dilluns, 20 de febrer de 2017

La vie en mieux d'Anna Gavalda











L'Anna Gavalda mai no em decep.  Un cop més, malgrat les dificultats d'un vocabulari i d'un francès molt actual, molt jove i molt del carrer que jo no conec gaire, i malgrat la joventut dels dos protagonistes (són dues històries) m'ha arrossegat cap al seu món. El seu món de persones tan especials i tan normals a la vegada, bones, fràgils, amb dificultats. Dos joves valents que en cada història canvien la vida d'un sol cop,  per por de no viure-la si no la canvien.

Mathilde, és la protagonista de la primera història, té 24 anys, no té parella ni la vol i teòricament estudia Art, però, en realitat no estudia gens ni s'hi dedica. Treballa per un cunyat seu deixant comentaris des de multitud de perfils falsos, a llocs web i fòrums  amb finalitats comercials. Un dia es deixa un moneder en un bar, amb un sobre amb molts diners. Aquest fet tan anecdòtic com angoixant per a ella, li fa canviar la vida.

Yann, de 26 anys, amb una vida ordenada i una mica trista, ajuda a una parella de veïns a pujar uns paquets.  Una trobada molt especial es desencadena a partir d'aquí.

I a mi'agradaria no tenir aquesta avidesa i aquesta presa que tinc quan llegeixo i aturar-me per apuntar fragments i citacions que m'han semblat precioses. Ho faig poc.  

I hi ha un personatge, l'Isaac, el veí del Yann, que quan en Yann li pregunta si és veritat que quan va veure per primer cop la  que ara és la seva dona, ja li va parlar de fills, sense conèixer-la de res, diu:

"Però Yann... jove amic meu... I és clar que la coneixia. Les persones que estimem, no les trobem pas, home, les reconeixem! Que no ho sabies, això?"

21 comentaris:

  1. Només he llegit una novel·la no gaire llarga de l'Anna Gavaldà: "L'estimava". Traduïda al català, i em va agradar.
    M'agrada també la frase que cites, sobre el reconeixement de les persones que estimem i que estimarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també l'he llegit i també em va agradar.
      La frase té molt de suc, si li volem trobar.

      Elimina
  2. Molt interessant aquesta frase final. Una idea molt romàntica i efectiva literàriament, però convindrem que força irreal, no? No m'he atrevit mai amb Anna Gavalda, sempre he pensat que no m'entraria la seva sensibilitat. I això que han passat llibres seus per casa, ara mateix n'hi ha un, però està en francès, i jo de francès, ni modern ni antic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc no m'atreviria gaire a recomanar-te-la personalment a tu. Podria ser molt bé que, com tu dius, no t'entrés la seva manera d'escriure i de veure la vida. Simplement a mi m'agrada molt i conec molta gent a qui agrada molt.

      Jo crec que la frase que he posat al final, si no te la prens massa literalment, té molta part de realitat, encara que no sigui infalible. I no parlo especificament d'amor, que també pot ser. Vull dir aquella sensació que un amic o amiga que estàs tot just coneixent, i ja et sembla que la coneixes de tota la vida, la confiança flueix immediatament i que ja saps que funcionarà... que ja saps que teniu coses en comú... etc...

      Si no t'ha passat mai, estigues atent quan facis nous amics...


      Elimina
  3. Me'l apunto ! Aquesta escriptora m'agrada , he llegit alguns d'ells , com a preferits, "Junts i prou " i "Voldria que algú m'esperés en algun lloc" .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests que cites, també m,han agradat. El meu preferit és "El consol". Si l'autora t'agrada, t'agradarà...

      Elimina
  4. Pel que comentes fa ganes de llegir el llibre, i tens raó hi ha persones que encara que no les coneixes gaire, saps que la cosa anirà bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'identifico fàcilment smb aquesta frase, que com diu en XeXu és molt ramàntica i deu ser per això que m'agrada.

      Elimina
  5. Veig que és un llibre que et diu moltes coses i això sempre és gratificant a l'hora de llegir...I, és clar, també m'encanta la frase que has citat, seria bonic que fos veritat!!!
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada aquesta autora i si també m'agrada la frase és perquè crec que he pogut comprovar que és veritat...

      Bona nit, M Roser.

      Elimina
  6. Tinc que reconèixer que no el coneixia de res....però aprendre sensibilitat sempre és bo per tothom.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar que sí. Hi ha sensibilitats més compatibles entre elles, que d'altres, però totes tenen alguna cosa de valuós.

      Elimina
  7. M'apunto aquesta escriptora, no sóc lector de gent nova però, davant les vostres bones paraules la buscaré.
    La frase, a l'interior, té més veritat del que sembla, quan tens la sort de conèixer a una persona especial, sembla que has estat esperant-la sempre, un sisè sentit te la presenta com si sempre hagués estat al teu costat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ens diràs, si finalment la llegeixes, si t'ha agradat o no.

      Em sento molt contenta que algú vegi la realitat d'aquesta frase, com jo. Ben bé com dius, Alfonso. Ho comparteixo.

      Elimina
  8. És una autora que m'agrada, encara que no he llegit massa cosa d'ella. "Junts i prou" i una altra novel·la de la qual no record el nom. Té molt mèrit haver-la llegit en francès. M'han entrat ganes d'endinsar-me dins aquesta història tan humana. Bona ressenya, Carme! Una abraçada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de l'època del francès.. i en canvi en anglès tinc molts problemes...
      I m'agrada molt llegir-lo. En tinc el costum. Un parell de llibres cada any, sempre els llegeixo en francès.

      Crec que t'agradaria aquest llibre, amb tu si que m'atreveixo a recomanar-te'l.
      Una abraçada, bonica!

      Elimina
  9. No conec l'autora, però després de llegir-vos, en tinc ganes. No en francès, que el tinc molt rovellat, buscaré alguna traducció de les que dieu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una autora molt traduïda, crec que si no estan tots esl seus llibres traduïts al català, ben pocs en deuen faltar. Podràs triar quin et fa més goig d,ella.

      Elimina
  10. També a vegades saps que un llibre és fet per tu, que t'agradarà. Aquest l'han traduït al català?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que està traduït al català. Crec que tots els llibres de l'Anna Gavalda n'estan. Aquest concretament es diu "Una vida millor".

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari