dilluns, 23 de novembre del 2015

Rellotge de so

Sempre, més enllà, desert a ran d’abisme: 
l’oïda és bressol del meu no-res.




La teva veu,
com l'aigua, 
xiuxiueig i murmuri, 
que compta el temps.
Aturat el doll,
ja no hi haurà temps, 
on poder enquibir-nos.
Reomplim-nos.

25 comentaris:

  1. Comptador a zero.
    Per a les veus de més amunt.
    Camprodon o Setcases?

    ResponElimina
  2. Reomplim-nos, ara que encara som a temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fàcil de dir, no tant fàcil de fer, però com a mínim és una bona idea. Encara hi som a temps, però cal fer-ho.

      Elimina
  3. Jo em pensava que t'havies deixat la "l" però ja veig que no. Que el títol és d'allò més exacte i a més molt adient. No deixem que s'aturi el doll... :-)

    ResponElimina
  4. si és de felicitat mai estarem prou plens....omplim-nos cada dia

    ResponElimina
  5. Re-omplim-nos, sadollem-nos.
    (Quin paisatge! Encisador)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així, re-omplim-nos...

      És el Riberal de Molló, just a sota el poble, al fons de la vall.

      Elimina
  6. Una vegada més, m'has recordat el meu fill quan era petitó, que s'asseia vora el riu i no volia marxar fins que hagués acabat de passar tota l'aigua...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Meravellat,
      li agradava mirar- la,
      veure-la tota.

      Un haiku, dedicat a aquest petitó, que va ser el teu fill, "veure-la tota" he escrit, amb la temptació d'escriure "beure-la tota" ni que fos amb els ulls, goludament. M'hi trobo, jo també, en l'actitud del teu fill.

      Gràcies per la tendresa...

      Elimina
    2. Gràcies, Carme, pel haiku! Certament, amb 3 o 4 anys, des de la Vall de Boí, ja li agradava veure-la i beure-la, l'aigua de la Noguera Ribagorçana...
      Una abraçada!

      Elimina
    3. Ara m'adono de la coma mal posada... O potser la frase mal construïda...

      A aquest petitó que va ser, el teu fill... Perquè ja no es petit, però segueix sent el teu fill, que això no s'esborra mai.

      Elimina
  7. El so de l'aigua, un xiuxiueig a cau d'orella...
    El doll no s'atura, sempre continua el seu camí, però a cada instant es renova!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El doll no s'atura, som nosaltres que ens aturem, de vegades...

      Bon dia M Roser!

      Elimina
  8. Com la pedra s’endinsa
    a l’aigua,
    jo em lliuro a tu
    amb l’esperança
    de l’esclat dels cossos
    de so cristal·lí.

    Al capvespre
    regalimarem besades.
    I, en atansar-nos a la riba,
    ens perfilarem amb la remor
    dels dits a les pells.


    Ludovico Einaudi - Oltremare

    les teves paraules són molt "provocadores" i amb la fotografia,.... ;-)
    Gràcies per tanta dolcesa.
    Un petonet dolç :-)******

    ResponElimina
  9. Ah! la música... M'ha vingut de seguida la cap en veure la foto. Pots sentir els secrets que l'aigua explica al còdols. Per això m'he atrevit a posar-la.

    Espero que t'agradi.
    Un altre petonet, nineta, :-)***

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escolto la música, aquestes notes líquides que expliquen els secrets de l'aigua i els còdols. Ben bé així com dius, barbo. Murmuri suggeridor d'instants bonics.

      Moltes gràcies pel teu poema, tan intens d'esclats, remors i regalims. És preciós, poeta.

      M'ha agradat molt, tot... Una abraçada agraïda.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari