Pont sobre el riu que baixa ple
amb l'aigua fosca, com el cel.
Tresco el camí i el prat i el bosc,
sento el turó sota el meus peus.
Com núvols de cotó fluix
els branquillons encara nus.
El pas i el vol...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agrada aquest poema tan bucòlic i l'ermita dalt del turó; sembla un lloc molt bonic.
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Hi ha moments bonics, a llocs bonics... bona nit, M Roser!
EliminaSi que sembla un lloc bonic. I tranquil, ideal per una passejada.
ResponEliminaVa ser realment una passejada bonica, Glòria!
Eliminamolt de primavera....la imatge , els mots....de llum de sol de natura
ResponEliminaGràcies Elfree... vivim la primavera...
EliminaFa la sensació de molta pau, de molta placidesa, el passeig per aquest lloc. I l'aquarel·la també!
ResponEliminaGràcies, Montse. Segur que el lloc t'agradaria...
Elimina"el pas i el vol": tenir-ho tot, tocar de peus a terra i ser com un núvol.
ResponEliminaAquesta expressió era d'un altre poema on la feia més llarga, deia:
Eliminacom si terra i cel,
com si el pas i el
vol fossin el mateix.
Ara l'he sintetitzat, em van venir ganes de repetir-la...
Al pas i al vol l'ànima respira.
ResponEliminaQue bé que ho expliques amb poques paraules...
Elimina