El groc i el cel
i els caminants que passen
entre les flors.
Retalls de llum
els grocs que ens enlluernen
als camps s'estenen.
....................................................Xavier Pujol
Grans extensions
que alegren la mirada.
La llum als ulls.
.............................................................Carme
Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.
..................................................Helena Bonals
Vols un reflex
d'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.
..................................................Helena Bonals
Quan vaig anar cap allà dalt a Olot en vaig veure, i a banda de caminants hi havia una gent fent alguna mena d'espectacle d'amagar-se entre la colza i gravant-se. M'hi has fet pensar.
ResponEliminaFan molt bonic en el paisatge. Aquest cap se setmana passat a l'Urgell i a les Garrigues i a la Conca de Barberà també n'hi havia, molt diferent d'aquests tan extensos, però encara feien més bonic, perquè a més a més hi havia camps molt vermells de roselles.
EliminaFoto groga, pintura groga, fons del blog groc, el primer comentari un avatar groc, quan de groc!
ResponEliminaI perquè mentre escrivies, no has vist l'avatar del segon comentari... segueix el groc.
EliminaI la samarreta del tercer avatar...
Llàstima que els següents desentonen.
Retalls de llum
ResponEliminaels grocs que ens enlluernen
als camps s'estenen.
Grans extensions
Eliminaque alegren la mirada.
La llum als ulls.
Un dibuix que està a l'alçada d'aquest camp de colza preciós...El groc ara es veu arreu, perquè a la muntanya entre la ginesta i les argelagues...Trobo que combin molt bé amb el blau del cel!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
El groc sempre il·lumina!!!
EliminaBon dia!
Preciós Carme! Un groc molt intens que contrasta amb la serenitat del cel...
ResponEliminaMoltes gràcies, Ada!!!
Eliminasón molt macos tot i que el seu ús no acaba de convèncer a molts usuaris.
ResponEliminaSí, tens raó, crec que el problema és que hi ha un ús i un mal ús.
EliminaMolt bonica la teua visió aquarel·lística d'aquesta foto, amb aquests grocs indolents que llueixen tant.
ResponEliminaLlueixen és la millor paraula. La més ben trobada. Gràcies!
EliminaM'encanten els camps de colza! Fan tant bonic! Jo en veig molts entre la Segarra i la Noguera. Ara el camp està preciós, hi hagi el que hi hagi sembrat. Els camps de blat, tots verds envellutats i amb taquetes vermelles de roselles també són macos. I el contrast d'uns camps al costat dels altres és un espectacle!
ResponEliminaI tant! Estant tots de meravella, els camps. A totes les comarques. El verd, el groc i el vermell es combinen de mil maneres. Totes precioses.
EliminaHi ha moments primaverals bellíssims entre el paisatge! Aquest l'has sabut interpretar molt bé, en les aquarel·les i en els versos!
ResponEliminaGràcies Montse!!! El paisatge a tot temps es bonic... a la primavera també, moltíssim.
EliminaM'encanten aquests poemes enllaçats, sempre ho he dit. Els colors de la primavera són fantàstics, i enhorabona de nou pel teu dibuix, Carme! Una forta besada ;)
ResponEliminaEnhorabona a tu, per l'èxit del teu llibre. Gràcies, bonica. Una abraçada ;)
EliminaImpressionant aquest camp daurat! La natura sempre ens sorprèn amb la seva bellesa.
ResponEliminaNomés cal anar amb els ulls ben oberts i ens sorprèn a tothora.
EliminaVols un reflex
ResponEliminad'aquest cel a la terra?
El d'aquests camps.
Boníssim, Helena, és ben bé la sensació que a mi em donaven... gràcies!!!!
Elimina