGràcies, Anna!
Elimina
ResponEliminaMostres amb molta precisió i brevetat la frustració que en diferents mesures afecten als protagonistes. I fa pensar el teu relat, en que cada decisió nostra ens fa deixar d'altres camins que mai més no tornaran, sense saber -sortosament- quines històries haguessin reeixit d'aquestes decisions rebutjades.
Molt intimista, ens fas posar en la pell dels dos. I podem entendre'ls i confirmar que la vida sempre segueix endavant, malgrat els errors o els encerts. Un text profund que fa reflexionar sobre les conseqüències que tenen les nostres petites decisions del dia dia en el nostre present i futur.
M'ha encantat i m'ha enriquit llegir-lo. Un petonàs!
;-)
Cada decisió, Helena, encara que sovint no ens ho sembli. A vegades allò que ens sembla més habitual i normal, acaba tenint una importància decisiva. I el temps mai no torna enrere... i és molt difícil reconduir algunes coses. I la vida segueix, com tu dius, amb més dificultats o menys, assumint errors i encerts. Gràcies pel teu comentari, molt enriquidor, també! Un petonàs.
Elimina