dilluns, 6 de febrer de 2017

Col·leccionant mocadors

Els mocadors,  un post dedicat a l'Alfonso Robles,  que va dir  els volia veure tots junts en un post.


Amb aquest mocador embolicarem una ampolla:



Amb aquest encara no he fet cap paquet


Amb aquest vaig embolicar un llibre...




Amb aquest vaig embolicar un altre llibre:





D'aquest no tinc cap imatge del mocador desplegat.


D'aquest tampoc i ja han volat...









Amb aquest una capseta petita d'aquarel·les:






32 comentaris:

  1. Els grans ja em van agradar molt però aquesta altra remesa de petits m'ha robat el cor. L'últim (el de les barques) és genial. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord... El vaig veure a l'Instagram i el vaig trobar preciós!! :-))

      Elimina
    2. Igualment, moltes gràcies, Assumpta!

      Elimina
  2. Quina cosa més "cuca". Són preciosos tots.
    Si em fessin un regal així, no sé si miraria que hi ha dedins. ;)

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I doncs... que bonic això que dius, lluneta! Gràcies, preciosa!

      Aferradetes molt llargues...

      Elimina
  3. Són realment com petits somnis meravellosos, Carme, forjat a parts iguals de creativitat i estimació. Un tresor impreuable per als seus receptors!
    Una abraçada, artista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse, amb il·lusió i estimació més que cap altra cosa.

      Abraçades, bonica!

      Elimina
  4. Guanyen molt aquests mocadors tan guarnits. Però la pintura no es fa malbé? Es poden rentar? Destenyeixen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenint en compte que els pinto per embolicar, per fer servir de mocador de fer farcells, jo diria que no cal rentar-los gaire. De tota manera, les instruccions de les pintures,que són solubles amb aigua, deien que si les planxes amb molta escalfor, un cop estan seques, la pintura es fixa i no destenyeix. Jo els planxo sempre. I només n'he rentat dos o tres, per provar, i la realitat és que no se n'ha anat gens la pintura ni han destenyit gens.

      Un algun cas que sense haver-lo acabat, per algun error o taca els he volgut rentar per mirar si marxava tot el color i podia pintar de nou, no ha funcionat o sigui que els colors es fixen bé (fins i tot sense planxar) i no destenyeixen.

      Elimina
  5. M'agrada tot: la idea, el disseny, els colors,... Felicitats.

    ResponElimina
  6. aquesta mocadorada no serà per el 6F no? a veure si aniràs al jutjat encara....
    Els tints i les pintures si són bones donen molt bon resultat i aguanten molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi havia pensat, però si fos pel 6F, encara m'hauria quedat curta...
      Gràcies, Joan!

      Elimina
  7. Són tots, tots preciosos, petits tresors sens dubte.

    ResponElimina
  8. Quina manera més original d'embolicar regalets...Fa temps, em sona d'haver-ho vist en un blog; tots són bonics però el que més m'agrada és el de les diferents tonalitats de rosa...
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser! Aquest que dius és el primer que vaig fer... :) la primavera passada...

      Bona nit!

      Elimina
  9. Gràcies Carme. Bellesa, quanta bellesa, un petit tros de tela treballada amb unes mans d'artista en una ànima plena de sensibilitat, ens omple la nostra vista de color, tendresa, amabilitat, de sensibilitat alhora. El regal de deixar-me veure'ls tots alhora és en si mateix un dels regals més bonics que he rebut en aquests últims temps.
    Moltíssimes gràcies i una gran abraçada Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Regal, per regal, Alfonso. El teu comentari, també és per a mi un bonic regal.
      Gràcies a tu, una abraçada de tornada...

      Elimina
  10. Preciosos. S'hauria de trobar una altra paraula per definir-los. L'arrel de mocador no s'escau a aquest art.

    ResponElimina
  11. Diguem sonat però els mocadors que jo tinc els faig servir per mocar-me

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha, ha, molt bona la frase, pons!!!
      Si t'hi sones, segur que ets un sonat!

      Elimina
  12. Caram! Si que en tens de mocadors per embolicar, o has tingut. Una manera molt japonesa de fer. I vaja què bonics tots. No sabria quin triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els vaig pintant una mica sobre la marxa, no els tinc tots a la vegada...

      Elimina
  13. Doncs gràcies a la petició de l'Alfons hem pogut gaudir de tots els mocadors junts en un sol post... N'hi ha que m'agraden molt i n'hi ha que m'agraden moltíssim! Són tots d'un gust excel·lent, d'unes combinacions de colors -que és el teu punt fort!- magnífiques!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Assumpta. Jo hagués jurat que els tenia tots en foto, desplegats i embolicats i he vist que no... que falten els uns o els altres... en qualsevol cas, sí que són tots els que tinc.

      Petonassos.

      Elimina
  14. Quanta bellesa... Els mocadors com la forma d'un poema, més important que el que hi ha dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha un que te'l guardo per a tu des que em vas dir que t'agradava. Esperava tenir una cosa per embolicar-hi, però sembla que triga molt o potser massa.

      Elimina
    2. Apa! Quina il·lusió!
      És el llibre del Jordi, que no arriba?

      Elimina
    3. Sí, Helena, el llibre del Jordi amb els meus dibuixos, costa més dels que ens imaginàvem! Si no és aquest llibre, ja en serà un altre.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari