 |
| D'una foto de la Galionar - Versió paper |
Dues barquetes de costat,
no estan mai soles.
S'acompanyen dia i nit.
I es gronxen al mateix compàs.
Beuen la llum,
dibuixen l'ombra,
guarden els rems
I s'emmirallen a la mar.
També nosaltres,
som companys de solituds:
emmirallant-nos sempre,
cadascú des del seu lloc..
no estan mai soles.
S'acompanyen dia i nit.
I es gronxen al mateix compàs.
Beuen la llum,
dibuixen l'ombra,
guarden els rems
I s'emmirallen a la mar.
També nosaltres,
som companys de solituds:
emmirallant-nos sempre,
cadascú des del seu lloc..
L'imatge infon calma. El poema és el mirall.
ResponEliminaGràcies, Xavier, m'agrada que el poema sigui el mirall.
EliminaSempre aquella distància impossible de guanyar. Camins en paral·lel en un medi on cal mirall i perspectiva.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Sempre, Jordi! Quan aprenem que és impossible de guanyar, ja tenim molt feina feta!
EliminaAbraçades de tornada!
Qui diu dues barquetes...en diu quatre ;)
ResponEliminaDoncs, sí, quatre... i tant! ;)
EliminaUna imatge bonica, i molt evocadora. Fàcilment exportable al terreny personal.
ResponEliminaM'agrada que ho vegis així, XeXu... una sort que sigui exportable!
EliminaEstic amb Novesflors: qui en diu dues..., en diu quatre! :-)) I com diu Carme:
ResponEliminaTambé nosaltres,
som companys de solituds:
emmirallant-nos sempre,
cadascú des del seu lloc..
L'aquarel·la ha quedat perfecta, Carme!
Moltes gràcies, Montse!!! M'alegro que t'agradi.
EliminaQuatre barquetes, quatre nosaltres...companyes...
No sabria si triar el poema o l'aquarel·la. Sempre és bonic emmirallar-se en els amics poetes.
ResponEliminaGràcies, Mari. Emmirallar-nos els uns als altres ho fem constantment. Amb els amics poetes, a més a més és un luxe.
EliminaEs gronxen les barques i la seva ombra, amb els peus dins de l'aigua que els fa de mirall! Les persones, de vegades, ens emmirallem en alguns ulls, blaus, verds, grisos...
ResponEliminaBona nit, Carme.
Les barques es deixen anar damunt de l'aigua i belluguen al compàs dels seus moviments.
EliminaBona nit, M Roser
Això de no estar sol és molt important... Tenir algú al costat, que t'acompanya...
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=JrPPGQtjPlk
Molt important, Assumpta, I tant!!!!
EliminaJa he mirat el video... molt maco!!! Mai no hauríem de caminar sols...
les coses si són de dos en dos molt millor. Imatge de pau per compartir en parella.
ResponEliminaCert, molt millor de dos en dos o com deien més amunt de quatre en quatre... ;D
EliminaAquesta aquarel·la és plena de suaus tons que et fan somiar. La imatge m'acosta més a un riu o llac que al mar i aquests, que semblen joncs, de davant, aquestes línies fines però ferms il·luminen tota la pintura.
ResponEliminaMassa vegades no valorem la companyia tot el necessari, quan ho sabem és quan la perdem.
Bona nit Carme
La vaig copiar d'una foto, com sempre, i a mi també em va semblar com tu, més aviat un riu o un llac, però el poema, finalment va sortir com va sortir anomenant el mar.
EliminaCal valorar la companyia, quan la tenim, Alfonso, i tens raó, massa vegades no ho fem.
Bona nit, Alfonso.
S'hi respira pau i silencis compartits.
ResponEliminaGràcies, Consol!
EliminaLa calma ha permès que romanguin juntes; que aprofitin el moment, mai se sap quan arriba la tempesta, i esguerra els camins.
ResponEliminaI seguiu aquí, jo que he estat tan lluny. Em meravella, trobar-vos!
Seguim aquí, Dafne, com si no hagués passat el temps... he, he, he...
EliminaA mi no m'ha passat mai això. Sóc un "bitxo raru".
ResponEliminaEn un sentit ampli segur que sí. Els companys blocaires dom una mica això també, cadascú des del seu lloc, ens emmirallem i compartim solituds.
Elimina