diumenge, 15 d’abril de 2012

Sopar veïnal

Vaig  a fer  cinc  cèntims  del sopar,  tot i que em sembla  una  missió  impossible.


Una Comissió  organitzadora,  divertida,  eficient  i  que  va  deixar-ho  tot  a punt  per  fer-nos  riure,  somriure  i  gaudir  d'una llarga  vetllada...


Lectures  col·lectives,  escrits  a  gairebé  40  mans,  jocs,  sopar, intercanvi de llibres,  pastís  d'aniversari...    vam estar  junts  unes quantes hores,  però  tot  va passar emocionadament  ràpid.


Costa  de  repartir-te  com voldries,  amb  tanta  gent  maca  per  xerrar  i per  conèixer.


Retrobaments  de  blocaires  que  ja coneixia,  de  companys,  d'amics,  amb  els somriures  corresponents...


La  descoberta  il·lusionada,  d'aquells  que  fa  temps i temps  que  conec virtualment  i  l'abraçada  real.


Les  descobertes  sorprenents  de gent  que  no havia  ni  vist  ni llegit  mai... i  que de sobte  semblen ja  amics  de tota  al vida.


Moltíssimes  gràcies  a tots ,  van ser  una  colla  d'hores fantàstiques,  que  em mantenen el somriure  ben dibuixat. Gràcies  a  la Comissió  i sobretot  al Veí  que  ho ha  muntat.


Fins  a la propera,  amics!




PD:  De moment  les  úniques  fotos  que  he vist  són  les  del Barbollaire  a les  Cambres Buides.

67 comentaris:

  1. La llàstima és q la nit no tingués 20 hores per poder parlar amb tothom llargament. Un plaer retrobar-te, ja ho saps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que amb 20 hores hagués estat suficient? :)
      Un plaer veí, gràcies per la festa!

      Elimina
    2. Gràcies per la festa, veïnet

      Elimina
  2. que maco, i quina enveja
    he d'aprendre a sortir de sota la pedra !!

    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí sargantaneta, per què no? T'agradaria segur! Petonassos!

      Elimina
  3. Celebro que anés bé, que no podia ser d'altra manera, és clar. Segur que els que no hi vam ser en sentirem a parlar molt aquests dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'explicaré una anècdota, XeXu, hi havia un noi jove, que jo no coneixia encara i les persones amb qui estava jo més a prop en aquell moment tampoc. Tot de cop una d'eles diu "No serà en XeXu" i jo com si et conegués de tota la vida (gairebé que sí, oi?) ;) vaig dir sense pensar-m'ho "No, en XeXu segur que no és!"

      Perquè vegis si et tenim present, et veiem fins i tot quan no hi ets...

      Elimina
    2. Hehehe, gràcies per recordar-me, he somrigut en llegir això que expliques. No em diràs els pecadors també? Almenys qui era el noi que algú va pensar que podia ser jo... Com em coneixes Carme, tota la vida, i tant!

      Elimina
  4. Que bonic va ser, Carme¡
    que fantàstic conéixer-vos i sentir les vostres veus. És encantador conèixer de primera mà les persones que hi ha darrere els blocs.
    Va ser una vetllada inoblidable, que repetiréssegur.
    Em va encantar conèixer-te i veure que ets exactament com pensava... un encant

    Petons, abraçades i amb moltes ganes de repetir.
    Ens anem llegint

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carina, va ser bonic i l'entusiasme d'algunes persones, com tu, que transmeties emocions a dojo, ho van fer encara més i més bonic. Em va agradar sopar ben a prop teu i poder-te conèixer millor. Petons, nina, abraçades i les mateixes ganes de repetir que tu.

      Ens anem llegint, preciosa, ja has arribat a casa? :) amb molta son?

      Elimina
  5. Jo no serveixo per aquests actes... però em semblen bones iniciatives, felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què no? va ser un acte ple de gent mac a i encantadora... tu hagueres estat una persona maca més... :) però cadascú ha de seguir el seu camí.

      Elimina
  6. veig que va anar prou bé....felicitats a tots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Prou bé es queda curt, Joan, molt i molt bé! :)

      Elimina
  7. Com sempre, un goig retrobar-vos a tots!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot a tu, Rita, que virtualment t'ha tornat tan cara de veure... Petonassos, guapa!

      Elimina
  8. Quina envejeta em fas venir amb aquest resum.... heheh! M'alegro que anés tan bé i és que a mi encara em costa de creure (pel poc temps que fa volto per aquí), però això de la catosfera és quelcom meravellós!! Algún dia també m'agradaria coneixer-vos... algun dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Algun dia, Alba... tot plegat és ben especial!

      Elimina
  9. Doncs, tal i com ho comptes, no sembla un sopar veïnal, no dels que jo conec.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veïnal de Blogville, és que Blogville no s'assembla a cap altre veïnat.

      Elimina
  10. Carme, va ser una nit realment inoblidable, gràcies a tots els qui ho vau fer possible, i tan de bo en poguem anar fent més.... A mi m'ha tornat a despertar el cuquet blocaire!! Un enorme petó, ets un cel :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cris, ara t'he vist actualitzada a la barra lareral1

      després dels comentaris me n'hi vaig corrents...

      Una emoció i un plaer haver-te conegut, preciosa, quant de bon rotllo portes posat per repartir... noieta, que bé que vinguessis!

      Un petó també per actu igual d'enorme!

      Elimina
  11. Què bé tenir aquestes oportunitats de passar de la virtualitat a la realitat, fent petits tastets reals. És difícil saber quina era la família del nuvi i quina de la núvia. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafel, difícil de veritat... o potser és que hi havia molts nuvis i moltes núvies, ves a saber!

      Elimina
  12. Una trobada de gent coneguda i desconeguda alhora, pel que descrius, segurament inolvidable!
    Hauré de fer una guardiola per al proper?
    Amb gent tan maca, m´entren ganes de participar-hi...algun dia.

    Enhorabona a tots i a tu, Carme, per fer possible que ens arribi!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pots començar a fer guardiola, sa lluna, faràs bé si et decideixes a venir.

      Les reunions de gent maca sempre deixen un somriure de reserva.

      Gràcies guapa!

      Elimina
  13. un plaer coneixer gent que havia llegit i d'altres que llegiré i seguiré de ben segur. Lo millor de la nit, els somriures de sèrie que duiem tots, que s'agraeixin doblement en aquests temps on tot pinta fosc i gris. No cal buscar la llum al final del túnel: la duem tots posada. Fins la propera!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un plaer realment, ja et tinc enllaçada, que no t'hi tenia encara!

      Espero que ens durin els somriures... fins a la propera!

      Elimina
  14. Carme, jo te'n vaig demanar cinc cèntims, però ens has regalat tot el duro...
    Sembla que va ser una trobada d'aquelles que fan història i me n'alegro molt, sempre és plaent retrobar amics i conèixer-ne de nous, sobretot si hi connectem pels sentiments...
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M Roser! Una abraçada.

      Elimina
  15. I les fotos on són? quina enveja sana...i si l'any que ve poso casa meva d'hotel vindreu a organitzar-ho a Mallorca?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos encara no les tinc, n'hi ha d'haver moltes, hi havia moltes càmeres.
      Francesca, quines idees! A veure si et trobaràs la casa envaïda, sense saber com...

      Elimina
  16. Ara ja estàs llençada a la pintura. El poema del dia 12 ja parles sobre els colors que s'escapen...
    A sobre sopa, no puc entendre de on pots treure tant de temps, i fer-ho tan bé a sobra. (Enveja positiva que tinc)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal que m'envegis, Noieta, que tu ho fas moooooooolt millor que jo! :) I del sopar, jo no he fet cap feina, només n'he gaudit!

      Elimina
  17. Quin goig tornar-te a veure.Van faltar hores però ho vam suplir amb emocions.
    Fins la propera Carme wapa!!!

    ResponElimina
  18. Igualment et dic, Joana, guapa.
    Visca les emocions!

    ResponElimina
  19. Ben escrit i ben dit...et dono la raó en tot....una trobada molt ben organitzada on tot va anar bé i va esser divertit, emotiu, amigable i festiu ...ja se sap entre veïns! una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! No et pensis no tots els veïns són tan ben avinguts com nosaltres! va ser molt divertit, Elfree, llàstima que vas quedar-me una mica lluny. :)

      Elimina
  20. Senzillament fantàstic! D'aquelles trobades que hores i hores després encara et van proporcionant somriures!
    Una abraçada, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que durin, fanalet... els somriures, vull dir. Les abraçades també!

      Elimina
  21. Difícil escriure tots els sentiments viscuts... A mi se'm va fer molt curt. Un petonet

    ResponElimina
    Respostes
    1. Difícil o impossible, Khalina, a mi també se'm va fer curt i van ser una bona pila d'hores eh?

      Elimina
  22. He anat a veure les fotos que dius... Quina gentada!! :-)) Segur que ho vareu passar genial!!!

    A veure si en poseu més!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu també tens anècdota, Assumpta. Una super blocaire, em va dir "escolta tu que la coneixes, que ho vaig verue al blog, em pots dir si ve l'Assumpta?" Jo vaig dir, no, no vindrà! :( I ella va contestar, oh! tant que m'hauria agradat conèixer-la. Em va semblar tant maca a la vostra trobada!

      O sigui que una mica també hi éreu... alguns que no hi éreu!

      Elimina
    2. Ooooh!!! Ai, ai, CARME!!... que em faràs emocionar... Aquesta si que no l'esperava!! Quina il·lusió :-))

      Qui eraaaaaaaaa? :-))))

      Elimina
    3. Era la Montse o Arare, Des del meu mar. Les coses maques es poden dir sempre i també qui les ha dit, oi?

      Elimina
    4. Uaaaaaaaaaau, quina gràcia! Si, jo sempre li dic ARARE :-)) Què maca!! Ostres, si algun dia la conec li faré una abraçada ben gran!! ;-)))

      Elimina
  23. Carme, carinyo!
    gràcies per l'enllaç...
    jo vaig fer poquetes fotos, que per això ja havia fotògrafa oficial...
    les que salvi de la selecció, no sé si les penjaré... sense permís de totes i tots... faré com l'altre cop les enviaré i que cadascú decideixi...

    Va ser fantàstic tornar-te a veure i compartir una estoneta amb tu...
    Ah! i que me seguissis la veta a l'arribada, amb les altres dues nenes, i ens entréssim com la bruixa avorrida i les tres bessones...

    toi fatal!

    moltes gràcies de nou
    petonets dolços, dolços, nina estimada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser graciós això de les tres bessones i la bruixa avorrida, i així mateix ens van fer una foto oficial!

      Va ser fantàstic, poeta! Moltes gràcies a tu per les fotos. Esperem la resta, eh?

      Un petó, maco!

      Elimina
  24. Que bé que m'ho vaig passar! I va ser molt enmocionant per mi, una aprenenta, coneixer aquests blogaires de "llegenda" en persona! I tots tan agradables i tan macos.
    Tu, Carme, ets tal hi com t'havia imaginat: encantadora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu també, Glòria, i treballadora, sempre al peu del canó!

      M'ha agradat molt poder-te abraçar i parlar una mica amb tu! Gràcies, guapa!

      Elimina
  25. Si que van faltar hores... Dies, potser!
    Haurem de repetir.
    Al proper sopar m'assec al teu costat i xerrem :o)
    petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Repetirem, Miquel! Segur que sí! Jo crec que un a l'any no ens l'hauríem de perdonar.

      La propera xerrem! :) petonassos, maco!

      Elimina
  26. Doncs encara que dius que és una missió impossible te n'has sortit molt bé. Uns cinc cènbtims molt ben aprofitats que reflecteixen tot el bé que va anar la nit. Me n'alegro molt que us ho passessiu tant bé. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mc, per passar-ho bé, no hi ha com voler-ho passar bé i t'asseguro que tots volíem!

      Elimina
  27. Un magnífic resum, Carme. He voltat per molts blogs dels assistens al sopar i la veritat és un plaer llegir tots els sentiments, totes les emocions que vau sentir i dipositar. Haurem d'estar més atents a la propera per a quadrar bé l'agenda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porquet, a la propera t'hi esperem! La veritat és que quan veus que les relacions virtuals generen afectes tan reals que es noten només a la primera mirada i a les abraçades... fa molta sensació de felicitat.

      Elimina
  28. Encara no t'he dit res? Pensava que ja t'havia comentat. Va ser un plaer parlar-te en viu i en directe i tenir-te al costat a la taula. Ets tal i com t'havia imaginat, tu sí. Ara suposo que s'obra una nova etapa i que el continuar-nos llegint serà encara més intens. Segur que això no quedarà així i ho repetirem algun dia. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que no repetirem!
      Em va agradar molt, també seure al teu costat!
      I poder-te "veure" mentre el llegeixo serà tot un plaer.

      Elimina
  29. Carme, va ser un plaer retrobar-nos i compartir la vetllada, els somriures, les abraçades, les complicitats, l'amistat i l'estimació que poc a poc anem conreant...

    Una celebració inoblidable i molt especial per tots els/les blocaires-veïns/es d'escala que hi vam fer cap.

    Segueixo somrient i il·lusionada de poder seguir inventant els somnis que ens donen vida!

    Petons bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. mar, preciosa, sort que ens vam trobar una mica abans allà a fora, que sinó gairebé no et veig, bessona! :) Espero les fotos amb candeletes.

      Una abraçada ben forta, estimada!

      Elimina
  30. oh!! la primera de les cróniques que llegeixo. Genial, devia ser una nit genial. Me n'alegro moltíssim!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. rits, et vam trobar a faltar... ho vam comentar amb la fanalet... va ser bonic! Gràcies, preciosa!

      Elimina
    2. aviam si puc no faltar la propera (bé, la propera si és la TBFC a Berlin, serà que no tp, xò espero que hi hagi alguna més propera)

      Elimina
  31. Saps, Carme? hi ha blogs que són una magnífica lectura matinal, de primera hora, com aquella petita píndola que fa efecte amb ben poques i ben escollides paraules.

    Se m'ha girat feina... ;-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari