dimecres, 22 de febrer del 2017

Relats Conjunts / La vella dels ous ferrats / La gota que fa vessar el got


- Estimat, vull el divorci.
- És broma, oi? Quina mena de frase és aquesta? O estimat o el divorci, però les dues coses?
- Per què no, les dues coses?
- No és normal que et vulguis divorciar si m'estimes.
- Sí que t'estimo, però és per pura supervivència. No puc més.
- Però què t'he fet, jo, perquè no puguis més?
- Res, a mi res, però aquesta passió per Velázquez que tens, em mata les ganes de riure i de viure.
- Com és que no m'ho has dit abans?
- I tant que t'ho he dit abans!!! ¿No podríem canviar, "carinyu" aquestes reproduccions tan fosques tan tristes que es mengen la claror i l'alegria de la sala, del menjador, del rebedor i fins i tot  de la nostra habitació?  Però cada cop que t'ho deia t'embrancaves en un discurs sobre els quadres o sobre Velazquez o sobre qualsevol ínfim  detall com el color del rovell dels ous i aleshores,  a més a més d'aguantar els quadres, havia de fer veure que m'agradaven.  I ho he volgut superar, passar de llarg, no fer-ne cas per l'amor que et tinc, però tot té un límit. Des que vas dur la vella dels ous ferrats, que  estic destrossada. 
- Però per què t'ho prens així, amor meu? Quin mal hi veus en aquest quadre?
- Mal cap ni un, però tu saps  com m'agradaven els ous ferrats, saps que eren un dels meus plaers preferits... doncs ara em fan fàstic i em fa tanta ràbia que vull marxar d'aquí. No el vull veure més, aquest quadre. Ni a tu tampoc.
- Però tu saps la importància d'aquest quadre, és dels primers que es coneixen de Velázquez, era tan jove quan el va pintar, i ... a més a més se sap la data exacta en la que va ser pintart, era l'any 1618 i ....
- Sí, sí, ja m'ho sé de memòria i mentrestant jo no puc menjar ous ferrats de gust, em fan fàstic només de veure'ls aquí, en aquest ambient fosc i antic i poc higiènic i me'n vaig. I la cara d'aquest pobre nen, que sembla que li facin tan fàstic com a mi?  A ell tampoc el vull veure més
- Ovofòbia, se'n diu d'això i diu que en Hitchcokc en patia i no tenia pas aquesta reproducció de la vella dels ous ferrats.
- T'equivoques, deu ser velazquezfòbia, en tot cas la que tinc jo.
- Quina llàstima! Precisament avui he trobat una reproducció dels Borratxos o El triomf de Bacus, ara te l'ensenyo...
- Saps que tenies raó?
- En què? En Velazquez?
- No, en la contradicció entre el divorci i estimar-te.  Tens raó no lligava de cap manera. Gràcies per fer-me'n adonar.
- Ho veus, dona? Ja no vols divorciar-te?
- Clar que vull divorciar-me, però m'he adonat que en realitat ja no t'estimo. Aquesta conversa ha estat la gota que ha fer vessar el got. Moltes gràcies, Jacint.  Ja quedarem per pactar les coses, ara me'n vaig.  Ara mateix, et deixo amb els teus borratxos i crec que no et trobaràs gens sol.
- Però... si ni els has volgut mirar, on vas tan ràpid?  Mira són una meravella, mira quines expressions..

20 comentaris:

  1. S'ha de dir que els quadres de Velázquez són una passada, però aquest paio s'ho té ben merescut. Ni que fossin els originals, quina obsessió amb tenir-los! Més val que ella fugi i que trobi algú altre que la prefereixi a ella que als quadres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant,XeXu, no volia pas ficar-me amb Velázquez, per descomptat... però totes les masses piquen.

      Elimina
  2. Ben mirat, ha pres una bona decisió. Diguem-ne que tenen sensibilitats artístiques incompatibles. És una raó de pes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sensibilitats artístiques incompatibles, una molt bona raó!!!

      Elimina
  3. I si a sobre hi ha la col·lecció de quadres de Felip IV, l'estrany és que la protagonista no hagués arrencat a córrer molt abans.

    ResponElimina
  4. Ves per on en Jacint li feia el salt amb en Velázquez...Suposo que lluitar amb un rival com aquest se li feia difícil, si encara els quadres haguessin estat impressionistes o del modernisme català!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, quadres menys foscos i menys tristos... estic segura que amb qualsevol dels dos exemples que poses, ella hagués estat encantada.

      Bona nit, maca!

      Elimina
  5. Jajajaaaaa, m'agrada molt el conte! És que de vegades, homes i dones parlem diferents idiomes, i per bona voluntat que hi posin és difícil que s'entenguin...!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament, Montse, va ben bé d'això, el conte. Encara que li hagi tocat el rebre a Velázquez. ;D

      Elimina
  6. en el fons el que tenia era maritfobia.....i no sabia com dir-ho

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he... ja és això ja, però has d'entendre que costa una mica de plantar-li així de clar, pobre home!

      Elimina
  7. Entenc perfectament que la protagonista triï separar-se, no es pot fer res més quan queda demostrat que en Jacint també ha escollit i, en el seu cas, ha guanyat Velazquez. Bon relat!

    ResponElimina
  8. ves per on, una darrera conversa ben esclaridora ....ara ella podrà potser tornar a menjar ous ferrats?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una conversa que ho deixa tot al seu lloc. Jo crec que si ella té interès en tornar-ne a menjar, hi tornarà, per descomptat!

      Elimina
  9. Hi ha incompatibilitats insuperables i aquesta n'és una. Quan això succeeix el millor és acaba amb una relació que fa infeliços a tots dos.
    Molt original, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor cadascú per la seva banda... molt millor! Gràcies, Glòria!!!

      Elimina
  10. Aquest home està sonat!! Això és una obsessió malaltissa... :-P
    M'encanta Velázquez... moltíssim. Però no sé si m'agradaria viure en un lloc on tot és monotema :-DD

    Per cert, que bons els ous ferrats! No voldria avorrir-los de cap manera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc voldria avorrir-los... m'encanten els ous ferrats!!!

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari