dimecres, 25 d’abril de 2012

Relats conjunts - Antic balanci de jardí

       Una proposta de  Relats  Conjunts.  Gronxador

Ens  gronxàvem  amb les  paraules,  i  amb  la cadència i el batec de respirar-nos. Els  lligams, tant  forts,  s'esfilagarsen  amb  el temps.  I  la pell  se'ns  escrostona.  I queda el buit.   El temps mai no pot  tornar  enrere i  ara  es  gronxen núvols  que  van i vénen,  i  un lleu  moviment d'altres mots que ens esgarrapen la pell.


40 comentaris:

  1. No voldria pensar que qualsevol temps passat fou millor, però sembla que el balancí em confirma els pitjors auguris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no, porquet. Hi ha coses que empitjoren, i d'altres que no. La vida sempre ens sorprèn. No sabem mai què passarà després del buit. El buit no és el final... es tornarà a omplir un dia o altre.

      Elimina
  2. El pas inevitable del temps... sort que romanen els records i els mots, encara que de vegades ens esgarrapin la pell.

    ResponElimina
  3. El temps corre i hi ha coses que inevitablement deixem enrere, fins i tot les que crèiem més segures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, XeXu, i aprenem que mai no hi ha res segur del tot...

      Elimina
  4. I que la memòria no s'ofegui al bassal de sota el balancí. Un petó, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La memòria és important. Millor que no s'ofegui! Un petó!

      Elimina
  5. Ui, doncs jo no el veig pas trist, PORQUET... Aquest banc és guardià de records bonics... el pas del temps és inexorable, això sí... però ara si gronxen els núvols al balancí... Potser els protagonistes de la història es gronxen, feliços, damunt dels núvols! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? Tot són lectures... :) Gràcies per veure la part positiva!

      Elimina
  6. Aquest balanci ens mostra el pas del temps, i ens crida a balancejar-nos per sentir-nos bé.

    ResponElimina
  7. Les històries d'amor també contenen paràgrafs de desamor i distanciament. El que m'agrada és que fins i tot en el buit trobes el poema. Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que podríem fer-ne, Pilar d'un buit, sinó abocar-lo en paraules més o menys ben trobades. :) Gràcies

      Elimina
  8. Un relat intimista que diu molt concentrat en poques línies. M'agrada.

    ResponElimina
  9. Carme, m'agradaria seure en aquest banc, acompanyada dels núvols que es gronxen i d'aquests mots que ens esgarrapen la pell i ens fan sentir emocions.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que la teva lectura tampoc és tan trista si t'agradaria seure-hi... Gràcies, M Roser, Petons.

      Elimina
  10. És difícil gronxarnos com abans, vas i véns com les onades però de vegades t'empenyen a l'inrevés vents de tempesta ... aquest banc està molt vell i necessita renovar-se perquè sinó se n'anirà en orris.

    Bona nit Carme:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona restauració, sí que necessita... si fa no fa com jo... :)

      Elimina
  11. Ei!

    AQUEST ÉS EL COMENTARI Nº 23977... A veure qui farà el 24.000!!!

    I el 25.000...

    Una festa o un regal... com a mínim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi haurà premi?

      M'ha fet gràcia allò de la pell encrostonada.

      Elimina
    2. Segons com t'ho miris pot ser premi o càstig, imagina't que regalo un dibuix o una aquarel·la i que no t'agrada gens. Quin pal! :)

      Elimina
  12. És vell i encrostonat, però no és mort, el banc, Carme, i el fullam de l'arbre que el sosté deu ser habitat per ocells que li canten. No és mort, i en qualsevol moment, una altra parella jove s'hi asseurà, i es tornaran a gronxar amb paraules. Perquè la vida no és més que una eterna repetició de tot allò que val la pena, en altres seqüències de temps.
    M'agraden molt aquests contes; m'agradaria ser capaç de dir tant en tan poques paraules, però per a la brevetat sóc una negada.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi en canvi se m'acaben de seguida les paraules... :) cadascú és com és i s'explica com s'explica. Les teves històries a mi m'agraden molt i molt... no necessiten ser breus.

      Elimina
  13. Hi ha coses que perden el seu encant si es renoven...
    tot sería donar-li els colors dels records que guarda.

    Preciòs Carme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna! Jo crec que al final tot s'ha de renovar inevitablement...

      Elimina
  14. aquest conte m'ha agradat especialment Carme, cadascú en fa la seva lectura, la meva intenta ser optimista, però el sentiment és trist.. potser perquè quan el temps se'n va també ens n'anem una mica nosaltres..

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sentiment és trist, tens raó, el que m'ha dut a escriure't ho era... el temps ens desgasta sempre. Gràcies, lolita!

      Elimina
  15. M'agrada m'agrada m'agrada....preciós ....el temps no pot tronar enrere però nosaltres si amb la memòria i el record....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, gràcies, gràcies, gràcies... :) el record que a vegades ens acarona i a vegades ens esgarrapa la pell.

      Elimina
  16. hem de gaudir-ho tot al seu moment que els temps no passa envà

    ResponElimina
  17. Suposo que la gràcia del temps és que no torni enrera, però a l'hora de graciós pot ser esgarrifós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Khalina, jo crec que sí que és la gràcia que té i qui sap si seria encara més esgarrifós que tornés enrere... potser seria fatal!

      Comentari: 23.992!

      Elimina
  18. Per això cada dia hem de respirar conscients de que ho fem...cada dia carme i gronxar-nos amb les paraules.
    Una abraçada wapa!

    ResponElimina
  19. Sí Joana, ben bé així... cada dia! Bon dia maca, i una abraçada també per a tu.

    ResponElimina
  20. Que tendre i nostàlgic, tot alhora...

    ResponElimina
  21. Quantes veritats que diu aquest relat! el temps, ais, el temps!

    ResponElimina
  22. Els temps canvien i no es por aturar. Només els núvols dibuixen sorprenents un dia nou per fer sobre un coixí de records.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari