Després de passar uns dies amunt i avall,
voltant per racons de món sempre bells,
magnífics, forasters, amb la meva sensació
íntima que viatjar és fer "com qui passa de llarg",
ara vull trobar els colors de casa
reals o inventats, suaus o intensos,
i viure'ls poc a poc, per quedar-m'hi.
Qui més qui menys, tots la tenim aquesta sensació que "viatjar és passar de llarg" per això intentem emportar-nos alguna cosa dels llocs on anem per, ni que sigui amb el record, poder tornar-hi. Però una cosa és "tornar-hi" i una altra "quedar-s'hi", per això últim estic d'acord amb tu que no hi ha res com a casa nostra.
ResponEliminaBon dilluns de Pasqua, Carme! :-)
Ho expliques molt bé. Suposo que tothom té els seus ritmes i a mi veure moltes coses concentrades en uns poquets dies (o no tan poquets, com aquesta setmana) em dona sensació d'anar massa de pressa. És com si a partir d'un cert moment el meu esperit ja no pogués absorbir més coses, per maques que siguin. Necessito "ser" i "estar" no pas passar. Per quedar-me, sempre triaria casa nostra.
EliminaBon dilluns de Pasqua, Mc!
La serenitat que desprenen aquests colors és semblant a la sensació de tornada a casa després d'un viatge... Saludets Carme, artista!!
ResponEliminaMoltes gràcies Ada. Quina sort que ho vegis així!!!
EliminaImagino que una de les funcions de viatjar o de fer vacances és aquesta, sentir-nos a gust quan reprenem la nostra vida en els indrets que ens són habituals. Sobretot si la teva llar s'assembla una mica a aquesta meravella que has dibuixat!
ResponEliminaBen tornada i una forta abraçada!
No, no, no, casa meva no s'assembla pas a aquesta casa, no. Però també m'agrada i hi estic bé i sempre m'agrada tornar.
EliminaGràcies, Montse. Una abraçada.
Casa és allà on et vols quedar, però també amb qui et vols estar.
ResponEliminaDoncs sí, les dues coses són importants.
EliminaPaís de pomes, prop del mar, sota el Montgrí.
ResponEliminaOlor d'arròs ... vent de garbi. Un lloc per quedar-s'hi.
Bon dia Carme.
De fet per Ullà també només hi passo, però hi passo sovint i per a mi ja és casa... Una casa gran i diversa i preciosa com Catalunya.
EliminaBon dia de Pasqua, Pere!!!
Vas avançada, estàs pintant les aquarel·les del maig.
ResponEliminaHa, ha, ha... no, no... Jp, el que passa és que faig molt mala lletra i allà on he escrit març, es pot llegir qualsevol altra cosa... aquesta aquarel·la està pintada del mes de març 2017. Crec que és l'última que he pintat. Fa dies que no pinto res.
EliminaPotser el retorn ens farà veure amb uns altres ulls els colors de casa. Una bona reflexió, Carme.
ResponEliminaA mi sempre m'agrada tornar a casa. Potser més del que és habitual.
EliminaSi ha anat bé, el retorn sempre és agradable per descansar, gaudir dels llocs on has estat, encara vius al pensament i, a poc a poc, recuperar l'espai de sempre.
ResponEliminaSi marxar és agradable i tornar encara més, aleshores guanyem dos cops... ;)
EliminaM'apunto a les reflexió filosòfica d'en XeXu :"Casa és allà on et vols quedar, però també amb qui et vols estar. Jo no he hagut de tornar a casa, perquè no me n'he mogut, vull dir que no he fet cap viatge, només caminades!
ResponEliminaM'agraden aquests colors pastel tan suaus!
Bon vespre, Carme.
M'agrada saber que no has fet mai cap viatge, per una raó. Jo no sóc viatgera. Només sóc "viatgera consorte" si no tingués parella, probablement hauria viatjat molt poc o gens. O bé viatgets molt propers. Però de tant en tant en toca algun. Tampoc gaire lluny. Hem estat a Normandia.
EliminaSempre m'ha agradat la frase: "és casa", aplicada a llos on no són ben bé casa nostra, però on ens hi sentim.
ResponEliminaSí té molta força i molta autenticitat. M'has fet pensar per analogia quan algúnet diu, ets com de la família, com de casa i també és una expressió potent i que no s'acosruma a dir perquè sí.
EliminaUna casa bonica, de colors càlids, on sempre ve de gust arribar, on sempre desitges tornar-hi. Així és la meva, més petita, però acollidora.
ResponEliminaI la meva, també m'agrada tornar-hi!
EliminaNo m'agrada gaire de viatjar, passes son, estrès, gana, etc., però reconec que trencar la monotonia omple molt, si és molt de tant en tant.
ResponEliminaEstem d'acord, Helena, a mi tampoc m'agrada gaire... però quan hi vaig aprofito les coses bones.
Elimina