Ningú no la coneix pel seu nom.
Humil i salvatge
desafia reptes vertiginosos:
La verticalitat del sól,
la pineda que l'ofega,
l'asfalt que l'empaita.
Cada any, pel març ens regala les flors
i cada estiu les prunes petitones com cireres...
I tampoc així, ningú, al barri,
no la coneix pel seu nom.
Digues-li Magda. Li escau.
ResponEliminaMagda Prunera.
EliminaLa Magda Prunera és un encant, d'una discreció i bellesa que enamoren. Ells hi és, se la mirin o no. Quan li feia les fotos, va passar un veí i em va preguntar si jo sabia quin arbre era. Jo vaig dir una prunera.
- Una prunera? - Va contestar - Si no fa prunes!.
- Clar que fa prunes! - vsig dir jo - petitones i vermelles.
- Ah! No les he vist mai.
- Doncs jo n'he menjat i tot.
Ara li diria, i a més a més es diu Magda. Magda Prunera.
Eeeem... Vols dir que no és un cirerer? La flor és clavada a la del cirerer, en tot cas... Perquè això de prunes petites i vermelles... no seran cireres?
ResponEliminaHe, he, he, XeXu, que no que no, que no són cireres...
EliminaEm fas pensar que si fossin cireres serien ben estranyes, amb pell de pruna, gust de pruna i pinyol de pruna. ;)
EliminaLa dones a conèixer molt bé, en cantes meravelles.
ResponEliminaM'agraden aquestes sorpreses i regals inesperats de la natura. Li robo alguna pruna, quan és el temps i li somric, crec que ella també em somriu. ;)
EliminaLa natura s'entesta a desafiar aquests "reptes vertiginosos" i anar aguantant... fins allà on pot. :-)
ResponEliminaPartint de la suposició que saps diferenciar les prunes de les cireres malgrat tinguin la mateixa mida, potser estem davant d'una prunera borda. Dius que n'has menjat els fruits, són molt aspres de gust?.
La natura aguanta, aguanta molt, és en cert.
EliminaPot ser una prunera borda, perquè en aquest bocí de bosc, a les vores no, pas ben bé sota els pins, n'hi ha 3.
Però les prunes no són aspres, no, són dolces, quan són prou madures. I són petites, per tampoc tant com una cirera. Ja us les ensenyaré quan les culli.
Està esponerosa la prunera que us alegra el carrer, fa goig. Després, en passar menjaràs algunes prunes? Ho dic per alleujar-la una mica del pes ;);)
ResponEliminaSí, empre en menjo... una cada vegada mentre duren... ;)
EliminaSerà una prunera, serà un cirerer, tan se val. L'important és que fa unes flors molt boniques i us fruits perquè en puguis gaudir...
ResponEliminaPetonets.
Dona... tan se val no! Si és prunera és prunera, perquè li hem de prendre la identitat? Magda Prunera, hem quedat... he, he, he...
EliminaI quan em menjo les prunes tampoc tenen el mateix gust que tindrien si fossin cireres.
I quin és el seu nom? Vols dir que la prunera té un nom?... I com es diu? Perquè si té nom, segur que tu el saps... ;-))
ResponEliminaPrimer pensava que el seu nom era simplement prunera, ara bé, després d'aquest post té nom i cognom: Magda Prunera.
EliminaLa gent no sap que és una prunera. Molta gent veu flors blanques i sempre diu ametller... però aquesta no, aquesta és prunera. Sí senyora: Magda Prunera.
Doncs m'agrada el "caràcter" de la Magda Prunera, tot i les dificultats i passar desapercebuda per la resta de veïns, ella et regala els seus fruits cada any.
ResponEliminaQuin regal més bonic és la natura.
A mi també m'agrada molt el seu caràcter, Marta... va a la seva, li facin cas o no.
EliminaQuan li somriuen totes les flors està esplèndida.
La natura és una meravella.
Com cada any la prunera, amb una constància entendridora, ofereix les seves belles flors, els seus diminuts fruits.
ResponEliminaÉs mereix l'admiració dels veïns del carrer, i tant!
L'admiració i l'agraïment, Glòria, aquestes coses em produeixen agraïment, per la bellesa, per la sorpresa, pel regalet, sense saber a qui... a la natura, segur... i a la Magda Prunera.
EliminaJo crec que XeXu té raó, es tracta de cireres disfressades.
ResponEliminaOstres! 😳 Quina mania us ha agafat... he, he, he... te n'envio una bosseta? 😜😜😜
EliminaLa rosa escamparia el seu perfum encara que tingués un altre nom, deia la Julieta de Shakespeare.
ResponEliminaSeguríssim que la Julieta té raó. Però a mi m'agraden els noms de les coses...
Elimina