Els mocadors, un post dedicat a l'Alfonso Robles, que va dir els volia veure tots junts en un post.
Amb aquest mocador embolicarem una ampolla:
Amb aquest encara no he fet cap paquet
Amb aquest vaig embolicar un llibre...
Amb aquest vaig embolicar un altre llibre:
 |
| D'aquest no tinc cap imatge del mocador desplegat. |
 |
| D'aquest tampoc i ja han volat... |
Amb aquest una capseta petita d'aquarel·les:
Els grans ja em van agradar molt però aquesta altra remesa de petits m'ha robat el cor. L'últim (el de les barques) és genial. :-)
ResponEliminaMoltes gràcies, Mc!!!
EliminaTotalment d'acord... El vaig veure a l'Instagram i el vaig trobar preciós!! :-))
EliminaIgualment, moltes gràcies, Assumpta!
EliminaQuina cosa més "cuca". Són preciosos tots.
ResponEliminaSi em fessin un regal així, no sé si miraria que hi ha dedins. ;)
Aferradetes, nina.
I doncs... que bonic això que dius, lluneta! Gràcies, preciosa!
EliminaAferradetes molt llargues...
Són realment com petits somnis meravellosos, Carme, forjat a parts iguals de creativitat i estimació. Un tresor impreuable per als seus receptors!
ResponEliminaUna abraçada, artista!
Moltes gràcies, Montse, amb il·lusió i estimació més que cap altra cosa.
EliminaAbraçades, bonica!
Guanyen molt aquests mocadors tan guarnits. Però la pintura no es fa malbé? Es poden rentar? Destenyeixen?
ResponEliminaTenint en compte que els pinto per embolicar, per fer servir de mocador de fer farcells, jo diria que no cal rentar-los gaire. De tota manera, les instruccions de les pintures,que són solubles amb aigua, deien que si les planxes amb molta escalfor, un cop estan seques, la pintura es fixa i no destenyeix. Jo els planxo sempre. I només n'he rentat dos o tres, per provar, i la realitat és que no se n'ha anat gens la pintura ni han destenyit gens.
EliminaUn algun cas que sense haver-lo acabat, per algun error o taca els he volgut rentar per mirar si marxava tot el color i podia pintar de nou, no ha funcionat o sigui que els colors es fixen bé (fins i tot sense planxar) i no destenyeixen.
M'agrada tot: la idea, el disseny, els colors,... Felicitats.
ResponEliminaGràcies Consol!!!
Eliminaaquesta mocadorada no serà per el 6F no? a veure si aniràs al jutjat encara....
ResponEliminaEls tints i les pintures si són bones donen molt bon resultat i aguanten molt.
No hi havia pensat, però si fos pel 6F, encara m'hauria quedat curta...
EliminaGràcies, Joan!
Són tots, tots preciosos, petits tresors sens dubte.
ResponEliminaGràcies, novesflors!
EliminaQuina manera més original d'embolicar regalets...Fa temps, em sona d'haver-ho vist en un blog; tots són bonics però el que més m'agrada és el de les diferents tonalitats de rosa...
ResponEliminaPetonets, Carme.
Gràcies, M Roser! Aquest que dius és el primer que vaig fer... :) la primavera passada...
EliminaBona nit!
Gràcies Carme. Bellesa, quanta bellesa, un petit tros de tela treballada amb unes mans d'artista en una ànima plena de sensibilitat, ens omple la nostra vista de color, tendresa, amabilitat, de sensibilitat alhora. El regal de deixar-me veure'ls tots alhora és en si mateix un dels regals més bonics que he rebut en aquests últims temps.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies i una gran abraçada Carme
Regal, per regal, Alfonso. El teu comentari, també és per a mi un bonic regal.
EliminaGràcies a tu, una abraçada de tornada...
Preciosos. S'hauria de trobar una altra paraula per definir-los. L'arrel de mocador no s'escau a aquest art.
ResponEliminaNo sé... a mi m'agrada mocador... ;)
EliminaDiguem sonat però els mocadors que jo tinc els faig servir per mocar-me
ResponEliminaHa, ha, ha, molt bona la frase, pons!!!
EliminaSi t'hi sones, segur que ets un sonat!
Caram! Si que en tens de mocadors per embolicar, o has tingut. Una manera molt japonesa de fer. I vaja què bonics tots. No sabria quin triar.
ResponEliminaEls vaig pintant una mica sobre la marxa, no els tinc tots a la vegada...
EliminaDoncs gràcies a la petició de l'Alfons hem pogut gaudir de tots els mocadors junts en un sol post... N'hi ha que m'agraden molt i n'hi ha que m'agraden moltíssim! Són tots d'un gust excel·lent, d'unes combinacions de colors -que és el teu punt fort!- magnífiques!! :-))
ResponEliminaMoltes gràcies, Assumpta. Jo hagués jurat que els tenia tots en foto, desplegats i embolicats i he vist que no... que falten els uns o els altres... en qualsevol cas, sí que són tots els que tinc.
EliminaPetonassos.
Quanta bellesa... Els mocadors com la forma d'un poema, més important que el que hi ha dins.
ResponEliminaN'hi ha un que te'l guardo per a tu des que em vas dir que t'agradava. Esperava tenir una cosa per embolicar-hi, però sembla que triga molt o potser massa.
EliminaApa! Quina il·lusió!
EliminaÉs el llibre del Jordi, que no arriba?
Sí, Helena, el llibre del Jordi amb els meus dibuixos, costa més dels que ens imaginàvem! Si no és aquest llibre, ja en serà un altre.
Elimina