La vie en mieux d'Anna Gavalda

L'Anna Gavalda mai no em decep.  Un cop més, malgrat les dificultats d'un vocabulari i d'un francès molt actual, molt jove i molt del carrer que jo no conec gaire, i malgrat la joventut dels dos protagonistes (són dues històries) m'ha arrossegat cap al seu món. El seu món de persones tan especials i tan normals a la vegada, bones, fràgils, amb dificultats. Dos joves valents que en cada història canvien la vida d'un sol cop,  per por de no viure-la si no la canvien.

Mathilde, és la protagonista de la primera història, té 24 anys, no té parella ni la vol i teòricament estudia Art, però, en realitat no estudia gens ni s'hi dedica. Treballa per un cunyat seu deixant comentaris des de multitud de perfils falsos, a llocs web i fòrums  amb finalitats comercials. Un dia es deixa un moneder en un bar, amb un sobre amb molts diners. Aquest fet tan anecdòtic com angoixant per a ella, li fa canviar la vida.

Yann, de 26 anys, amb una vida ordenada i una mica trista, ajuda a una parella de veïns a pujar uns paquets.  Una trobada molt especial es desencadena a partir d'aquí.

I a mi'agradaria no tenir aquesta avidesa i aquesta presa que tinc quan llegeixo i aturar-me per apuntar fragments i citacions que m'han semblat precioses. Ho faig poc.  

I hi ha un personatge, l'Isaac, el veí del Yann, que quan en Yann li pregunta si és veritat que quan va veure per primer cop la  que ara és la seva dona, ja li va parlar de fills, sense conèixer-la de res, diu:

"Però Yann... jove amic meu... I és clar que la coneixia. Les persones que estimem, no les trobem pas, home, les reconeixem! Que no ho sabies, això?"