Diàlegs poètics: Diàleg 6è - Galionar

Trenquem totes les reixes,

desnuem tots els filats,

enderroquem murs i barreres;

ho sents, amor?, el cel canta.

Al pentagrama dels sentits

hi hem escrit les notes més belles.

Els núvols, ara, dansen sobre el blau,

i deixen entreveure l’esperança. 
 

Perquè la música, com l’art,

no hi entén de barreres, ni filats,

i transcendeix les coses que separen. 

Galionar

Hem arrodonit totes les punxes

d'aquell filat esquerp, que esgarrinxava.

I n'hem fet notes. 

Cada  punxa, ha esdevingut un so ben net.

Ho sents,  amor? Ara, el cel canta.

Ens despullarem de núvols

i serem nosaltres qui dansarem

sobre el blau intens dels sentiments.

No hi ha distància entre les  notes.

Només  hi ha música.

Hem retrobat  aquella melodia 

que semblava perduda, entre tu i jo.

Carme

A la darrera cadència de la simfonia,
respirarà el silenci als sentits.
I les carícies t'hauran deixat
un pentagrama a la pell.

Xavier Pujol

Amor sents l'aigua?

Els núvols la cantaven.
Obrim les portes.

Noves Flors

Filats plens de punxes
deixen ferides sagnants,
capturant la llibertat
en un camp ple de crits
que escampen notes de fugida.

Montse

Passen les notes
més enllà dels filferros 
i els dies rúfols,
busca la seua música
un racó on s'escolti
Miquel

He penjat sobre el filat invisible de punxes que esquinça la meva ànima,
notes que ja no són cançons.
Ja no hi ha versos que musicar entre tu i jo.
Absent la melodia,
queda el silenci del sentiment perdut.
Que caigui sobre meu furiosa la tempesta
i l'aigua s'endugui per sempre el teu record.
No vull mai més sentir del teu amor les notes.
Més negres que aquests núvols que em cobreixen,
més negre és encara el teu record.
Mònica

Nocturn presagi
rere la nuvolada. 
Se'n va l'autumne 
amb els seus filats, notes
de fugida hi cantaven. 
Jordi Dorca

El sentiment
el dolor torna vers.
De nota a nota,
va de la clau de sol
al sol que els núvols mostren.
Helena

Aquell fil daurat que em lligava a tu
amb nusos com baules.
Aquella cadena tan dolça i lleugera
quan a tu em lligava
s'ha trencat de cop, amb una estrebada.
I s'ha convertit en filat de punxes 
que fereix i talla, 
com l'esgarrinx de notes desafinades.
Glòria

Vestiré cada punxa d'aquest fil ferro
amb negres, blanques, corxeres i fuses
esdevindrà pentagrama de belles melodies
guarint dolçament les ferides del teu record.
sa lluna


Sons de violoncel
i de pluja que canta.
Dolça harmonia.
M Roser