Dibuix amb l'estoig de 6 grisos, en petit: llibreteta vermella
"El meu cor encara et té a dins.
Els meus ulls encara et busquen.
Els meus llavis encara et criden
i les meves sabates van encara cap a tu"
d'una cançó de Johnny Cash
Línies dibuixen complicitats
retrats dels moments
sense explicar.
El tronc caigut, s'aboca sobre l'aigua
amb l'enyorança de quan
ella l'assadollava.
Doncs les tonalitats de gris avui semblen tenir més color, s'intueixen marrons i verds. M'agrada, és maco.
ResponEliminaMoltes gràcies, XeXu!!!
EliminaJo també hi veig verds i marrons.... I dius que tot són grisos???
ResponEliminaEm sembla una meravella de dibuix Carme!
Sí, és un estoig de 6 grisos. Té tres grisos freds (que vaig fer servir pels verds) i tres grisos càlids amb una tonalitat una mica més ocre, que vaig fer servir per les pedres i la terra. L'aigua, escampant una mica la tinta mullada amb aigua.
EliminaHehehehe la màgia dels sis grisos :-DDD
EliminaEis!!! Jo tb hi veig colors, mai hagués dit que el gris fos així de polivalent... :P
ResponEliminaUn petonet
Carme bonica,
EliminaPreciós el dibuix.
Captivadors els colors i les tonalitats (jo també hi veig verds i marrons).
T'he buscat primer en el mòbil. T'he vist i t'he llegit i he anat després a l'ordinador. He clicat sobre la pantalla per veure la imatge únicament i he mirat de desxifrar que hi diu en la inscripció que s'intueix a la part superior i que suposo hauria de llegir a la inversa. Però no endevino que hi posa. No és la inscripció tal com va ser feta i era. Ara és només una part, un rastre difuminat del que va ser plenamanet.
Per això no puc pretendre trobar ara el que va ser i ja no és.
Deu haver-se marcat en el full d'avui la inscripció feta en un altre moment, en un altre full, on sí tenia sentit i existia.
En aquest full, avui, és només això, l'esbós i el record del que va ser i ja no és. L'emprempta parcial del que en un altre moment era, i era complet.
Uff, sovint em titllen de complexa. Començo a pensar que tenen raó.
Al darrere diu: riera del Cossi d'en Batlló. :DDDD
EliminaNo és el nom de la riera, només és una referència per a mi. És la mateixa riera que hi ha un gorg que es diu així.
Abraçada de complicada a complexa...
M'agrada el doble significat dels teus molts ...
Lluna, em meravella que hi veigueu colors... Gràcies!!!!
EliminaPodries fer una col.lecció de dibuixos en gammes de colors, ja tens la de grisos!
ResponEliminaDoncs hauré de provar-ho
EliminaSembla que el teu estoig de grisos i tu us aneu fent amics...
ResponEliminaAixò va a dies, ja ho veuràs!!!! :DDD
EliminaLa segona estrofa m'agrada molt. Jo també m'enyoro!
ResponEliminaSempre enyorem alguna cosa, em sembla... Al menys jo sí!!!!
EliminaSi ja dic jo que el gris és ben bonic!!!
ResponEliminaGràcies guapa!!!!
EliminaUn bonic rierol per refrescar-se...M'agrada molt aquest dibuix, em recorda un estil de dibuix japonès...I aquests grisos li escauen molt.
ResponEliminaPetonets Carme.
Molt bona nit, M Roser, petonassos!!!
EliminaÉs una preciositat... està tan aconseguit!! :-))) Ets una artista amb aquests sis grisos!!
ResponEliminaMoltes gràcies, preciosa, els sis grisos ja els tens... I els verds també... Vinga, endavant!!!!!
EliminaA mi també m'evoca una estampa japonesa. Molt elegant i delicada. M'agrada!
ResponEliminaGràcies, Glòria!!!!
Eliminapocs colors però molt detall, maco maco.
ResponElimina:D :D gràcies!!!!
Eliminaun dels que mes m'agrada, noia
ResponEliminaes elegant com les lletres que l'acompanyen
per cert..soc tant curiosa com la monica i tambe volia descubrir el misatge subliminal..jajajajja
petons
M'encanta tambè, la teva curiositat!!!!! Jo ho llegeixo amb clau d'interès... Gràcies!
EliminaUn dibuix molt delicat... m'agrada!! Segur que s'hi està fresc, sota l'arbre vora el rierol! Una abraçada!
ResponEliminaMoltes gràcies, bonica!!!!
EliminaM'encanta aquest dibuix amb els grisos, ho trobo genial!!
ResponEliminaI el teu poema molt delicat, la segona estrofa és música.
Molt bona tarda!
Aferradetes dolcetes!!