 |
| D'una foto de Fanal Blau |
Endins, endins, el vermell.
Com un missatge,
pistils es drecen
descobrint colors interiors.
.............................................................carme
el vermell, com el cor
que sent i batega,
descobrint sentiments.
.........................................................sa lluna
QUINA PRECIOSITAT! M'HE QUEDAT AMB GANES DE FLOR GROGA... ;
ResponEliminaGràcies, guapa!
EliminaColors plens de vida.
ResponEliminaEls colors sempre enamoren...
EliminaQuina flor més bonica...El groc sembla que vol protegir el vermell, com si fos el seu tresor!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
El guarda i l'ensenya a la vegada, M Roser!
EliminaBon diumenge!
Aquesta flor és una invitació perquè el nostre interior estigui sempre ple del vermell de l'amor.
ResponEliminaFem com la flor, vermell encès al cor!
EliminaL'hivern també ens ofereix flors. Ens les mereixem.
ResponEliminaTenim la sort que en aquest clima nostre, no ens falten mai les flors. Ens les mereixem. De moment "ens neixen flors a cada instant" (encara que hi ha qui voldria arrencar-nos-les totes)
EliminaEndins molt endins, el vermell,
ResponEliminacom el cor
que sent i batega,
descobrint sentiments.
Bona tarda, preciosa.
Doncs, lluneta, encara que sigui tard, pujaré el teu poema al post, farè companyia al meu i el completarà de la millor manera.
EliminaAferradetes dolcetes...
Em recordes Les algues roges de Maria Teresa Vernet. La passió sempre per dins, continguda.
ResponEliminaNo conec aquest llibre, el buscaré!
Elimina