divendres, 7 d’abril del 2017
Mocador d'eucaliptus
Etiquetes de comentaris:
furoshiki,
mocadors de fer facells,
pintant roba
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Carme, preciós el petit poema de les roses petites i el paquet, fa molta patxoca...
ResponEliminaQue tinguis un bon diumenge.
Moltes gràcies, M Roser, bona setmana que comença!
EliminaBonic el paquet i el mocador d'eucaliptus. Se sent l'olor.
ResponEliminaGràcies Mari... quina sort que la sentis...
Eliminares millor per un mocador que eucaliptus....en època de refredats els de veritat i els culturals!
ResponEliminaDoncs sí, va bé, s'hauria hagut d'impregnar amb l'olor, però no hi vaig pensar abans de regalar-lo.
EliminaAnava a dir exactament el que ha dit la Mari. Telepatia?
ResponEliminaAixò de la telepatia, cada cop funciona millor... oi? ;)
EliminaUn mocador molt bonic, Carme! Però, és el mateix mocador el del paquet i el desplegat? Oi que no?
ResponEliminaEl mocador desplegat, en el paquet és ell que fa les dues rosetes de decoració. El que embolica és un altre. Tens raó.
EliminaM'agrada molt el mocador. L'has fet tu? :D
ResponEliminaSí, Caterina, l'he pintat jo! ;) :D
EliminaAquestes pintures sobre roba que fas són una delícia. Són millors que quan dibuixaves amb l'ordinador. Només el fet a mà pot arribar a ser sublim.
ResponEliminaM'alegro que t'agradin, Helena... gràcies.
EliminaDeliciós, com tots els que pintes, Carme. Aquest té l'avantatge de no fer olor, perquè la que desprèn l'eucaliptus la trobo molt embafadora...
ResponEliminaL'olor és opcional... Montse... he, he, he... l'avantatge de la virtualitat: hi ha qui la sent i hi ha qui no... gràcies, bonica!
Elimina