Les mateixes onades que un dia em van gronxar i em van fer una part d'elles mateixes amb alegria, un altre em van llençar descuidadament sobre la sorra. Sense ni tan sols adonar-se'n. I vaig jeure amb la tristor de l'abandonament. Dolorosa solitud.
Amb els dies, la sorra em va començar a semblar acollidora i segura. I el sol escalfava la meva pell amarada d'una sal i d'una aigua que es resistia a marxar. De tant en tant tornava l'onada, sense quedar-se. M'alegrava sentir-la damunt meu, però finalment, vaig aprendre a viure sense elles.
Jo, tot just jo, damunt la sorra quieta i ferma. De tant en tant, ara, una onada em pessigolleja els peus i somric dels records passats. Potser no tornaré mai a ser moviment, ni dansa, ni retorn, ni balanceig. Sóc tronc, tot just un tronc, damunt la sorra.
El tronc solitari ja és paisatge. Si no el retiren, alguna llevantada el tornarà a fer viatjar.
ResponEliminaOn anirà a fer un nou paisatge?
El tronc es deixa dur... no té cap més alternativa...
EliminaTots som el que som, damunt la sorra, dins l'aigua, sota el sol...un tronc.
ResponEliminaMarxem ben lluny o ens quedem quiets... som els mateixos, ben cert i això serveix també per a nosaltres.
EliminaUn tronc molt poètic que recorda que durant un temps el mar el va bressolar...Ara resta sol a la sorra, esperant la besada de les ones i és que el tronc també té sentiments!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Es veu que si, quevel tronc també té sentiments... a vegades tots fem una mica de tronc i ens deixem portar per les circumstàncies...
EliminaAixí transcorre molt la nostra vida. En l'inici tot és moviment cap a algun lloc, cap a algun objectiu, cap al nostre propi destí, quan arribes vas adoptant la quietud, vas gaudint del que has viscut i de tant en tant els records d'altres temps més atrevits et pessigollegen i et fan recordar la il·lusió
ResponEliminaSí, sembla que amb els anys les coses es van apagant... convé que no s'apaguin mai del tot i que els records bonics ens acompanyin sempre.
EliminaPotser no es mourà més, però serà testimoni de moltes coses que passaran al seu voltant, o qui sap si a sobre seu. Podrà escriure unes memòries molt interessants, segur.
ResponElimina"Les memòries d'un tronc sobre la sorra" quin títol més xulo, no? ;) segur que tindrà moltes coses per explicar.
EliminaMira tronc, la vida és així; toca el que toca. Capbussar-se, surar, sobreviure en una mar abrivada quan et vindria de gust la calma, o romandre estàtic sobre la sorra quan en realitat desitjaries que t'empenyessin les onades i anar una mica més de marxeta... Però qui no es consola és per què no vol, tronc; mira quin dibuix tan xulo t'ha fet la Carme! Això és perquè no ets indiferent a tothom... :-))
ResponEliminaEm sembla que l'has animat... i que troba que no ha quedat malament en el dibuix... i que fer-li una mica de cas l'ha consolat... gràcies, Montse!
EliminaUna abraçada.
Pot ser un tronc abandonat, però com les ombres, també és real.
ResponEliminaBen real, i sigui real del tot, per a ell mateix, per descomptat i per a nosaltres també.
Elimina