dijous, 23 de gener de 2014

Reflexions d'aniversari, sobre el temps

D'una foto de Fanal Blau
No m'amoïna la pàtina del temps,
l'envelliment
a vegades ve poc a poc
i podem despistar-lo i
a vegades ve i ens cau a sobre,
ens agafa per sorpresa.
Tant se val.
De tot el temps passat
recordo les hores  viscudes
intensament. 
                    Tantes en trobo,
de tota mena,
que hauria de ser,  potser,
la persona més vella, de tot el món.

Encara no ho sóc  i em miro
els anys que vénen
com un regal inesperat,  potser innecessari.
Però no llenço mai res d'important.
Ben innecessari,  però feliç,
serà el temps que queda.







47 comentaris:

  1. Com tantes coses innecessàries, perquè ja tenim tot el que ens cal, però tot i així les fem, les adquirim o les vivim. Així que aprofita'l, i que nosaltres el puguem veure!

    Mmm, reflexions d'aniversari... avui també parlaré d'un tema tangencialment relacionat, hehehe.

    ResponElimina

  2. M'encisa la teva reflexió tranquil·la sobre el temps, de mirada serena, com qui mira enrere sense deixar de contemplar l'espai en blanc que és l'avenir.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No miro gaire enrere, a vegades penso que massa poc. però si ho faig acostuma a ser en funció del futur... i el futur, el meu futur cada dia me'l trobo més innecessari... malgrat tot si he viscut intensament, puc continuar fent-ho fins al final.

      Elimina
  3. Carme, bonica, ja t'entenc,eh!: viure una vida amb tanta intensitat i sentint tant és com haver viscut mil anys. I que la quantitat del temps es fa poc important quan cada instant l'has sabut viure intensament.
    Però egoistament et dic que vull que siguin molts els anys regalats que et vinguin, perquè segur que si tú hi ets el meu temps serà feliç i intens i un dia podré escriure que sé què és viure intensament, perquè he viscut sentint. I tú me n'has ensenyat.

    Queda't molt de temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre m'ha passat una cosa que sembla contradictòria, quan millor estic és quan crec que ja ho tinc tot i que ja no m'importaria que la vida s'acabés... ho deia una mica en aquest sentit.

      Espero, malgrat tot que em quedaré molt de temps... res no fa preveure el contrari, clar que la vida i tu ho saps prou bé, no entén res de previsions i va a la seva.

      Una abraçada...

      Elimina
  4. Mai diria que un temps de vida és innecessari, sembla fins i tot un contrasentit. Està bé mirar enrera per anar endavant com si comencessis de nou. A vegades no ens adonem que els adults passem per diferents etapes evolutives tan diferenciades com ho fan els infants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que passem etapes evolutives i ben importants!!!

      Dic innecessari com una simple sensació, de feina feta, no pas en el sentit més literal de feina sinó més aviat metafòric. D'una certa satisfacció de vida. És una sensació... que tampoc la tinc sempre, hi ha moments que la tinc... és com, "vinga, va, anem per una altra cosa, que això ja m'ho conec molt..."

      Elimina
  5. M' agrada la reflexió però també penso que viure el que ens queda no és innecessari si ho podem fer dignament, estimant i sentint-nos estimats. Em quedo amb l' intensament Carme, i si no és així, que al menys si ho fem serenament ens faci sentir bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també sempre em quedo amb la intensitat... i si de moment ens quedem aquí per me´ñs temps seguirem estimant, per descomptat... tan intensament com pugui...

      Elimina
  6. Vaig una mica en la mateixa línia del que ja t'han dit. Per què innecessari?. No n'estic gens d'acord. Està clar que a mesura que ens fem grans deixem de poder fer coses que fèiem de més joves, però això no vol dir que no en puguem fer d'altres. I si aquestes altres coses també les gaudim no podem dir que aquest temps no serveixi per a res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vull pas dir que no serveixi per a res, el temps, segur que sempre serveix, i molt, tan a qui el viu, com als que l'envolten... innecessari en el sentit que ho capta en XeXu, com si fos jo que no el necessités, aquest temps. No que no em serveixi, com quan no necessitem per a res un objecte qualsevol i si el tenim ens fa molt de servei i en fem un bon us. Però malgrat tot no el necessitàvem... saber-ho, fa que si perds l'objecte, no et confonguis i no et pensis que ha passat a ser una necessitat. Ei! no estic depre, eh? No és que em vulgui morir, potser només que no m'importaria tant i tant com sembla que diu tothom per unanimitat, si passés. Estic bé. Són només reflexions

      Elimina
    2. Pensar en que algun dia ens morirem no vol dir que tinguem ganes de morir-nos, en això estic completament d'acord i m'alegro que tu també ho comparteixis. Així que està molt bé la teva reflexió i, amb aquesta explicació que m'has donat, entenc una mica millor a què et referies. De totes maneres, segueixo sense compartir-la del tot. La teva comparació del temps que ens queda per viure amb un objecte que fem servir però que hem d'entendre que no és imprescindible no m'acaba de quadrar, en el sentit que això és com suposar que ja ho hem fet tot a la vida o sinó tot si almenys el més important i això és una cosa que no podem saber mai. Per tant, el temps que hem de viure serveix i és necessari però, en el que si et dono la raó, és que segur que no cal viure'l com si encara tinguéssim 20 anys i tota la feina per fer perquè de feina ja n'hem feta molta.

      Elimina
    3. Doncs, no sé ben bé si serà cert o potser estic molt equivocada, però sí que penso que he fet el més important de la vida... és una sensació, només una sensació que fa dies que tinc i que m'ha fet utilitzar aquesta famosa paraula "innecessari". Gràcies per tornar i per seguir dialogant... m'agrada fer-ho i tenir-vos per aquí rumiant junts... tens raó, em puc equivocar i que em quedi per fer allò que serà genial i importantíssim a la meva vida, pot ser, cert. Ho accepto, encara que ara no m'ho sembli.

      Elimina
  7. El temps sempre es necessari i més el de la vida. El temps passa i amb ell les alegries i les tristors, els moments màgics i els no tan màgics, però tots ells formen part del nostre temps i ens han fet com ara som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no penso que sempre sigui necessari... a vegades no ho és. per una sensació personal i intransferible o per raons prou objectives. A vegades viure més no és gens necessari i no ho dic ara mateix per mi... però jo veig i sé de moltes maneres que no m'agradaria gens, gens de viure, no és necessari patir segons què. Però evidentment que entenc molt bé que pugui ser-ho per moltes persones, ho entenc i diria que ho he compartit durant molt de temps.

      Elimina
  8. Innecessari? No, no. No creus que hi ha gent que et necessita?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Noves flors... Estic segura que hi ha gent que em necessita o com a mínim que es pensa que em necessita, però no parlo de l'altra gent, parlo de la meva pròpia sensació... sento que no necessito molt més de la vida. Com si ja ho tingués tot.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan, el teu comentari també respira pau...

      Elimina
  10. Creus que ja no et pot passar res que superi en intensitat totes les coses especials que has viscut fins ara, i et fa un cert temor trobar-te amb hores buides, Carme? Doncs no t'ho pensis, que aquesta deliciosament cabrona vida de vegada ens sorprèn amb fets inesperats, en els moments també més inesperats, quan ja havíem apagat la llàntia de guaita... No menystinguis mai el temps que et queda, estimada, que pot ser molt, molt sorprenent...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser em repeteixo molt, però no em fa pas por trobar-me amb les hores buides, jo mai no tinc hores buides, em falten hores per fer tot el que voldria fer. Però potser si que menystinc el temps que queda... i ja veurem com serà, però és com si sentís que no em fa falta i en canvi tinc mil idees i projectes... una cosa es contradeix amb l'altra

      Elimina
  11. Caram, innecessari o no, quan he llegit el poema hi he vist tranquil·litat i optimisme. Realment bonic, Carme

    ResponElimina
  12. El temps també és necessari per adonar-nos cap on anem i el que hem fet fins ara......Per el que fem en aquest món ni mai que ens en treguin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus jo no comparteixo gens aquesta dita de pel que fem en aquest món ni mai que ens en treguin... jo sovint ho he pensat al revés. En veure situacions de persones, jo he pensat així no voldria viure i potser la persona sí que ho vol i em sembla fantàstic per ella, però jo en qualsevol condició no voldria viure.I segons què hi fes en aquest món, preferiria que me'n treguessin.

      Elimina
  13. Innecessaris? Hi ara!
    Son per a tot allò que encara et queda per veure, sentir... segur que hi ha vida per descobrir. AIxò si, és ben serè i relaxat poder tenir la sensació que has viscut plenament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sorprendrà molt la vida, si em demostra que encara em queda vida per descobrir... he, he, he...

      Elimina
  14. Jo encara necessito temps ... em falten hores.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em falten hores, Pere... en això coincidim, veus? Però totes les hores que em falten són totalment prescindibles... ;)

      Bona nit, Pere...

      Elimina
  15. Penso que tots els moments que hem viscut, siguin del color que siguin han estat necessaris per arribar a ser les personetes que ara som, tos hi han ajudat...
    Ara que no ens sent( llegeix) ningú, abans, per l'aniversari deia mira un any més, però ara ja començo a pensar i un any menys...I això que jo sóc optimista!
    Petonets de tot temps, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé, M Roser, jo també sóc optimista, encara que potser avui no ho sembli...

      Petonets...

      Elimina
  16. Roser no penses això!! Prohibit restar sempre es suma amb els anys i es guanya ;-)
    Un dibuix preciós, Carme!

    ResponElimina
  17. Normalment no ho penso Ada, però de vegades el subconscient ens juga males passades...No em facis cas que jo sóc com "la alegría de la huerta"...
    Volia posar un comentari al teu blog i no he pogut, ho tornaré a probar, Santa paciència...
    Petonets.

    ResponElimina
  18. potser el que dius just abans de pronunciar "innecessari", pot ajudar a comprendre millor el que intentes dir: "com un regal inesperat". en això sí que coincidim, carme. ni la vida que pot haver per endavant, ni tu, ni jo, ni ningú som "necessaris". per a mi, és un consol pensar així. te permet no sentir-te imprescindible, confiar que tot i tothom podrà continuar quan tu no hi sigues, i guardar forces per si un dia et falta algú (perquè es mor o per altres motius) i et costa viure pensant que "el necessites tant!"... però que la vida continua, i sempre hi ha l'opció última de marxar, si no podem sobreviure-ho.

    "innecessari" el temps que queda per davant... "com un regal inesperat", de manera que tot el que vivim a partir d'ara és "un extra". ho expliques molt bé, trobo, carme. interpreto que ja et sents prou satisfeta amb tot el que has pogut viure fins ara, que et sents d'alguna manera agraïda, i si n'hi ha més, de conya, però és com quan en algun moment mos sentim tan feliços que pensem "me podria morir ara mateix!".

    però sembla que la vida te'n vol donar una mica més, encara :)

    una abraçada, carinyeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dius "en algun moment mos sentim tan feliços que pensem "me podria morir ara mateix!". I crec que és un molt bona interpretació del que volia dir jo. Potser no és aquest precís el moment de felicitat, sinó tot a una Col·lecció de moments de felicitat i em dic, ja està bé, per mi seria suficient... però si no està acabat... doncs seguirem...

      Gràcies, iruna, em fa sentir bé que m'interpretis bé... somrient i feliç abans d'anar a dormir...

      Elimina
  19. M'agrada molt el teu optimisme pel que ha passat i pel que passarà. Enveja sana és el que em fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són moments, Helena, ara ho sento així... Qui sap què pensaré quan sigui una velleta, velleta, si hi arribo.

      Elimina
  20. Hem d'aprendre dels anys que han passat i esperar el millor dels que han de venir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no sóc gaire d'esperar res, ni de mantenir-me en l'esperança... Sóc més aviat de fer i de construir. Esperar el millor, potser no en sé... Ja sé que l'esperança que diu que és l'últim que es perd té molt bona fama i sembla ser que ajuda a la gent, però ella i jo no som gaire amigues... :D

      Elimina
  21. Aquesta sensació que ja està tot fet, també em ronda últimament. És com si tot el que queda per davant quedés comprimit en un mateix instant, aquest que passa, que ja ha passat.
    Amb això no vull dir que no quedin coses per fer, només que no sé si necessito fer-les.
    Espero, com tu, que el temps que queda sigui feliç i digne.

    Salut, Carme!
    Aferradetes ben fortes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius molt bé, lluneta, ben bé així... Clar que ens queden coses per fer i clar que les farem, peró jo tinc ben bé aquesta sensció ben certa, no necessito fer-les... Però em proposo no només fer-les, sinó fer-les millor que mai, i fer d'aquest temps, un temps feliç i si pot ser intens també. Però és un propòsit ferm, no pas una actitud espontània i que em surti facilment.


      Salut és una mot bona salutació per aquest post, perquè sense ells la innecessarietat del temps es multiplicaria per mil.. Aferradetes, de compartir sensacions.

      Elimina
  22. Potser el temps viscut no importa tant com la forma en què el recordem. El filtre sobre els records passats és el que ens permet encarar el futur. Crec que el teu és un bon filtre, Carme. Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que és molt important això que dius del filtre sobre els records, tots hauríem d'ocupar tenir un bon filtre, jo sempre ho he intentat, encara que confesso que hi ha hagut èpoques que no ho he aconseguit... però anem millorant...

      Elimina
  23. Per molts anys!!! Com diu José Sarramago " tens els anys necessaris per a perdre la por i fer el que vols i sents".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Montse, moltes gràcies, és una cita molt encertada i procuraré tenir-la present, de feet té tota la raó. Una abraçada, guapa!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari